dijous, 29 d’octubre del 2009

Money, money, money…

Diners, diners i diners. Aquesta és la més gran de les temptacions i s’ha de ser molt íntegre per no caure en el parany dels diners. Darrerament hem descobert com arreu de l’estat l’especulació havia repartit guanys entre la classe política; trama Gurtel, Benidorm, Marbella, Illes Balears. L’oasi català semblava mantenir-se al marge de tot.

Malauradament el cas Millet ha esdevingut el punt de partida d’un seguit d’escàndols en forma de suborns i malversacions de fons. Pagaments interessats a fundacions vinculades amb partits polítics, polítics inexperts en aquestes qüestions que assessorats pels nous amics han saldat deutes gràcies a la benevolència del gestor del Palau de la Música, vides de luxe a costa de retallar mitjans a la cultura catalana, això sí, en nom de la cultura catalana.

I ara, l’operació Pretòria que, tot i la presumpció d’innocència apunta a una nova trama de corrupció que esquitxa el panorama polític català amb la novetat que un alcalde socialista podria estar involucrat. Un cas que pot obrir una nova porta a destapar més casos en altres municipis del país.

Cal que fem diverses reflexions al respecte de tot això. La primera és que l’oasi català que ens volien fer creure que existia com a tal, ha estat una gran mentida. Una mentida que ha comptat amb la complicitat de molts estaments i no només catalans. Durant més de dues dècades aquest país va estar governat per un ampli grup de persones que creien que els pertanyia. Un conjunt de persones que a l’hora de col•locar un càrrec asseguraven que fos “dels seus”. I ser dels seus significava fer el que dictaminava la doctrina política, i si es veia o escoltava alguna cosa inoportuna el millor era callar.

En l’anterior legislatura un president que feia “maragallades” va llençar-se al buit parlant del famós 3%. En aquella ocasió però, no es va estirar de la manta. Suposo que d’una manera o una altra hi havia moltes coses a amagar. Tant de bo que ara s’estiri de la manta fins al final. Fer net és l’única manera que hi ha de començar a recuperar el prestigi que aquesta “xusma” ha fet perdre a la classe política.

Però també cal reflexionar més enllà de la classe política. Hi ha molts àmbits a banda de la política on els interessos econòmics tenen la capacitat d’incidir en la moral de les persones. Sota sospita podríem posar persones i entitats relacionades amb el món del futbol, per exemple. No cal ser gaire malpensat per arribar a la conclusió que les empreses constructores ocupen un lloc privilegiat en l’índex de sectors relacionats amb la corrupció. I els bancs i caixes? No home no, aquests que controlen amplis sectors econòmics són uns sants i és gràcies a ells que el país tira endavant! Els grans especuladors econòmics, els que ens han ficat de ple en una crisi econòmica provocada per ells resulta que són uns sants? O potser és que en controlar un ventall tan ampli de sectors han arribat a controlar també els mitjans?

Ara bé, els polítics són la pesta bubònica i són tots uns corruptes. No hi ha excusa que justifiqui el fet que un càrrec públic, escollit d’una manera o altre per la ciutadania, i que cobra un sou que prové dels cabals públics, cobri diners de forma il•legítima a canvi de beneficiar a un tercer. Entre altres coses perquè per a beneficiar un tercer, segur que cal perjudicar a un quart. I el mateix és aplicable per als casos que el beneficiat econòmicament és un partit polític.

Tots els polítics són iguals? jo no hi estic d’acord. No tota la classe política és igual i no es pot ficar al mateix sac a tot un col•lectiu. El problema de la classe política és més la mediocritat que no pas la mala fe. I evidentment no es pot ficar en el sac de la corrupció a totes les persones, ni tampoc a tots els partits. Ara per ara podem dir que ni Esquerra, ni Iniciativa es troben esquitxats per cap cas de corrupció. Perquè no hem tocat cuixa en determinats sectors? Potser sí, però ara per ara som dos partits lliures de culpa.

Per més que determinats mitjans insisteixin en dir que un ex dirigent d’Esquerra va rebre fons del Palau de la Música, la veritat és que va ser un dirigent de Convergència qui els va rebre i a més per a pagar uns deutes provinents d’un tercer partit, el PI. El titular per més que ho intenti no pot ficar a Esquerra en el sac dels corruptes, almenys no per ara.

Hi ha però una cosa positiva en tot això. Qualsevol persona que tingui intenció d’obtenir ingressos de forma il•legal ara sap que té molts números de ser descobert. Això no passava mentre va durar l’anomenat oasi català. Encara que en aquests moments de convulsió no ho sembli, alguna cosa ha anat a millor.

8 comentaris:

Julia ha dit...

Jordi, he llegit el teu article amb atenció i tot anava molt bé fins que has fet una defensa numantina del teu partit. No, noi, no, el problema no està en els partits, el problema està en les persones i, lògicament, sempre hi haurà més risc en partits que tenen persones ficades a tot arreu que en aquells que son minoritaris i tenen poc personal repartit pels llocs on es còrre el risc de caure a la tentació dels diners. Vol dir aixó que justifico a aquests corruptes? EN ABSOLUT. Crec que, una vegada s'hagi provat la seva culpabilitat, han d'anar tots a la presó, han de ser retirats de per vida de la administració pública, han de ser expulsats dels seus partits, i el que és més important, han de retornar tot el que han robat, però aixó d'acabar un article tan interessant defensant la inocencia d'un partit em semble un xic infantil, doncs només aquells que han tingut ocasió de fotra mà als diners i no ho han fet, poden dir amb el seu orgull i el meu respecte, que estan lliures totalment de culpa.

Ah, i hem de ser realistes i justos amb tothom, caure en corrupcions o corrupteles no és cosa només de politics o empresaris. Que em dius de tots els bons ciutadans que accepten una factura sense IVA, o d'aquells que (la inmensa majoria) han acceptat pagar part de l'import del seu pis amb diner negre?

La corrupció amic meu, pot atacar a qualsevol ésser humà perque va ser inventada pels éssers humans, el que cal no és tirar pedres als pecadors amagant la mà, sinó lluitar molt seriosament perque el sistema pugui detectar inmediatament qualsevol tipus de corrupció i actuar amb tot el pes de la llei. I que tan si robes a Santa Coloma com si robes al Palau de la Música, el tractament sigui el mateix, no com ara que uns van a la presó i altres continuen vivint en el luxe pagat amb el que han robat.

Ah, i estic totalment d'acord amb tu en que en lloc de decepcionar-nos per tots aquests casos que surten a la llum, ens hauriem de felicitar perque la corrupció ha existit sempre però és ara quan més es fan públiques i actua la llei. Aixó és senyal de bona salut de la democracia, no de degradació com alguns politics i entitas estan tan interessats en fer creure a la població. Com si robar s'hagues inventat ara...

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Julia
crec que he estat molt ajustat a la realitat i poc infantil, segons el meu parer. De defensa numantina, res de res, és la pura veritat. Evidentment justifico que això és així perquè hem tocat poca "cuixa" tal i com he dit a l'escrit, però suposo que se t'ha passat per alt aquesta part. En qualsevol cas, posats a dir coses que no he escrit abans, ha estat ERC qui ha impulsat l'oficina antifrau i qui ha demanat que se suprimeixin les donacions anònimes al partit, cosa que només haviem fet fins ara els partits que tu anomenes petits. I insisteixo en què alguns mitjans pretenen introduir les sigles d'ERC enmig d'un context que crea confusió, d'aquí el meu aclariment sobre l'afer del sr. Colom.

Anònim ha dit...

La oficina antifrau? i perque ha servit?
Saps una de les coses que mes mal han fet? veure com la descoberta de la trama ha tingut que ser l'Audiencia Nacional i hagi tingut de ser le Guàrdia Civil qui efectués les detencions i els escurcolls.
A mi m'agradaria molt més que hagues estat la Generalitat i la oficina antifrau la que hagués descobert la trama i que fossin els Mossos els que sortissin als mitjans de comunicació fent les detencions.

Pero no, hem hagut de soportar que, ademés de la vergonya per la corrupció a Catalunya, veure con els "uniformes verdes" en comptes dels blaus s'apuntassein el tanto, el que dona arguments als "anticatalans" per a dir que a Catalunya no tenim capacitat per a resoldre la corrupció.
Ja hem sentit dir per algún puesto que: "Menos mal que los catalanes no tienen la independencia"

Axís que, per decencia, l'argument de la oficina antifrau t'el podries haver estalviat per defensar el teu partit.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

benvolgut anònim, per més ràbia que et faci qui ha fet les detencions (que consti que a mi tampoc em fa gens de gràcia) i per més que la demagògia habitual en contra del nostre país aflori entre els anticatalans, doncs que vols que et digui. Potser haurem de començar a passar d'aquest perfil d'opinador i anar a la nostra. Ja va sent hora.
I francament, no em dona la gana d'estalviar-me l'argument de l'oficina antifrau perquè ha de servir per evitar que aquests assumptes quedin impunes. De fet tot just començarà a caminar ara. La demora, dit de passada, es deu a les traves que va posar CiU al nomenament del cap d'aquesta oficina, el sr. Madero (és el seu nom, no un pseudònim).
Per tant, puc dir amb la boca ben plena que aquesta oficina es posa en marxa perquè ERC ho ha proposat i perquè ERC des del govern ha incidit en el fet que es posi en marxa. No es tracta de defensar al meu partit. Recordo que ara per ara no l'he de defensar pas de res. El dia que surti a la llum un cas de corrupció d'un càrrec d'ERC, t'asseguro que no el defensaré pas.

Julia ha dit...

Apreciat Anònim, en primer lloc t'haig de dir que és una llàstima que vinguis amb l'antifaç posat, perque així tu saps qui som nosaltres però nosaltres no sabem qui ets tu. D'altre banda et diré que a mi no em molesta tant el fet de que a Catalunya també hi hagi frau com el fet de que hi hagi frau allà on sigui. I si els que s'han adonat del frau han estat els de fora, m'hes ben igual, lo important és que els culpables, si es demostra que ho son, paguin el que hàgin de pagar. Potser hauria estat millor que als Srs. Millet and company també els haguès atrapat l'Audiència Nacional, així haurien anat a la presó que és on haurien de ser, en lloc de continuar gaudint del luxe que tenen gràcies a tot el que han robat. Sempre he cregut que no som ni millor ni pitjor que la resta, tenim de tot com a tot arreu, o sigui que la única manera que tenim de lluitar contra la corrupció no és fent-nos més catalans sinó més honrats.
I, si Jordi, reconéc que lo de la oficina antifrau va sorgir per suggerència d'ERC i t'asseguro que em sentiré molt satisfeta quan comenci a treballar i no deixi passar ni una. Per davant de partits, de nacionalitats o de qualsevol altre consideració, hem de ser honrats, solidaris i, aixó si Anònim, sempre hem de donar la cara.

Manel J. Camps ha dit...

Jordi,

Jo no crec que tots els polítics sigueu corruptes, però si que és veritat que hi ha que entren en la política per tocar "cuixa" i arrambar amb el que puguin. Crec que són una minoria.

En relació a la teva reflexió sobre els bancs i les caixes, crec que has estat poc rigorós. Cal diferenciar entre bancs i caixes. Els bancs tenen accionistes davant dels quals tenen que rendir comptes els dirigents dels bancs. Áquests accionistes tenen mecanismes per reprovar la gestió o per canviar-los. No m'imagino al Botin estafant als seus accionistes.

A les caixes és bastant diferent. No tenen accionistes i els dividends s'han de dedicar a l'Obra Social. Però en els càrrecs de direcció d'algunes caixes,com a Presidents, o dins del Consell d'Administració, hi ha càrrecs de designació política com el Sr Narcís Serra a Caixa de Catalunya, fins fa poc l'Arcadi Calzada a CAixa Girona. Per no parlar de Caixa Madrid on el sidral muntat al PP per a la substitució de l'actual president posat pel ex-president Aznar,és molt considerable. No creus que hi ha diferències, i que aquests polítics haurien d'haver demostrat els seus mèrits en el sector financer abans de ser nomenats.

Quan surt que una determinada Caixa ha perdonat diners d'un préstec a un determinat partit polític, creus que ha sigut per l'actuació d'un Director d'Oficina o Territorial, o per l'actuació interessada d'algu de dins del Consell d'Administració ?.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Manel
efectivament el funcionament de bancs i caixes és diferent pel que fa a la presa de decisions, però també és cert que els bancs han dissenyat els darrers anys fons d'inversió irreals, i dic irreals perquè en realitat es tractava d'inversions sobre un capital inexistent o no garantit, i per contra no estan en tela de judici. On és la línia de la legalitat en casos com aquest? no és també especulació i frau?

Manel J. Camps ha dit...

Jordi,

Crec que les pràctiques que esmentes que fan els bancs, no entren dins de la terminologia de "corrupció". El fet que un producte no tingui el capital garantit no és cap frau. Segur que cal millorar les iniciatives com la MIFID, per tal d'assessorar als possibles clients.

Corrupció. He buscat a la Wikipedia en castellà, i sobre la corrupció és simptomàtic parla de “corrupció política” i les altres accepcions d’aquesta paraula no tenen res a veure amb el tema. “corrupció lingüística” o “corrupció de dades”. Jo definiria “corrupció” com la pràctica que, de manera amagada, fa algú o alguns per tal de perjudicar els interessos dels que teòricament defensen.

Si creus que són incorrectes les condicions de comercialització de certs productes hauries de promoure algun canvi legislatiu (segur que tindràs el meu suport) o denunciar davant la justícia si creus que hi ha pràctiques il.legals.

Una abraçada