Hi ha molts àmbits en els quals la llengua catalana queda restringida a un espai molt reduït en comparació amb altres llengües. Pel que fa a l’oferta cultural és prou evident que el castellà i fins i tot l’anglès tenen un gran avantatge sobre la llengua pròpia del nostre país. Per exemple, quan volem anar a veure una pel•lícula en català, ens costa molt trobar un cinema on facin la que nosaltres volem, ja que l’oferta en català es redueix a poques pel•lícules i molts pocs cinemes. L’única excepció ha estat “Vicky, Cristina, Barcelona”, però és evident que la norma no és aquesta.
Una cosa semblant passa en la premsa escrita on encara hi ha mitjans que no volen utilitzar el català, ni tan sols en els mitjans digitals, com per exemple els dos diaris esportius amb més tirada, Sport i Mundo Deportivo, o La Vanguardia, tot i que a nivell particular s'han fet traduccions a la xarxa com aquesta de La Vanguardia, que demostren la facilitat per poder oferir els continguts en català a Internet.
Hi ha però un àmbit al qual anem a parar, de tant en tant. Es tracta dels jocs i joguines. Cada cop que ve l’aniversari d’algun nen o nena o bé quan s’acosten les dates de Nadal ens adonem que quan volem comprar una joguina, ens costa trobar-les en català. Es clar que hi ha molts jocs on la llengua només és present a l’embalatge i per tant, estaríem parlant d’etiquetatge, però no em refereixo a això. La qüestió és que si volem trobar un ninot d’aquests que parlen pràcticament mai podem adquirir un que ho faci en català. I si es tracta d’un video joc, sigui per la plataforma que sigui, és molt més fàcil trobar-los en anglès que no pas en català. El mateix passa quan el que busquem és un d’aquests ordinadors d’aprenentatge. I exactament el mateix quan pretenem adquirir un joc de taula.
En tots aquests casos, el català és residual a les prestatgeries de les botigues de joguines i potser encara més residual quan es tracta de grans magatzems. Fins i tot, en botigues com Tous’r’us o Carrefour, en el seu apartat de contes infantils, l'oferta majoritàriament en castellà tot i que en aquest àmbit gaudim d’una bona oferta de contes i llibres en català.
Aquest és un altre cas que demostra que no es pas el català qui amenaça altres llengües, si no tot el contrari. Encara ens queda molt de camí per recórrer en defensa del dret dels catalanoparlants a poder viure en la llengua que ens és pròpia.
En contrapartida, hi ha algunes opcions a la xarxa per poder comprar joguines en català com la de “Productes de la Terra”. També podeu trobar un catàleg de jocs en català a la Web del CPNL i informació de la campanya que anualment impulsa la Plataforma per la Llengua.
Recentment, he creat una causa al Facebook sota el nom de “Volem joguines en català”, que a hores d’ara gairebé arriba a les 500 adhesions i espero que abans de les festes de Nadal tingui encara moltes més.
La normalització lingüística a les escoles és la base per aconseguir precisament això, que la nostra llengua normalitzi el seu ús en el nostre país, però per aconseguir-ho cal treballar també en altres àmbits i el fet que nens i nenes puguin jugar en català, n'és un molt important.
3 comentaris:
Proposta: crea una altra via per adherir-se a la campanya de joguines en català. No tothom usa, li agrada o té accés a facebook.
Per exemple una llista d'adhesions al teu bloc o qualsevol altre possibitat que se t'ocorri.
Com diu l'Albert hauríes de cercar una formula d'adhesió més fàcil.
Gràcies a les dues peticions rebudes, he afegit un nou canal d'adhesió a la campanya a través del correu electrònic. Sovint aniré actualitzant la llista d'adhesions i també el nombre tenint en compte la causa de Facebook.
Publica un comentari a l'entrada