Hi haurà acord per al MPGM del Carmel

Ha passat gairebé un any i mig des que el govern municipal va presentar el document de Millora de Pla General Metropolità per al barri del Carmel i entorns (MPGM del Carmel). En aquell moment el planejament va resultar rebutjat amb els vots contraris dels tres partits de l’oposició. Aquesta va ser una de les primeres grans ensopegades del govern municipal i la primera en un planejament urbanístic de primera magnitud en aquest mandat.

El que en aquell moment va ser considerat una sorpresa, doncs sembla que tothom donava per fet el vot favorable d’ERC, tot i no haver-se manifestat mai en aquest sentit, va donar peu a obrir un procés llarg, intens, en molts moments dur, però que finalment ha acabat assolint el grau de consens i compromís necessari per a poder tirar endavant amb garanties.

Tal i com vam manifestar des del primer dia, el Grup Municipal d’ERC a Barcelona ens hem implicat de ple per anar perfilant un document que fos majoritàriament acceptat i que alhora no perdés l’esperit de les reformes necessàries que s’han de dur a terme al barri.

Val a dir que al llarg d’aquest procés les hem vist de tots colors. Vam passar dels aplaudiments després de tombar la proposta inicial del planejament, als retrets quan vam acordar l’aprovació inicial. I des d’aleshores fins avui, què hem fet públic l’acord en roda de premsa, molta feina de camp. Visita zona per zona, gairebé casa per casa, i el més important de tot: escoltar a la gent implicada, per poder garantir els acords necessaris. Aquest acord quedarà rubricat en el plenari del dia 24 d’aquest mes a l’Ajuntament.

A grans trets, i fins que disposi dels números oficials sobre la taula, podem dir que:
- l’afectació entre la proposta de febrer de 2008 i l’aprovació provisional es redueix en gairebé un 50%.
- d’aquelles afectacions que finalment es consoliden, un 55% ja provenen de planejaments anteriors.
- el pressupost s’ha reduït considerablement, fent que sigui més assumible en el termini de 8 anys en què s’haurà de dur a terme.
- hi haurà només un petit excedent d’uns 60 habitatges per damunt dels necessaris per a reallotjament, dels quals un 40% seran de protecció.

Alguns sectors han estat modificats de forma important:
- Passerell-Montserrat de Casanovas. En renunciar a obrir un carrer entre Passerell i Montserrat de Casanovas i alhora reduir el tamany de l’equipament previst, s’ha pogut suprimir una bona part de l’afectació prevista i al mateix temps es poden conservar moltes de les casetes amb pati que donen a aquesta part del barri una característica molt peculiar.

- Passatge de Lugo (mercat del Carmel). La pretensió d’expropiar un habitatge per si, en un futur, es decidia dotar al mercat d’un nou accés de càrrega i descàrrega, no justificava l’afectació. A més el carrer per on es pretenia donar accés als vehicles de càrrega i descàrrega no compleix amb els mínims d’amplitud, per estret, i pendent, per massa pronunciada.

- Sector Dante-Llobregós. Es desafecten moltes de les casetes afectades inicialment i s’arriba a acords puntuals amb dues propietats que s’han convertit en emblemàtiques com són la masia de Ca l’Eudald i Can Gallart. Aquí es garanteix que el patrimoni es preservarà i s’han ofert opcions que finalment han fet viable l’acord.

- Murtra-Moratín i Llobregós (afectació de vial). Es manté l’afectació de qualificació però es retira del planejament, restant a l’espera la solució en el moment que es vulgui reedificar en aquests espais.

També ha estat molt important la inclusió d’instruments i mitjans per a millorar la gestió en el traspàs de la propietat. A tall d’exemple hi ha casos en què es permetrà viure a casa seva als actuals propietaris amb fórmules com un vitalici (fins que ells o la vida decideixin que han de marxar) i el tempteig i retracte (quan es decideix vendre, l’Ajuntament té dret preferent en l’adquisició). Gràcies a la inclusió d’aquestes opcions s’ha pogut arribar a acords en molts casos puntuals en què la intervenció urbanística pot esperar, i els propietaris de l’habitatge opten per romandre a casa seva.

La veritat és que després del rebuig a la primera proposta presentada pel govern, ens vam trobar amb un munt de veïns i veïnes indignats que ràpidament es van establir en plataformes. Persones que tenien un problema d’interlocució amb els representants del districte, precisament perquè estaven molt emprenyats. Mentre representants dels altres grups de l’oposició es van dedicar a atiar el foc tant com van poder, el grup d’ERC ens vam dedicar a anar sector per sector i casa per casa a escoltar les demandes concretes de les persones, primer amenaçades d’afectació abans de l’aprovació inicial, i a les afectades després d’aquella aprovació inicial de l’estiu passat.

Ha estat fruit d’aquest coneixement del terreny i d’aquest coneixement pel que fa a les reivindicacions veïnals que hem pogut fixar els termes de l’acord. Un acord en el qual prevalen els mateixos criteris que ja vam apuntar el primer dia: nous equipaments, millorar la connectivitat, obrir espais per esponjar alguns sectors del barri, ajustar els terminis d’execució, equilibrar la inversió pública respecte a la privada, i tot això sota una premissa bàsica: reduir el màxim possible les afectacions.

En aquells casos puntuals en què l’afectació és justificada, però es podia gestionar el traspàs de la seva propietat en el temps, hem facilitat les bases per a que es produís una entesa entre la propietat i el govern municipal. En d’altres en què la discussió ha estat el dret edificatori dels particulars, s’ha arribat a fórmules d’acord que es puguin donar per bones a dues bandes. En els casos que calia preservar patrimoni, aquesta preservació resta garantida.

Finalment hi ha la part de drets de les persones afectades. S’aplicarà el decret HAUS que millora substancialment aquest apartat respecte a la legislació anterior. Tothom tindrà dret a reallotjament en un habitatge de característiques similars al seu (això no vol dir però, que sigui idèntic). En els casos en què sigui necessari expropiar abans de disposar de l’habitatge de reallotjament, i per tant l’expropiat hagi d’estar temporalment en un de lloguer, “mai”, en cap cas s’haurà de fer càrrec del cost d’aquest lloguer, ni tampoc li serà restat del valor de l’expropiació. L’import de les expropiacions vindrà determinat en funció del moment en què s’iniciï cada procés i sempre sota la legislació vigent i els termes del decret HAUS.

En línies generals crec que l’aprovació del MPGM del Carmel arriba amb un grau de consens molt important, atès que ha estat molt treballat. En aquest cas no s’ha fet bona aquella expressió que diu que “malament acaba el que malament comença”. Aquest projecte que va començar amb un acord només d’entitats, però amb la sorpresa d’aquells que resultaven directament afectats. Un planejament fet a partir dels plànols, però sense trepitjar realment els sectors ni veient en primera persona moltes de les casetes que en la primera proposta es qualificaven d’infrahabitatge (terme sense definir en cap article urbanístic).

La línia de treball que hem seguit ha estat sempre la de conèixer el territori, els habitatges i les casuístiques de la gent que hi viu en elles. Perquè al final, quan vols millorar un barri se suposa que les millores han de ser comptant amb les persones que hi viuen, i no sense elles.

He triat la imatge de la capçalera, perquè ha estat un símbol de la reivindicació veïnal i alhora un exemple de la pressió i el pes de responsabilitat que ERC hem sabut gestionar crec que molt bé. Que cap lector pensi que ha estat per vanitat partidista.