Responent a la invitació del Marc Arza en el meu darrer post, avui us donaré el meu punt de vista sobre les possibilitats executives de Catalunya.
Actualment tenim un govern del PSOE a l’estat espanyol i un govern d’Entesa amb PSC – ERC – ICV-EUiA. A priori això hauria de ser un escenari ideal per al desenvolupament de polítiques i inversions que el nostre país necessita. Però a l’hora de la veritat el govern del PSOE ens ha demostrat que no és ni de bon tròs una bona opció per als interessos de Catalunya. En qualsevol cas és l’opció menys dolenta. L’única cosa que aconseguim és que el PSC s’hagi de desmarcar del govern català sempre que aquest ha de tocar el crustó al govern espanyol. Vegi’s per exemple la petició de dimisió de la incompetent ministra de foment. I ja pot anar el president Montilla a fer advertències a Madrid, que allà no en fan ni cas. La seva conferència ha tingut més ressó a casa nostra que no pas allà.
Suposem, per contra, que a Catalunya el govern fos de diferent color;: Per exemple CIU – ERC. Llavors el govern espanyol del PSOE encara seria més hostil amb la nostra causa. Vegi’s per exemple la política socialista vers Euskadi.
I si el govern català fos dirigit per la tants cops nomenada “Sòcio-vergència”. Llavors el govern de Madrid i els dos grans partits catalans estarien en la seva salsa. Tots a mantenir-se en les seves cadires i de fer avançar Catalunya res de res. Això sí, la majoria de la premsa ens faria tornar a l’oasi català. I en aquest cas la paraula oasi cobra un significat ben diferent als oasi que aporten vida i riquesa enmig del desert.
L’altra opció és que el govern espanyol sigui de dretes, és a dir que mani el PP. No cal que us digui jo quin és el posicionament del PP respecte a Catalunya. Ja ho han fet ells mateixos durant molts anys, i no crec que guanyar les eleccions els giri el cervell d’un dia per l’altre.
Per tant, vist el panorama polític actual i amb les previsions del que hi haurà a molts anys vista, si realment volem que Catalunya faci passes endavant de prou significació, aquestes hauran de venir de decisions preses al Parlament de Catalunya, i aquestes decisions hauran de tenir un caire sobiranista. No n’hi ha una altra.
Davant d’aquest repte quines opcions tenim?.
- El govern d’Entesa pot ser-ne una, sempre i quan el PSC es desmarqui del PSOE, i això no crec que sigui possible en molts anys.
- Una altra, és que ERC i CiU acostin posicions en els temes nacionals i formin govern (si poden) el 2010. Això ens convertiria en un segon Euskadi per a Espanya.
- La opció de la sòcio-vergència seria la tomba de les aspiracions catalanistes.
- Encara hi ha una darrera opció en la que també s’hauria de pensar: ara mateix els vots d’ERC i ICV-EUiA junts suposarien la segona força política de Catalunya, i aquest és un terreny poc o gens treballat.
En definitiva, crec que amb el que tenim, ara per ara, és impossible fer gaire cosa més. Estem lligats de mans. Cal començar a treballar de veritat perquè se sumin prous forces polítiques al projecte sobiranista de Catalunya, doncs és la única via que tenim per prosperar amb contundència. El 2014?, crec que la data ens ve molt justa, però els resultats del 2010 i el tarannà dels quatre partits catalans de tradició democràtica, PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA, marcaran i molt el futur de Catalunya. Si esperem molt més, pot ser serà massa tard.
Només tinc clara una cosa. Per que el Parlament de Catalunya convoqui un referèndum per l’Autodeterminació, Esquerra haurà de ser un partit fort, ben asentat i amb les idees clares. Anem per feina, doncs.
4 comentaris:
Algunes regles...primer, no es pot esperar massa dels partits si aquests abdiquen de les seves responsabilitats...però segon, sense lideratge i esperant que la societat empenyi els partits, tampoc podrem fer gran cosa.
Després, cal estar disposats a ser coherent pel damunt de sigles. Per exemple, criticar el teu partit si cal, o votar amb l"enemic" si cal. Per exemple: per fotre fora la Àlvarez cal votar amb el PP enteneu? sinó quin poder es té, si s'opta incondicionalment pel què tu dius "mal menor"?
Finalment. Jo aposto per un govern del PP. Primer, perquè prefereixo l'insult a la burla, és una qüestió de dignitat. Segon, perquè aquí no despertem si no ens trepitgen de valent. I tercer, perquè el missatge ha de ser clar: si et foten es canvia de govern. Un missatge pels entrants i pels sortints.
Dic sigui de pas que no els votaré, però crec que és el que ens convé.
Amb un govern CiU+ERC (amb molts diputats a Espanya) seria molt fort i si el president hagués de demanar la dimissió d'un ministre espanyol, ho faria i punt.
Anònim: en primer lloc dir-te que per mí la sentència de que prefereixes que el PP governi enlloc del PSOE, té el igual valor que la mateixa frase dita del revès. A mí em preocupa tenir una base social i política sòlida a Catalunya, i em preocupa molt menys qui remena les cireres a l’estat. En segon lloc, estic d’acord en que la ministra de Foment ha de dimitir, però si ho fa ens encolomaran un o una altra i farà tres quarts del mateix.
Litu, t’he de dir que no tinc en CiU la mateixa confiança que sembles tenir tú. Quin paper va jugar CiU en la retallada de l’Estatut? i a quí va anar a veure en Mas en primer lloc per tancar el pacte de la Moncloa, després de les darreres eleccions al Parlament?.
Tinc clar que el futur del nostre país passa per un pacte de govern amb majoria sobiranista, però el que no tinc tan clar és quins partits en formaran part.
Amic Jordi: estic completament d'acord amb l'anàlisi que fas del panorama polític que tenim. La veritat es que si hem de confiar amb aliances amb qualsevol dels partits, ho tenim bastant magre per avançar en l'objectiu de aconseguir el que Catalunya es mereix: La independència.
Donat que ERC es l'únic partit que es mulla per la independència i que esta demostrat que qualsevol company de viatge per aquest objectiu no es un company fiable, jo només hi veig una solució: Que ERC arribi a ser el partit majoritari a Catalunya.
¿Utòpic? Sincerament, crec que no.
¿Difícil? Segur que sí, però estic convençut que es possible.
¿Que cal fer per que això sigui possible? ... aquest es un altre debat, però com tu dius, cal posar-se les piles i treballar per aquest objectiu.
Com va dir en Josep Lluís Carod a la visita al nostre Casal, hem d'aconseguir que la gent que avui no es independentista ho acabi sent per la força dels arguments i la raó. Els que ja ho son, ja els tenim.
Només amb la majoria al Parlament i les institucions polítiques a Catalunya aconseguirem que Catalunya sigui el que els catalans volem que sigui, una nació independent i formant part de l'Europa de les nacions. Jo no hi veig altre camí.
Salutacions i independència.
Jose Luis Herrera i Mayol
Publica un comentari a l'entrada