Hem passat d’enviar missatges sms i escriure en blocs personals a utilitzar eines com Twitter o Facebook de forma quotidiana en molt poc temps i la quantitat de gent a la qual arribem en qüestió de minuts pot variar entre unes poques o milers depenent de la xarxa de contactes que tinguis. Qué podrem fer d’aquí a 4 anys més? O potser seria més fàcil respondre què no podrem fer?
Les xarxes socials han sabut integrar-se perfectament per a complementar i potenciar les altres eines que veníem utilitzant abans. Publicar un enllaç d’un article del teu bloc personal pot multiplicar per 5 ó per 10 el nombre de visites. Penjar una foto a Facebook o Twitter fa que molta gent la pugui veure i comentar. Enllaçar un vídeo de Youtube et pot catapultar a la fama si tens una idea original.
Avui en dia les notícies volen per les xarxes socials i això ha estat ben vist per la premsa convencional que utilitza perfils propis per a enviar notícies, però també per observar que és cou. Un clar exemple l’hem viscut aquests dies a redós de la revolució ciutadana a Egipte. Una revolució que ha estat potenciada, en gran part, per l’accés a Internet i a les xarxes socials d’una generació de joves egipcis que han pogut alimentar els seus ideals i compartir-los amb els seus iguals.
També les xarxes socials han estat el punt de trobada i d’organització de les revoltes a Tunísia i Egipte. I a més, tot i l’intent de bloquejar Internet per part del govern egipci, ha estat a través de les xarxes socials que han volat pel món les notícies sobre el que estava passant en temps real. L’efecte taca d’oli es multiplica a través de les xarxes i una notícia pot arribar en pocs minuts arreu del planeta.
Les xarxes socials estan canviant els hàbits en les relacions, estan canviant les formes en la comunicació i ara a més sembla que, malgrat el que alguns catastrofistes diagnosticaven, ajuden a reforçar la democràcia atorgant més poder al poble del que tenien abans.
És cert que la nostra presència en les xarxes socials fa que siguem més vulnerables perquè perdem bona part de la nostra intimitat però, com en tot, els límits els fixem nosaltres mateixos. Pot ser que una empresa utilitzi les dades que coneix de nosaltres per intentar vendre’ns un producte a mida, però al final serem nosaltres els qui decidirem si el comprem o no. En canvi, res hauria d’impedir poder expressar la nostra opinió lliurement. Aquest sembla que és un dels deures pendents dels propietaris de les xarxes, però de la mateixa manera que un règim pot caure en 18 dies, es pot forçar a una xarxa concreta a millorar la seva qualitat democràtica.
El mon està canviant i tots i totes som protagonistes del canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada