Manquen 5 dies per a les eleccions al Parlament de Catalunya i, un cop superats 12 dies de campanya, es constata que hi ha coses que tenen més pes mediàtic que les propostes dels partits. És una llàstima, però és així.El primer dia de campanya El Periódico va publicar una portada que, per si sola, era tota una invitació a defugir qualsevol missatge polític fins al dia de les eleccions. “Comença el circ” citava la portada decorada amb la caricatura que encapçala aquest article i que no deixava bé a cap dels candidats.
I a partir d’aquí sempre ha estat més notícia el que resulta polèmic o absurd, restant protagonisme a les propostes, algunes de les quals són realment interessants. Al final el debat sobre les mesures econòmiques, ambientals, nacionals i de futur acaben pesant molt menys que les sortides de to. Francament trobo que els mitjans són tan responsables de la desafecció política com ho són els mateixos polítics.
Per als mitjans és millor potenciar els missatges polèmics, ja siguin frases fora de context o accions ridícules de determinades forces polítiques. De la campanya es podria destacar la frase “a Andalusia no paga ni Déu”, el joc de l’Alicia Croft liquidant immigrants il•legals i independentistes o el debat cara a cara que mai es va fer (afortunadament).
Però, on són els missatges importants i les propostes de programa? Pot ser que a determinades formacions polítiques ja els vagi bé tot plegat perquè de propostes en tenen ben poques. Però n’hi ha d’altres que per més que les expliquen sembla que cauen en el pou de l’oblit. Esquerra és una de les formacions que més s’ha esforçat en explicar el projecte de país i les fites a assolir per a la propera legislatura. També és cert que la proposta més atrevida és la d’Esquerra o, com diu l’eslògan de campanya, la més valenta de totes.
En el debat a 6 celebrat diumenge a la nit es va produir una proposta que crec que ha estat la proposta estrella de la campanya. Em refereixo al moment en que Puigcercós va oferir a Mas anar junts en el tema del concert econòmic, però alhora va buscar el compromís d’en Mas de convocar el Referèndum sobre la independència si no s’aconsegueix aquest concert.
I mentre tot això passa, al districte seguim muntant parades informatives per explicar a la ciutadania quines són les línies mestres del nostre programa, Dilluns vam ser a Maragall amb carrer Tajo i dijous serem a Ronda del Guinardó amb Sant Quintí. Fins al darrer dia tractarem de convéncer a la ciutadania que l’opció d’Esquerra és el canvi real, que la independència és el canvi real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada