Barcelona decidirà

Ahir dimecres es va presentar la plataforma que vol impulsar la consulta ciutadana sobre la independència de Catalunya a Barcelona. Aquesta era una opció que tard o d’hora havia de veure la llum i al final ha estat més d’hora que tard.

Per un costat aquesta iniciativa implica una il•lusió per a tot un col•lectiu de persones que volen, per damunt de tot, dir la seva i dipositar una papereta on expressin el seu desig de veure una Catalunya independent, o no. Per un altre costat, amb una visió més pragmàtica de la situació, suposa un repte d’una magnitud tan gran que cal mesurar-la per tal d’assegurar que la iniciativa es dugui a terme amb molta seriositat i amb tots els mitjans necessaris per garantir la credibilitat de la consulta.

Esquerra Barcelona ja s’ha situat del costat de la iniciativa; no podia ser de cap altra manera. L’organització independentista més important de la ciutat no pot quedar al marge en una qüestió com aquesta. La independència és el pal de paller d’Esquerra i tot allò que ens acosti a l’objectiu esdevé cabdal. I avui mateix el president del grup municipal d’Esquerra ha afirmat la intenció de dur al plenari de l’ajuntament una moció de suport a la consulta proposada per Barcelona Decideix.

Si entrem a analitzar la proposta crec que hi ha algunes coses que cal tenir en compte. Primer de tot caldrà tenir en compte que la consulta s’haurà de realitzar sense el suport de l’ajuntament. Esquerra portarà la moció de suport al plenari però si no hi ha sorpreses aquesta serà rebutjada amb els vots en contra de PSC i PP i l’abstenció d’ICV-EUiA. Això vol dir que l’organització (locals, logística, mitjans, personal, etc…) anirà a càrrec de les entitats que formin part d’aquesta. Uns primers càlculs indiquen per per poder fer la consulta amb garanties caldran prop de 10.000 voluntaris i voluntàries.

En segon lloc, la data proposada inicialment per al 25 d’abril coincideix amb dos esdeveniments que, al meu parer, no convé fer coincidir en el temps. Per un costat en aquestes dates es farà la consulta ciutadana sobre la reforma de la Diagonal i, més enllà d’evitar comparacions que podrien resultar odioses, demanar a la ciutadania que vagi a votar una consulta no vinculant des del punt de vista legal quan en el mateix període de temps estarà cridada a votar sobre la reforma de la Diagonal, no ho trobo encertat. A més també coincidiria en el temps amb la “Feria de Abril” i tampoc seria afortunat propiciar un debat sobre dues Catalunyes ben diferents. Un context que afavoreixi el sectarisme faria molt de mal en una qüestió que està molt per damunt de les diferències lògiques i quotidianes del nostre país.

Ara el que cal és posar-se a treballar i a treballar molt dur per garantir una quota de participació que sigui acceptable a la ciutat de Barcelona i alhora perquè l’organització de la consulta sigui exemplar. Amb tots els respectes per als municipis que aquest cap de setmana organitzen les seves consultes, no és el mateix fer una consulta a Barcelona que fer-la a Sant Jaume de Frontanyà, amb 21 electors ni tampoc el mateix que fer-la a Sant Cugat del Vallès, amb 60.000. Per fer-nos una idea en les darreres eleccions europees el cens a Horta-Guinardó era de 128.622 electors i a Barcelona el total era de 1.161.894 electors.

Evidentment s’ha de comptar amb la complicitat del major nombre possible d’entitats i cal implicar a tothom. No m’imagino aquesta consulta sense la participació de, per exemple, Omnium o la Plataforma per la Llengua o la Plataforma pel Dret de Decidir, ni tampoc me l’imagino sense aquelles entitats que a nivell de barri vertebren els districtes i la ciutat amb la seva tasca, des d’associacions de veïns i veïnes a coordinadores d’entitats, entitats culturals, etc, etc.

Una consulta ciutadana sobre la independència a Barcelona tindria una repercussió mediàtica excepcional. Podeu estar segurs que la CNN, la BBC i molts mitjans internacionals se’n farien ressò, potser més i tot que alguns mitjans de casa nostra, i això és prou motiu per a fer les coses bé i no quedar-nos a mig camí. No es pot frivolitzar, no es pot fer el ridícul, no podem fer les coses amb una sabata i una espardenya. Cal abocar recursos humans, tècnics i econòmics. El repte és majúscul i tot just comença ara.

Per anar fent boca, Esquerra Horta-Guinardó anirem aquest diumenge a Manlleu a col·laborar i observar el desenvolupament de la jornada. Cal recordar que aquest cap de setmana més de 700.000 catalans i catalanes estan convocats a votar per la independència arreu del país i això no és poc.