La Diagonal, la plaça Eivissa i la participació vinculant

Ha començat el debat sobre la consulta ciutadana per a la reforma de la Diagonal i el debat és obert i en boca de tothom. Sense cap mena de dubte, el fet que el model d’avinguda vindrà determinat per una votació ciutadana fa el procés molt més atractiu del que es habitual.

Podem debatre sobre si és millor l’opció de rambla o la de boulevard. Podem debatre sobre si la millor opció és que hi hagi tramvia o no. Podem debatre sobre si cal una opció diferent de les dues presentades, de moment, per l’equip de govern de la ciutat. Però és indiscutible el fet que al final, el model serà el que la ciutadania triarà de forma democràtica i això, convé recordar-ho, és una proposta d’Esquerra que va apostar de forma clara per la participació ciutadana vinculant.

La reforma de la Diagonal no és un fet aïllat o irrellevant. Aquesta reforma ha de determinar quin model de ciutat triem en diversos aspectes. Si finalment la votació es decanta cap a la rambla o el boulevard no deixarà indiferents als comerciants. Si se suprimeixen dos carrils de vehicles privats per sentit, o tres, o tots quatre és una decisió que no deixarà indiferents als usuaris de l’automòbil ni tampoc als transportistes. Si optem perquè hi hagi tramvia o no (de moment és un element fix en les dues propostes) determinarà quin model de transport públic volem per creuar la ciutat de punta a punta d’aquesta avinguda.

Pel que fa a un posicionament personal, de moment prefereixo esperar a veure les propostes que finalment es presenten a la votació de forma definitiva. Ara per ara, trobo que encara són molt iguals en alguns elements i, a més, no són prou fidels a la realitat. Especialment en el cas del boulevard per a respectar l’ample de vorera sense tocar els arbres tal i com s’ha explicat no em quadren les mesures perquè hi càpiga tot el que es pretén.

D’entrada el que semblaria més raonable és contemplar una de les dues opcions sense el tramvia, perquè el principal avantatge que dona l’ús d’aquest mitjà és la capacitat pel que fa al nombre de viatgers, però també implica molts inconvenients. És un mitjà massa rígid pel que fa a les cruïlles si circula pels laterals perquè impedeix el gir de la resta de vehicles. El tramvia plantejat en l’opció de boulevard fa que els dos sentits del tramvia circulin pel mig de l’avinguda amb carrils de circulació per a bus als seus costats però no s’especifica com s’ubicaran les parades. La gent pujarà i baixarà des d’un carril de circulació de bus? Com a defensor de la xarxa ortogonal d’autobusos crec que creant una línia de busos de gran capacitat que recorri la Diagonal de punta a punta amb una freqüència elevada, seria un complement perfecte del nou sistema de línies de bus que es començarà a implementar a la ciutat, també a proposta d’Esquerra.

En un ordre de magnitud diferent però també amb certa rellevància, el barri d’Horta viurà un procés participatiu per a la reforma de la plaça d’Eivissa. Aquest espai emblemàtic per als hortencs i hortenques mereix un procés que garanteixi d’entrada poder mesurar la participació ciutadana feta a través de les aportacions d’entitats i també dels veïns i veïnes. Per això cal fixar de bon començament uns indicadors que permetin avaluar aquest procés, tal i com es va fixar en la proposició d’acord que vam presentar en el darrer plenari de districte i que va resultar aprovada amb el vot favorable de tots els grups municipals.

Si s’aconsegueix fer possible l’avaluació del procés participatiu per després dur al Consell de Barri un projecte que es basi en aquest procés i que, òbviament, aquest sigui votat en el mateix Consell, aconseguirem que el resultat sigui tan vinculant com el de la reforma de la Diagonal. La proposta ha estat servida per Esquerra i l'equip de govern té la pilota a la seva teulada. El dret a decidir és aplicable a les millores en l’espai públic i en el model de ciutat que volem.