Un altre dia negre per a les aspiracions nacionals de
Catalunya. Ahir el Congreso de los Diputados va aprovar una reforma de la
Constitución que limita el sostre d’endeutament de les comunitats autònomes i,
a més, el TSJC dona un ultimàtum al govern de la Generalitat per acatar la
sentència que diu que el castellà també ha de ser llengua vehicular a l’escola
catalana.
Amb la primera, la reforma constitucional, poca broma.
Malgrat el text no fixa una quantitat concreta, si que diu que aquesta
quantitat vindrà determinada per una llei orgànica que s’ha d’aprovar abans de
l’estiu de 2012; és a dir, que aquesta llei s’aprovarà amb una més que provable
majoria àmplia, si no absoluta, del PP al govern de l’estat.
El PP està preparant la seva ofensiva recentralitzadora, amb
la qual Madrid i ningú més tallarà el bacallà. I el PSOE, que s’havia omplert
la boca de “federalisme” demostra que la seva idea d’una Espanya plural va ser
un miratge i prou.
El que resulta més inquietant és que a l’hora de copiar el
que fan altres estats, com Alemanya per exemple, no s’aplica la mateixa norma
per a fixar el sostre de dèficit fiscal dels seus lànders. Cap dels estats que
conformen la República Federal Alemanya suportaria un dèficit fiscal de més de
20.000 milions d’euros l’any mentre Catalunya si ho fa.
La segona, la sentència contra la immersió lingüística,
ataca directament la nostra línia de flotació. El català a l’escola facilita que la societat catalana tingui garantida la cohesió social a nivell de
convivència. A més, cal recordar que la Unió Europea ha avalat de forma clara
el model lingüístic de l’escola catalana.
Els poders de l’estat no dubten a l’hora d’atacar qualsevol
cosa que tingui a veure amb la nostra identitat nacional i en contra de la
voluntat del poble català. No els tremola el pols en carregar-se un Estatut
votat per la ciutadania ni tampoc en carregar-se un model sociolingüístic
acceptat i ben valorat per un 99% de les persones que viuen al nostre país.
El PP i Ciudadanos exigeixen al govern que acati la
legislació estatal, però no reclamen a l’estat
la mateixa fermesa en acatar la voluntat del poble català. Malauradament
la resta de forces polítiques catalanes no es posen d’acord a l’hora d’actuar
amb contundència i fermesa, malgrat si es posen d’acord en el discurs. Ara va
sent hora de deixar les paraules a un costat i començar a actuar amb fermesa i
contundència.
No és casualitat que els poders de l’estat sempre ens
torpedinen poc abans d’un procés electoral. Això mateix ha tornat a passar, una
vegada més. Saben que els partits catalans sempre posen per davant de tot els
interessos partidistes quan s’apropa una cita electoral. I potser ara és el
moment de formar un front català, el més ampli possible, a Madrid. Deixem-nos
tots i cadascun dels partits de treure pit, de marcar paquet i d’imposar
condicions absurdes a la resta de forces polítiques. Fem una candidatura
independentista amb cara i ulls, però fem-la de forma honesta. Em quedo amb les
paraules de l’Oriol Junqueras el dia que va presentar la seva candidatura a
presidir ERC, quan va dir que estava disposat a treballar amb altres
independentistes al marge d’ERC, però no amb tots, només amb aquells que
estiguin disposats a treballar i ho facin de forma honesta.
A nosaltres ens les foten de 2 en 2. Potser ja és hora de
plantar-nos amb una sola veu, amb fermesa sí, però amb contundència també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada