dissabte, 29 de desembre del 2012

Balanç municipal a Horta-Guinardó



Ja ha passat més d’un any i mig des de les eleccions municipals que van portar el canvi de color al govern de la ciutat. La veritat és que en aquest temps he passat de l’expectativa per saber què faria aquest govern de CiU a la decepció majúscula de veure que no tenen cap mena de projecte ni per la ciutat, ni per al districte d’Horta-Guinardó.
El balanç ens indica que, lluny de guanyar res, anem perdent serveis un rere l’altre.  Hem perdut un model d’escoles bressol públiques i de qualitat que veurà incrementades les ràtios i, a més, comptaran amb menys personal de suport. Hem perdut 2 línies de P3 a l’escola pública, malgrat en altres districtes es mantenen concerts amb menys nens i nenes per aula. Hem perdut els busos de barri en festius. Hem perdut equipaments compromesos i pressupostats com els previstos al barri del Guinardó. Hem perdut la inèrcia en el Pla d’Equipaments previstos.
Pel que fa als grans planejaments urbanístics, han estat aturats i no hi ha indicis que es vulgui posar fil a l’agulla. Per contra es va presentar el projecte de Portes de Collserola com una oportunitat per als barris de muntanya. Després de marejar veïns i veïnes amb un procés de participació i un concurs d’idees, aquest projecte també sembla que ha quedat aparcat sine die.
Els espais de participació s’han convertit en un lloc molt depriment. Portem un any i mig revivint els debats dels Plans de Futur per als barris. A hores d’ara encara estem tancant el que ha de ser la priorització en les actuacions. Les reivindicacions dels veïns i veïnes són escoltades però no ateses. Es va dir de manera reiterada que cada projecte tindria un pressupost assignat. Algú ha vist algun pressupost previst? Doncs jo tampoc.
Vivim amb la sensació permanent que tot resta pendent d’una reunió, que hem de seguir parlant, que més endavant potser... Un any i mig de mandat i el balanç és que no s’ha fet res de res. En els consells de barri es presenten llistats d’actuacions que consisteixen en arranjar escocells, col·locar fitons i pintar passos de zebra. Mai el manteniment urbà havia estat protagonista com ara.
La regidora del districte, Francina Vila, ha optat per una línia justificativa que no podrà mantenir durant gaire temps. Les persones que més s’impliquen, representants veïnals i entitats, comencen a estar una mica cansats de veure que estan perdent el temps. I és que sembla que la regidora ha pres aquesta forma de fer de “qui dia passa, any empeny”. Sempre defuig l’enfrontament i la gent no és imbècil, ni suporta que se la tracti com a tal. La ciutadania vol ser escoltada sí, però també espera una resposta adequada a les seves demandes i aquesta resposta no arriba.
Cal aplicar una dosi de realisme al moment econòmic, en això estic d’acord; però de cap manera es pot continuar amb aquesta sensació que no hi ha projecte. Barcelona sempre ha estat una ciutat que s’ha caracteritzat per tenir projectes en marxa. Som una ciutat sanejada i ens podem permetre el luxe d’endeutar-nos una mica. Necessitem urgentment un projecte de ciutat i el país ens brinda l’oportunitat de ser cap i casal d’un procés il·lusionador.
No ho sé. Potser a partir d’ara m’enduc una gran sorpresa i veig que els busos de barri tornen a circular els festius, que es tira endavant la reforma de la Plaça Eivissa, que es fa un pla de revitalització de l’activitat econòmica, que la ciutat pren el paper de capital de Catalunya i es posa al capdavant del procés cap a la independència, implementant estructures de capital d’estat, que traslladem al carrer el debat sobre aquest procés, que els espais de participació es prenen seriosament i no es fan només perquè toca fer-los. Potser, potser...
Però molt em temo que això no serà ben bé així. Molt em temo que les coses no canviaran gens i començaran a esclatar petits conflictes veïnals a causa d’aquesta actitud. Com a representant del grup municipal d’ERC-Rcat-DC, plantaré cara a tot això, perquè creiem en la participació ciutadana i perquè creiem que la política de proximitat ha de donar la cara, també quan les coses no van bé. La regidora de districte ha de ser una figura que defensi els drets dels seus conciutadans i en canvi, ara per ara, la regidora d’Horta-Guinardó està fent les funcions de delegada del govern. Tot això ha de canviar.

1 comentari:

Pere Nieto ha dit...

Realment és trist. Una cosa és el canvi d'orientació política lògic d'un canvi de govern. Una cosa molt diferent anar sense rumb ni preveure fer res.
Ens veiem criticant aquest model!