Espanya ens escanya

Després del resultat de les eleccions del 25N no hi ha lloc al dubte pel que fa al que vol la ciutadania de Catalunya. Majoria de diputats i diputades a favor del dret de decidir al Parlament. Però aquesta serà una legislatura molt difícil.

El fet que CiU i ERC siguin primera i segona força respectivament és un fet que no s’havia donat mai des de que hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. I aquest fet no passa per alt a ningú, ni a Catalunya ni a l’estat espanyol.

D’entrada dir que em sembla encertada la decisió d’ERC de no entrar a formar part del govern però sí de garantir la governabilitat en uns anys que seran molt durs. Ho seran perquè la crisi econòmica no deixarà respirar encara durant el 2013 i perquè a Madrid no estan per la labor de deixar-nos cap mena de marge. L’objectiu de l’executiu de l’estat és escanyar Catalunya i provocar una fallida que ubiqui l’opinió pública en contra de l’executiu català.

Tenim un clar exemple en la creació de l’impost sobre els dipòsits bancaris. Curiosament, Oriol Junqueras volia proposar la creació d’aquesta taxa per minimitzar en part les retallades que s’hauran de produir al nostre país quan a Madrid han decidit avançar-se i crear-ne una igual, però al 0%!!!! Realment escandalós. No va molestar a Madrid que altres comunitats la implantessin anteriorment, com per exemple Andalucia. Ara bé, quan és Catalunya qui pretén millorar els ingressos per fer front a la crisi tot s’hi val. L’objectiu és clar: escanyar l’economia catalana tant com puguin.

Un altre exemple de com les gasten a Madrid és la supressió de la partida pressupostària dedicada al servei de tele assistència o la negació a admetre la dació en pagament per als casos de desnonament hipotecari. No cal dir a qui perjudiquen més aquestes decisions. Tot això mentre a Bankia es destinen desenes de milers de milions d’euros.

El cas és que venen uns mesos molt difícils al nostre país. Espanya sap que Catalunya vol marxar. En són conscients i enlloc d’escoltar i actuar en conseqüència opten per la línia dura de l’imperialisme. El seu objectiu és desprestigiar les institucions catalanes i ho faran principalment per 3 vies:

1. Ofensiva mediàtica: els casos de corrupció es magnificaran. Qualsevol error el pagarem molt car i hem d’estar disposats a rebatre tot el que sigui fals, però també hem d’estar disposats a castigar tot el que sigui cert.

2. Ofensiva legal: l’exemple de la reforma de la Llei d’Educació proposada pel ministre Wert és un clar exemple. De forma totalment desinhibida atacaran sistemàticament el nostre taló d’Aquil·les: la immersió lingüística.

3. Escanyament econòmic: obligació de complir els nivells de dèficit malgrat patir un espoli fiscal de més de 16.000 milions d’euros i la negació a poder legislar des de Catalunya per obtenir recursos addicionals que ens permetin reduir l’import de les retallades que ens imposen.

En fi, tenim un panorama molt negre i hem de ser forts i tolerants amb nosaltres mateixos en un moment en què el mapa polític català s’està acabant de concretar. El resultat de les eleccions ens dona una idea força exacta de quin és aquest mapa però cal veure com acaba després que UDC prengui una posició concreta sobre què vol representar d’ara endavant.