dimarts, 25 de gener de 2011

L’etern debat de la seguretat

Darrerament s’ha instal•lat un discurs sobre la seguretat a Barcelona, o millor dit sobre la inseguretat, que pot resultar demagògic i desafortunat. Les dades ens indiquen que el nombre d’alguns delictes s’ha incrementat i, malgrat soni lleig, en temps de crisi es pot considerar un fet normal.

També és cert però, que les dades que provenen de les enquestes fetes a la ciutadania ens diuen que aquesta te una percepció d’inseguretat més elevada del que ens indiquen les dades provinents de les denúncies o fets constatats. És a dir, que creiem que Barcelona és més insegura del que ho és en realitat.

Aquest run run que sona en determinats àmbits de la societat, és malauradament aprofitat per alguns partits polítics que fan la seva lectura particular de les coses i posen en pràctica un discurs tan poc original com recurrent i desencertat. Aquest és un fet habitual en els grups de la dreta, CiU i PP.

La primera pregunta que ens hem de fer és: una societat es més segura per tenir més policies al carrer? Jo estic d’acord en que la presència policial és útil com element dissuasori en llocs especialment o temporal conflictius. Però també crec que la solució al problema no rau només ni principalment en aquesta mesura. Em nego radicalment a viure en un estat policial i tota l'ull de les càmeres de video vigilància constantment.

Una societat és més segura quan la gent té feina; una societat és més segura quan l’educació te un cert nivell; una societat és més segura quan l’estat del benestar està prou desenvolupat; una societat és més segura quan acull les persones nouvingudes i les equipara en drets i deures amb la resta de ciutadans. I és en aquests àmbits on la nostra societat ha d’avançar més per acabar assolint un statu quo que minimitzi el problema d’inseguretat.

Ara bé, també hi ha altres eines que caldria millorar per tal d’agilitzar els processos que se’n deriven de la inseguretat, com per exemple la justícia de proximitat. Eines que malauradament no podem desenvolupar perquè algú com el PP presenta recursos contra lleis catalanes que preveuen avançar en la justícia de proximitat.

Tampoc s’hi val barrejar temes com el civisme o la convivència amb la seguretat. No poden tenir la mateixa consideració determinades actituds incíviques amb el fet de delinquir. És com quan parlem del fenomen okupa en què s’acostuma a encabir a tothom en el mateix sac, quan en realitat no és comparable l’ocupació que es fa a Can Masdeu, amb agricultura ecològica i visites per a la gent, amb altres casos d’ocupació on els ocupants fins i tot tenen negocis clandestins. Oi que no és el mateix?

Aquesta darrera setmana hem viscut el debat sobre si s’ha de prohibir la nuesa a la ciutat o no. En aquest cas el PSC s’ha sumat a la posició poc realista de CiU i PP. Francament jo no hi veig gent nua pel carrer cada dia i això em fa pensar que aquest no és un gran problema a Barcelona. No obstant ara està de moda això d’aparentar ma dura amb determinades actituds i alguns s’obliden que la vertadera prioritat és resoldre els problemes derivats de la crisi. Perquè és així com reduirem el nombre de delictes i no fent polítiques de cara a la graderia i a la caça del titular fàcil.

Cap comentari: