Durant mesos hem observat amb una certa enveja el procés
escocès cap al referèndum sobre la seva independència. L’estil d’Àlex Salmond
al front de l’Scotish National Party ha estat un exemple en el qual ens
agradava emmirallar-nos. No obstant hi ha un fet diferencial que és molt
important. El govern del Regne Unit ha acceptat la celebració del referèndum i,
per tant, aquest es celebrarà dins el marc legal de l’estat.
És evident que aquest no serà el marc legal en el qual els catalans i catalanes podrem celebrar el nostre referèndum. Espanya s’hi oposarà i posarà tots els
pals a les rodes possibles i fins i tot algun més. Per tant, haurem de buscar
un marc legal diferent del de l’estat i aquest passarà necessàriament per un
marc legal internacional.
Catalunya, en aquest sentit, pot significar un cas excepcional
i podem provocar un precedent que impliqui canvis en la legislació
internacional i en la manera de fer les coses, des d’un punt de partida
totalment democràtic.
El cas és que hem passat de mirar els processos
independentistes que hi ha en altres indrets del món (Escòcia, Flandes,
Euskadi,...) a ser nosaltres el centre d’atenció. Farem la consulta i,
probablement, guanyarà el Sí. Aquest canvi d’status en el procés
independentista català ha de significar també un canvi de referent per a la
continuació del procés.
Hi ha un cas recent a Europa que hauria de ser exemple
per a qualsevol nou país que vulgui començar a caminar. Us parlo d’Islàndia. Un
estat que ha estat capaç d’afrontar la crisi amb valentia, processant i
condemnant els banquers que van causar l’esfondrament de l’economia i ajudant
les persones que van patir les conseqüències.
A més, Islàndia ha fet un procés de reforma de la
Constitució exemplar, amb un procés de participació complet i a través de
mitjans diversos, incloent-hi el crowdsourcing via xarxes socials com ara
Facebook o Twitter amb una web per anar explicant tot el procés.
Islàndia ha apostat per la transparència i el diàleg i
aquest model és perfectament importable a Catalunya, amb els matisos que calguin
atesa la diferència poblacional entre ambdós països, tant pel que fa al nombre
com als trets característics. Però si volem tenir èxit, hem de fixar-nos en els
casos d’èxit i el cas d’Islàndia ho és.
La millor manera de guanyar adeptes i no perdre’n pel camí
és explicar quin model de país volem construir. I per fer-ho primer hem d’escoltar de la ciutadania què és el que espera d’aquest nou país. Realment hem de ser un
estat dins de la Unió Europea? Quin model productiu hem de desenvolupar? Quina mena
de llei electoral volem? Quin model legislatiu volem i de quins instruments ens
hem de proveir per garantir que tot funcioni correctament?
És evident que la creació d’un nou estat necessita una
normativa legal bàsica com ha de ser una constitució. Com volem que sigui
la Constitució Catalana? Perquè el model de país que volem construir dependrà en
bona part del marc legal que definim a partir d'aquesta Constitució.
Tot això que vull plantejar entenc que hauria de ser feina per al “Consell Català pera a la Transició Nacional” que l’acord
de governabilitat entre CiU i ERC inclou. Però és molt important fer-ho de
manera que impliquem la ciutadania i que aquesta, a més d’implicar-se, pugui
resoldre els molts, moltíssims dubtes que tindrà. El procés en que ens trobem
és el fet polític més difícil i transcendent al qual ens enfrontem en els
darrers 3 segles. Cal que estiguem a l’alçada i no ens deixem ningú enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada