divendres, 18 de febrer de 2011

Catalunya involuciona

Els últims mesos estem rebent una sèrie d’inputs que demostren que el nostre país es troba en una fase d’involució que comença a ser molt preocupant. Durant uns anys s’ha anat tirant del carro de l’autogovern portant-lo a cotes més elevades de les que havíem gaudit en èpoques passades.

La involució comença a Madrid, amb la coneguda retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional –no cal estendre’s més-, i segueix amb els recursos presentats i acceptats a tràmit contra diverses lleis aprovades pel Parlament de Catalunya com la Llei d’Immigració, la Llei d’Educació o avui mateix la Llei de Consultes Ciutadanes.

La involució ve determinada per les accions de diverses comunitats autònomes com ha passat al País Valencià on s’ha tallat per decret l’emissió de TV3 en el seu territori amb una acció de censura que ens recorda èpoques passades que ja haurien d’estar oblidades.

La involució ve també impulsada per l’actitud agressiva envers Catalunya que fa que qualsevol moviment que es produeixi a casa nostra provoqui una reacció airada i desproporcionada dels presidents de diverses comunitats autònomes espanyoles. Un clar exemple l’hem vist en els darrers dies pel que fa a la capacitat d’endeutar-se que tindrà Catalunya. Reaccions ridícules com la protagonitzada pel president de Navarra, una comunitat que cal recordar que disposa de concert econòmic. O la de l’alcalde de Madrid, ciutat que per si sola acumula el 25% del deute de tots els municipis a l’estat.

La involució ve provocada per aquesta actitud de l’estat espanyol de mantenir a ratlla Catalunya peti qui peti. El govern manté aquest paper de llençar la pedra i amagar la ma. Al govern ja li està bé que sigui el poder judicial el que actua contra les lleis pròpies de Catalunya i contra els avenços assolits en els darrers anys. I a l’oposició ja li està bé atiar el foc de l’odi contra Catalunya per aconseguir vots nacionalistes espanyols malgrat posar en perill la convivència entre catalans i catalanes. Ja els hi està bé això de fracturar la societat si a ells els hi va bé.

Però el que és encara pitjor, la involució també ve des de dins de Catalunya. D’una banda la fragmentació de l’independentisme ha fet que l’Esquerra Nacional catalana perdi pes al Parlament català i d’una altra tenim un govern que està posant fre a tot allò que havia suposat un avenç important en polítiques socials. La crisi és l’excusa perfecta per a fer polítiques de dretes.

Em preocupa i molt que se suspengui la digitalització a les escoles, perquè ara començàvem a remuntar en els resultats escolars; perquè aquells que en el curs actual han incorporat els ordinadors no tenen garantida una continuïtat; perquè els instituts es troben una vegada més davant una manca de planificació a mig termini en la línia educativa. En ple segle XXI tenim una consellera que es considera clàssica. Avui per la xarxa ja se l’ha etiquetat de consellera analògica.

Em preocupa i molt que els edificis escolars que s’havien de construir, finalment no es faran; i això significa que milers de nens i nenes del nostre país seguiran estudiant en barracons.

Em preocupa i molt que es comenci a instaurar el discurs que la sanitat no és sostenible. La pèrdua d’una sanitat universal i garantida per a tothom només beneficiaria a la sanitat privada i, curiosament, l’actual conseller de sanitat ve d’aquest sector.

Em preocupa i molt que serveis bàsics per a les persones com la gestió de l’aigua puguin caure en mans privades, regalant-los unes infraestructures pagades amb cabals públics perquè ara en treguin benefici, evidentment augmentant els preus per guanyar diners.

Em preocupa i molt que el conseller de Territori i Sostenibilitat ens digui, com qui no vol la cosa, que potser no es faran totes les estacions de metro previstes a la línia 9. Una infraestructura bàsica per afrontar els reptes de mobilitat en aquest segle i que ha de servir per connectar la ciutat de punta a punta i descongestionar el tràfic de superfície. Una infraestructura que la ciutat està patint en la seva construcció, especialment el comerç i ara no s’entendria que se li tregui la importància que te.

Em preocupa i molt que, malgrat la crisi s’utilitza com a excusa per a totes les retallades en serveis a les persones que s’estan duent a terme, encara s’insisteix en suprimir un impost de successions que només han de pagar les persones més riques tal i com està ara.

Tot això i més em preocupa. Crec que aquest govern ha aconseguit frustrar-me abans dels 100 dies de gràcia que se suposa que se li han de concedir. Les retallades estan afectant principalment a una ciutadania que ja està patint la crisi, pagant més cars els productes i serveis de primera necessitat i cobrant igual o menys que abans, això en els casos en què conserven la feina.

La proposta estrella de CiU en campanya electoral va ser el concert econòmic. Sembla que això ja està oblidat en un calaix i mentrestant tornem a la política de peixet al cove, tot esperant que potser el PP guanyi les eleccions generals de l’estat i el govern català torni a pidolar almoina a canvi de donar estabilitat a un govern de dretes. Involucionem.

Cap comentari: