MPGM del Carmel, dues visions diferents

Dilluns passat es va celebrar la reunió de la comissió de seguiment de l’AERI (Àrea Especial de Rehabilitació Integral) del barri del Carmel. Òbviament l’ordre del dia de la reunió era únicament la informació sobre el document que divendres s’aprovarà al plenari de l’Ajuntament.

En una reunió presidida per la regidora Montserrat Ballarin com a presidenta del districte, vam intervenir per aquest ordre la regidora Elsa Blasco facilitant la informació relativa a l’acord polític i també als acords veïnals, jo mateix explicant els criteris d’ERC per arribar a l’acord amb el govern municipal i el sr. Alió de l’Agència del Carmel explicant amb força detall la part tècnica del document.

Entre els assistents, tots membres de la comissió, persones i entitats del barri del Carmel i també d’Horta, que un cop finalitzada l’exposició van poder intervenir en un torn de preguntes.

En termes generals crec que la reunió va anar força bé, però no vaig tenir en cap moment la sensació que es donés per bo l’acord, o més ben dit, vaig trobar a faltar aquella “trempera” que es pot esperar d’un acord que permetrà endegar una reforma de gran abast al barri del Carmel.

En algunes de les intervencions dels assistents vaig confirmar les meves sospites. Una de les intervencions a càrrec del representant de l’associació de veïns i veïnes del Carmel va anar clarament en clau de crítica cap a l’acord. En primer lloc va tornar a mostrar una vegada més la fixació que té amb ERC (cal recordar que ara fa un any en aquesta comissió aquest personatge va dir que a Esquerra li anava bé mantenir ghettos a la ciutat…), aquest cop va carregar irònicament amb el tema de la llengua, al·ludint que ho faria en castellà tot i que algú (ja us podeu imaginar a qui es referia) sembla que no l’entendria. Després va fer una dura crítica dient que s’havien retallat massa les expropiacions, que això representava perdre moltes oportunitats per a fer una millora en profunditat i que al final aquest acord ha vingut donat per la fam d’arreplegar uns quants vots per part dels grups de l’oposició.

En d’altres intervencions, una d’elles feta per la sra. Custodia Moreno, van apuntar en la línia que tota la feina que s’havia fet des d’aquesta comissió, al final no havia comptat prou i que els acords polítics i veïnals l’han deslluït. Es va fer una clara referència en el sentit que les persones i entitats que formen part d’aquests grups de treball, han de tenir més capacitat de decisió en el projecte final.

Jo discrepo absolutament per diversos motius. En primer lloc cal tenir molt en compte, i així es fa, l’opinió de les persones i entitats que habitualment estan més implicades en els projectes comuns dels nostres barris. Hi ha però alguns elements que no ajuden a garantir la imparcialitat i l’objectivitat en un 100%. Sé que això no serà ben rebut per tothom qui ho llegeixi, però hi ha una part important d’afinitat política entre determinades entitats i els diferents partits. De vegades aquesta afinitat va més enllà del que es pot considerar assumible, tot i que no sempre. Hi ha casos en què un representant d’una entitat determinada amb carnet de partit polític, sap perfectament quan ha de dur posat un barret i quan ha de dur l’altre. Hi ha persones que saben en quin moment estan representant als seus veïns i veïnes o bé als associats de la seva entitat, i en quin moment es dediquen a militar en un partit polític. Però malauradament hi ha alguns casos en que això no succeïx.

I a l’inrevés, de vegades els partits de govern s'envolten de forma preferent amb aquelles persones i entitats que acostumen a ser condescendents i poc crítics amb la seva labor. I això també és negatiu perquè el govern té una visió més limitada de les coses i després venen les sorpreses, com ha passat amb el MPGM del Carmel i també en altres casos com l’afer del bus 24.

És evident que aquesta complicitat excessiva tampoc és la norma habitual de les persones i entitats que fan una gran feina no només a nivell de cohesió social, sinó també en forma d’aportacions que ajuden a millorar la qualitat de vida dels barris. Però també és cert que el problema és més present en alguns barris que no pas en d’altres i això em porta un altre cop al concepte del clientelisme polític; a aquesta mena de “quid pro quo” que no beneficia l’interès general.

En qualsevol cas continuo pensant que l’acord al qual s’ha arribat per a les millores del barri del Carmel i també a la zona d’Horta que formen part d’aquesta MPGM, és un acord fantàstic. Hem aconseguit finalment una calma que es preveia difícil fa tot just un any, però les hores invertides i les converses mantingudes amb els afectats i afectades han pagat la pena en arribar a aquest punt. I aquests contactes han estat tan o més importants que les aportacions fetes per les entitats de la comissió de l’AERI, sense menystenir aquestes darreres.

Per sort, agradi o no a tothom, disposem d’una sèrie de mecanismes que garanteixen la possibilitat d’arribar a pactes i acords. Si només tinguéssim una visió de les coses i només es comptés amb les aportacions d’una part de la societat, no ens allunyaríem gaire dels règims estalinistes. Afortunadament no és així, i entre la societat civil, els grups polítics escollits de forma democràtica per la ciutadania i els veïns i veïnes a títol individual, podem construir plegats una ciutat i un país millor. És més difícil arribar a acords de consens, però és molt més enriquidor.