Avui, conversant amb un amic, que de temes laborals hi entén
molt més que no pas jo, m’ha fet una sèrie de reflexions que m’han aportat llum
sobre la reforma laboral que el govern estatal ha decretat, de la ma del PP.
Primera reflexió. Un cop publicada la reforma laboral, s’ha produït
una reacció entusiasta per part de PP, CiU i les patronals. Però aquest
entusiasme en què es basa? Baixarà la prima de risc del deute espanyol? Reduirà
la taxa d’atur? Si ens atenem al fet que el mateix govern ja ha dit que no
reduirà l’atur, aleshores, per a què servirà aquesta reforma?
Segona reflexió. Aquesta reforma laboral precaritza les
relacions laborals a l’estat espanyol. Mai cap reforma laboral ha servit per a
crear ocupació. La creació de llocs de treball sempre va lligada a la millora
de la situació econòmica. A més, a partir d’ara els nous contractes tindran
condicions pitjors i més inseguretat.
Tercera reflexió. Les grans empreses –nacionals i
internacionals- no necessitaven aquesta reforma. Fins ara han destruït ocupació
sense reparar en les conseqüències. Aquestes grans empreses practiquen la
deslocalització i marxen cap a països emergents on fabriquen els mateixos
productes, que venen als mateixos preus amb un cost de producció inferior. I
les que es queden aquí han millorat la productivitat a costa de la reducció i
la contenció dels sous. Quan contractaran nou personal? Doncs quan es generi
més demanda per als seus productes.
Quarta reflexió. Facilita la contractació de personal a les
PYME, però el nombre de llocs de treball que pot generar la reforma laboral en
aquest sector segurament no arribarà al nombre d’acomiadaments que facilitarà
en les grans empreses. A més, segur que aquesta reforma laboral no s’ha pensat
de cara a les PYME.
Cinquena reflexió. Els treballadors i aturats, necessiten
aquests reforma? Els canvis van en el sentit de regular la sortida del mercat
laboral molt més que no pas l’accés.
Com es regula la sortida? En primer lloc es potencia l’extinció
de contractes per causes objectives (descens de vendes o qualsevol altre causa
econòmica o organitzativa que ho justifiqui en un termini de 90 dies). La
indemnització serà de 20 dies. Fins ara aquesta opció hi era però la justícia
no hi feia massa cas. Caldrà veure que passarà d’ara endavant, però els
empresaris tenen un argument de pes.
Per a la resta d’acomiadaments sense justificació econòmica
o organitzativa es passa dels 45 dies per any treballat amb un màxim de 42
mensualitats, a només 33 dies per any treballat i 24 mensualitats. Tant fa l’edat
que tinguis o la teva antiguitat a l’empresa. Imagineu un treballador de 50
anys amb 25 anys d’antiguitat; cobrarà una indemnització de 2 anys de salari i
prou.
Sisena reflexió. L’acció sindical resulta afectada. Ara es
potencien els mecanismes perquè l’empresa es pugui despenjar dels convenis
col·lectius, de manera que el contracte de treball tindrà més pes. I això és
així fins i tot en matèria salarial, cosa que no havia passat mai. Els sindicats
hauran de negociar empresa per empresa perquè els grans convenis estatals, de
sector, ... perden pes. Amb aquesta mesura les relacions laborals dependran de
l’expectativa de guanys econòmics de l’empresa sense control administratiu.
Nova regulació dels ERO.
Reflexió final. Calia la reforma laboral? Sí, però no
aquesta reforma laboral. Amb un índex d’atur de prop del 25% calia enfortir el
mercat laboral, no debilitar-lo. Aquesta reforma no crearà ocupació. El que
crearà és feina de poca qualitat i amb poques garanties per a les noves
generacions que s’incorporen al mercat laboral i generarà desequilibris en el
repartiment de treball i una fractura social cada cop més àmplia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada