divendres, 13 de febrer de 2009

Un exemple de despesa absurda

El pla d’inversions locals finançades per l’estat ja està en marxa. En concret, la ciutat de Barcelona farà un total de 303 actuacions, però que consti que no és aquesta la despesa que considero absurda. Aquesta és necessària i més en una ciutat com Barcelona que pateix un retard important en inversions de l’estat, especialment si ho comparem amb altres ciutats com Madrid. Fins i tot cal considerar que aquesta petita empenta en forma d’ajut per a fer petites obres d’arranjament i millora no soluciona ni de bon tros les mancances en inversions que pateixen Barcelona i Catalunya.

No obstant, hi ha una part de tot això que sí es pot qualificar de despesa absurda. Em referixo als cartells d’obra que l’estat obliga a instal•lar allà on es faci una actuació pagada amb aquest fons estatal.

Aquests cartells d’obra han de tenir 4x3 m. i s’han de muntar sobre uns peus de 2 m d’alçada mínima. Segons el diari “El Punt” aquests cartells poden costar cadascun uns 1.850 euros incloent-hi la producció i el muntatge. Jo he contrastat aquest import amb el que poden costar a través d’una empresa especialitzada i fins i tot podríem dir que fan una mica curt. Però agafant per bons els 1.850 euros i multiplicat per les 303 actuacions que es faran a Barcelona donen un resultat de més de 560.000 euros.

La pregunta és: a part de l’empresa o empreses que s’encarregaran de produir i instal•lar aquests cartells, a qui més beneficia aquesta despesa? Ens trobarem arreu de Barcelona cartells (303 en total) recordant-nos quant generós és l’estat amb el nostre municipi, tot i que a mi em sembla més una operació de maquillatge per amagar la manca d’inversió estatal i el retard amb les execucions de les obres que té pressupostades.

L’import de 560.000 euros de despesa innecessària i que hauran de pagar les empreses adjudicatàries de l’obra, s’incrementa fins a superar els 7 milions d’euros si tenim en compte totes les petites obres que es faran a Catalunya.

Per fer-nos una idea de la freqüència amb que ens trobarem un d’aquests cartells, hi haurà 34 exemplars repartits pel districte d’Horta-Guinardó. Vaja, ni en les campanyes publicitàries de més abast trobarem 34 tanques publicitàries d’aquestes dimensions en el nostre districte.

5 comentaris:

Manel J. Camps ha dit...

Jordi,

Potser això incrementarà la confiança de la gent en la situació actual i serà un primer pas en la solucionar la crisi econòmica.

Parlant seriosament, jo també trobo una despesa absolutament innecessària.

Jordi ha dit...

Jordi, la despesa no es absurda, és més, les inversions en publicitat són les darreres que cal reduir en temps de crisis. La quadratura del cercle només es podria donar dins de la política: els clients (els electors) et paguen la campanya.
Amb això, el “visca Barcelona” i el nou estatut del conseller de districte que ha permès al PSC tenir prop d’un centenar de comissaris polítics a sou, els socialistes intenten deixar tot “atado y bien atado” (com deia aquell quan portava només 10 anys més que aquests en el poder)

Anònim ha dit...

Guau... mola comisaris polítics, com si els d'ERC no cobresin... (o han renunciat i jo no m'entero?).

Jordi ha dit...

Benvingut anònim.
Quan es va votar l’estatut del conseller “l’únic”grup municipal que es va oposar va ser ERC. Els altres quatre, tot i que sembli una coalició estranya, en matèria de diners s’entenen sovint.
Els consellers d’ERC, tretze si no vaig errat, no han renunciat al sou com bé dius. Tampoc ho han fet els prop d’un centenar del PSOE, ni els nombrosos convergents, del PP i d’ICV.
La factura total de la broma s’acosta als 3 milions d’euros l’any.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Jo corroboro el que ha dit en Jordi. ERC va ser l'únic grup municipal que s'hi va oposar tal i com vaig explicar en aquesta entrada al bloc:
http://jordicoronas.blogspot.com/2008/05/ciu-i-pp-pacten-amb-el-govern-lestatut.html
Ara bé... un cop aprovat hem de renunciar-hi? Això ha estat producte d'un profund debat intern. Honestament crec que ERC no pot afrontar aquests dos anys i mig previs a les eleccions amb les mans lligades a l'esquena.
Des del nostre grup municipal estem coordinant els consellers i conselleres a plena dedicació amb l'objectiu que facin una bona feina per tal de poder incidir en l'acció política de forma determinant.
De totes formes val a dir que ens hem anat del fil del debat que he plantejat respecte a la despesa dels cartells d'obra. Potser en un futur immediat faré un escrit sobre la implementació del Consellers i Conselleres a dedicació exclusiva o plena i tindrem l'oportunitat de debatre en aquest espai sobre aquest tema concret, però prefereixo esperar encara uns dies per visualitzar millor la utilitat d'aquest règim de dedicació