Arriba un moment què sembla que el posicionament
d’alguns partits vagi adreçat a cuidar del seu jardí (el seu reducte de votants
més fidels) o bé a cuidar dels interessos de les sigles estatals. Fixem-nos en
el PSC. Un partit desdibuixat i irreconeixible, amb una manca de lideratge i
projecte com no s’havia vist mai; dividit, criticat des de fora i des de dins;
i amb uns arguments tan absurds com dir que el concert econòmic és un sistema
arcaic. Han perdut la identitat perquè han perdut de vista el país i malgrat tot no canvien.
L’altre gran partit, CDC, apreta fort des de les bases. Sabedors que el país va directe al forat,
preocupats per la situació econòmica insostenible del país, deutors amb un
stablishment que els te collats i conscients que la indefinició no la podran
mantenir durant massa temps. Un temps que s’esgota perquè el govern central
està aplicant el seu programa recentralitzador a tota marxa. Un temps que s’esgota
perquè la Generalitat no té liquiditat per afrontar els pagaments immediats,
malgrat som la “regió” més solidària d’Europa amb diferència. Preocupats perquè
mantenir la coalició amb una UDC que es nega a fer cap passa endavant en el
camí cap a la independència, serà cada cop més difícil. Sembla que CiU està
esperant a veure si cau un gest del govern de l’estat al que agafar-se, o que hi
hagi una notícia que els doni aire i puguin sortir de la pressió en què es
troben durant uns mesos; una mena de miracle.
Del PPc no cal dir gaire cosa, tret que no sé perquè
incorporen al seu nom aquesta cua que diu ... de Catalunya, quan l’última cosa que fan és
defensar els interessos del nostre país. Ara “amenacen” amb no assistir als
actes de la Diada. Francament, el què no entenc és perquè van a fer el paperot
any rere any si no hi combreguen.
ERC, amb l’Oriol Junqueras al capdavant, sembla que aquest cop sí te clar quin paper ha de jugar. Aquesta posició clara els permet posar pressió a tothom perquè es defineixin en un sentit o un altre. I si la posició és
clara, ho és perquè la prioritat està molt ben identificada. Necessitem recursos per
sortir de la crisi i la independència és l’únic camí que ens deixen triar. La
prioritat és el país i el full de ruta cap a la independència és un element que cal posar sobre la taula sense discussió. CiU vol un acord d’estabilitat? Doncs
si està disposada a crear la Hisenda Catalana i fixar un calendari per a un
referèndum sobre la independència s'hi trobarà amb ERC; si no és així, no.
Ahir el president d’ERC va llençar el guant a CiU i ICV amb
una proposta molt agosarada. Fer una coalició amb l’objectiu de proclamar la
independència. És una llàstima que ICV no estigui disposada a fer un pas com
aquest, però encara són més llastimosos els arguments que donen. De vegades
tinc la sensació que no són conscients de la realitat del país. A la gent
d’ICV que pensa així només els vull fer una pregunta: com ens podem plantejar
aplicar les polítiques socials necessàries, amb un espoli fiscal com el que
patim? I, encara pitjor, amb la retallada d’autogovern que patirem en breu si
no hi posem remei. A mi no m’agrada gens la política econòmica que defensa i
aplica CiU, però per escriure la història hem de sortir de les nostres
armadures i apostar per un full de ruta que, en primer lloc, ens permeti
obtenir els recursos. Un cop els tinguem defensem l’aplicació de mesures
econòmiques. Ens vam trobar en el mateix camí quan vam defensar el concert econòmic per a Catalunya. Ara, amb un govern espanyol que no ens el donarà, no els veig disposats a anar una passa més enllà. Crec que val la pena recordar-los que el 50% de votants d'ICV votaria Sí en un referèndum sobre la independència.
De tot això, el que em sap més greu és que la societat està
esperant que entre nosaltres ens hi posem d’acord. Mentre això no arriba ens
seguirem qüestionant quin lema ha d’encapçalar la manifestació de l’onze, qui
hi pot anar i qui no. Mentre els acords no arriben sempre hi haurà qui pensarà
que és tan independentista, però tant, que els d’ERC són uns botiflers. Per
què? Perquè toca dir-ho i queda bé, no calen més arguments.
Senyors de CiU, senyors del PSC, senyors d’ICV, no poden
seguir fugint d’estudi. O s’hi apunten a escriure la història del nostre país, o
passaran a la història sense pena ni glòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada