dissabte, 8 de gener del 2011

Revolucionem la política municipal

Aquesta setmana se n’ha parlat i molt de la proposta de Jordi Portabella per a fer una candidatura unitària amb SI, les CUP, Reagrupament i tothom que, desencisat amb els projectes que ha seguit fins ara, se senti identificat per un projecte com aquest.

De fet, en Jordi Portabella ve defensant aquesta possibilitat des del mes de novembre, abans de les eleccions del 28N, però ara ha recuperat força la idea arran de la pre campanya llençada per ERC-Barcelona que ha fet una encartellada per la ciutat amb la imatge del president del grup municipal i el lema “Sí, remuntarem Barcelona”.

El lema d’entrada ha aixecat polseguera. Per un costat, perquè els malpensats ja han vist en el Sí, una referència clara a Solidaritat per la Independència i també perquè en l’eslògan hi ha qui veu coincidències amb alguna campanya de les CUP. Bé, només faltaria que no es pugués utilitzar el Sí com afirmació en una campanya, perquè el Sí és positiu i evidencia l’afirmació davant un repte. I remuntar és una referència doble, d’un costat als resultats de l’independentisme a la ciutat, però també perquè volem remuntar la ciutat com a vertadera capital del país. En qualsevol cas, si s’han fixat en la campanya ja és un bon senyal.

A ningú se li escapa que la possibilitat de fer una candidatura com aquesta, a més de fer una cosa pionera al país, obre la porta a uns resultats magnífics en les eleccions del 22 de maig a Barcelona. Si extrapolem els darrers resultats electorals a la ciutat, el 28N, a les proporcions de representació a l’ajuntament de Barcelona, ERC obtindria uns 3 regidors, mentre SI i Rcat no n’obtindrien de representació. Per contra una candidatura conjunta d’aquestes forces podria arribar fins a prop de 10 regidors depenent dels percentatges de participació i vot.

Davant la necessitat de canvi de direcció política a la ciutat, es brinda l’oportunitat d’obrir un tercer espai polític a banda del deteriorat govern bipartit amb PSC+ICV i de l’opció de CiU+PP que sense un projecte ni propi ni comú per a la ciutat es venen com l’alternativa simplement pel fet de ser-ho, sense cap altre missatge al darrera. I aquest tercer espai el pot protagonitzar una coalició sobiranista que estigui disposada a fer política municipal de veritat, amb un model de ciutat més republicà i molt més catalanista que l’actual.

Qui no sàpiga veure i valorar una oportunitat com aquesta, és que té una palla a l’ull o bé que la seva intenció no passa per ser un dels protagonistes d’un gir polític com aquest. Si ens atenem a la relació de vots del 28N, ERC més que duplica a SI i Rcat junts i tot i així Jordi Portabella i Oriol Amorós ja han manifestat que acceptarien fer unes primàries obertes a la ciutadania, a l’estil de les que fa el Partit Demòcrata dels Estats Units i que tantes vegades s’han posat com exemple de la regeneració democràtica que ens cal. ERC ha llençat el guant i no hi ha excusa per a no recollir-lo. La proposta és justa i és honesta i va molt més enllà dels objectius del partit i personals.

Sí, d’acord, la perspectiva d’un mal resultat, després del que hem vist el 28N ha impulsat a ERC-Barcelona a fer moviments en aquest sentit. Però també és cert que s’ha pres la determinació i la iniciativa en fer-ho. Qualsevol persona que sàpiga fer quatre números se n’adonarà que aquesta és l’única opció per tenir un espai sobiranista potent al proper consistori municipal de la capital. SI hauria de, com a mínim, doblar els resultats obtinguts el 28N i tot i així tindria una representació molt minsa.

Els rivals polítics ja veuen un perill davant la possibilitat d’èxit de la iniciativa i per això molts membres de CiU pretenen desacreditar la capacitat de lideratge de Jordi Portabella; que si hem aprovat tots els pressupostos municipals, que si som la crossa dels socialistes... Molta demagògia feta per un grup de persones que s’han dedicat a mirar-se els toros des de la barrera durant 4 anys i a rascar-se la panxa mentre d’altres ens dedicàvem a posar en evidència tot allò que falla a la nostra ciutat i l’esgotament del model socialista per a Barcelona. Com era allò que es diu en castellà? “ladran, luego cabalgamos”.

Si les forces independentistes ens aconseguim posar d’acord a Barcelona, generarem una il•lusió renovada que aquest país necessita com l’aigua de pluja. Qui s’apunta?