Aquest vespre he tingut el privilegi d’assistir a una taula rodona que, sota el títol d’aquest article, ha situat els termes d’un debat que, a més de necessari, dona molt de sí i no deixa indiferent a ningú. Les ponents han estat la Matilde Aragó, magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Carme Porta, secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania del Departament d'Acció Social i Ciutadania, com a moderadora l’Ester Capella, regidora de l’ajuntament de Barcelona i presentat per la Montse Benedí, secretària de la dona d’Esquerra a Barcelona.
Primer ha intervingut la Matilde Aragó que ha plantejat el seu discurs des d’una visió que defensa l’abolicionisme de la prostitució. Cal matissar el terme abolicionisme com a contraposició de prohibicionisme, ja que el segon planteja la sanció a les dones en situació de prostitució i el primer no.
He extret algunes coses realment interessants de la seva exposició; una ponència des d’un punt de vista molt centrat en els aspectes legals per arribar a l’objectiu de l’abolicionisme. La primera és que les dones han de viure la seva llibertat sexual com elles vulguin i no com vulgui un client o empresari/proxeneta, doncs això va en contra del concepte en sí. La segona és que el dret de l’home a utilitzar el cos de la dona no existeix. A tot això cal afegir que la immensa majoria de les dones en aquesta situació, són explotades i maltractades. Segons la seva experiència judicial en aquest àmbit, la Matilde ha afirmat que les situacions d’injustícia que s’ha trobat en molts casos lligats a la prostitució superen de llarg les injustícies que es produeixen en qualsevol altre sector i a més ha insistit que en molts casos aquestes dones són tractades com autèntics animals.
Ha defensat el model suec, en què la persona sancionada és el client. Segons el seu punt de vista, aquest model combat la prostitució desprestigiant-la i combat la normalització laboral de la prostitució per tal de no facilitar la proliferació de màfies i l’explotació. En part, té raó, però també és cert que això fa que les dones que s’hi dediquen ho facin més d’amagat, amb la qual cosa estan més exposades a riscos i ho fan amb menys seguretat. D’altra banda, feta la llei, feta la trampa. A Suècia hi ha una moda que consisteix en vaixells “de sexe” que durant hores i hores naveguen per aigües extraterritorials, al marge de les lleis, i en aquestes hores les dones són explotades intensivament. Per tant, el model suec frena la proliferació massiva de la prostitució, però no soluciona el problema del tot.
De totes formes la part en la qual crec que ha estat més encertada és en la referència que ha fet respecte als avanços de la dona fets fins ara en l’àmbit laboral i que farien moltes passes enrere si la prostitució fos legalitzada. Si això es fes caldria anar-hi amb totes les conseqüències: seguretat social, dret a l’atur i el més conflictiu que és considerar la prostitució com una opció laboral, amb totes les connotacions que això tindria). Una reflexió molt interessant: es podria donar el cas que una cambrera d’un local on s’exercís la prostitució de forma legal, denunciés per assetjament sexual al seu cap si aquest li fes algun gest obscè o la toqués, mentre es consideraria legal la utilització del cos d’una altra treballadora per part d’un client a exigència també d’aquest mateix cap. Realment contradictori.
Després ha intervingut la Carme Porta, amb un discurs molt diferent del de la magistrada. La veritat és que he trobat menys punts en comú dels que creia abans del debat. La Carme ha insistit en què cal diferenciar d’entrada el tràfic de dones i la prostitució. El primer és absolutament il•legal ara per ara i està perseguit policialment. També ha considerat que cal diferenciar els diferents perfils i les diferents casuístiques que es produeixen entre les dones en aquesta situació. El seu punt de vista ha estat que, tot i que coincideix en l’objectiu final de fer desaparèixer de la societat la prostitució, el pas entre la situació actual i aquest punt final ha de ser una transició que vingui marcada per una certa regulació. De fet ha remarcat que l’any 2003 es va produir una sentència de l’Audiència Nacional en la que s’accepta la prostitució quan aquesta s’exerceix per compte propi.
Després d’escoltar un intens debat amb intervencions també del públic assistent diverses, apassionades i de vegades fins i tot irreverents, he arribat a la conclusió que no tinc gens clar quin és el camí a seguir. No sé si és millor posar mesures restrictives o fer una certa regularització de la prostitució amb cobertura legal i uns límits ben definits. Entre altres coses perquè és molt difícil definir uns límits que convencin a tothom.
El debat de la prostitució s’ha d’afrontar en el nostre país d’una vegada per totes, això és evident. Perquè malauradament la deixadesa institucional sobre aquest tema, en gran part produïda per la por a afrontar el problema de veritat, està fent que l’àmbit del comerç sexual proliferi de forma descontrolada, afavorint les màfies i el tràfic de dones, especialment de l'estranger.
Arriba un moment que no s’entén que diaris de gran tirada i portals d’internet ofereixin anuncis on explícitament s’incita i es potencia la violència vers les dones i no arribin sancions de cap mena ni cap als anunciants, ni cap al mitjà que permet aquesta mena de publicitat. Arriba un moment que no s’entén que la justícia faci tancar dos prostíbuls a Castelldefels i al cap d’un any l’administració faciliti permisos per obrir-ne dos de nous a Mataró. La ciutadania no ho entén això i és normal.
El tema de la prostitució s’ha d’abordar des de tots els àmbits; l’àmbit legal i de la justícia, per descomptat, l’àmbit de l’administració i també des de l’àmbit social, perquè darrera de tot això, o millor dit, al capdavant de tot això hi ha les dones que exerceixen una activitat que en la immensa majoria de casos no fan per gust. S’ha de tenir en compte la seva situació econòmica i social, el seu historial de vida i també la seva percepció de la moralitat, la seva voluntat i el seu concepte de llibertat sexual.
Em faig una darrera reflexió. En una societat cada cop més multicultural com la nostra, serem capaços d’acceptar una submissió de la dona en l’àmbit laboral? I si és així què farem amb els casos en què la submissió de la dona vingui determinada per un concepte cultural o religiós, relacionat amb el sexe o no. Crec que com en tots els grans objectius cal que, a part de tenir clar l’objectiu, es defineixi un concepte que faci de pal de paller de totes les accions que es decideixin emprendre. Si el problema és de gènere aleshores hem d’afrontar-lo tenint en compte quina és la dinàmica més extesa i les xifres diuen que l’explotació afecta a moltes més dones que no pas les que poden triar exercir aquesta activitat lliurement i amb unes garanties mínimes d’autonomia. Aleshores aquesta ha de ser la prioritat.
La veritat és que ha estat un debat molt intens i interessant. Cadascun dels dos plantejaments té la seva part de raó i un objectiu final que és compartit. És a partir dels punts en comú que s’ha de començar a construir una estratègia que ha de servir per acabar amb les injustícies socials que provoca la prostitució. Eradicar-la, crec sincerament que és del tot impossible, però la barra lliure s’ha d’acabar.
2 comentaris:
Crec que tots estem d'acord en que no es pot obligar una persona a fer coses en contra de la seva voluntat. Obligar una persona a prostituir-se és un crim, i com a tal ha de ser castigat. Afortudanament tenim lleis que castigen aquest atemptat contra la Llibertat Individual. Malauradament l'aplicació d'aquesta llei és força ineficaç, cosa que ens hauria de plantejar el paper que policies i jutges tenen en aquest tema.
Una altra qüestió és la gent major d'edat que voluntàriament vol treure un profit econòmic del seu cos. Si una persona adulta decideix cobrar per oferir serveis sexuals, quin dret tenim nosaltres a prohibir-li-ho? Si dues persones majors d'edat, d'una manera lliure i voluntària arriben a aquest acord, quin dret té la societa (i l'administració pública) a ficar-hi cullerada?
En tot cas, i tenint en compte que és una activitat que es realitza amb ànim de lucre, el que pertocaria a l'administració pública i a la societat és fer pagar impostos a la gent que voluntàriament s'hi vol dedicar.
I qui diu la prostitució, diu qualsevol altre cosa que tingui a veure amb la Llibertat Individual: de l'avortament fins al Dret a Morir Dignament, passant per les drogues o els esports de lluita i contacte.
Josep, jo també he pensat sempre que la via de la legalització / regulació, és la més adequada. Però la Matilde va fer-me reflexionar quan va dir que això anava contra tots els avenços que s'han assolit en el camp dels drets laborals de les dones. Si no es fa bé, es crearà una situació que faria entrar en contradicció moltes coses que fins ara teniem prou clares.
Publica un comentari a l'entrada