diumenge, 13 de gener del 2008

Ni TGV ni Rodalies

Ha quedat molt és que clar, que la manifestació de l’1-D i el clam popular que es va produïr als carrers de Barcelona, tan se’ls enfot a Madrid.

Primer va ser la sèrie inacabable de “cagades” que han fet impossible que a hores d’ara el TGV arribi a Barcelona; i ara, la “promesa” d’en Zapatero de que a primers d’any l’estat espanyol traspassaria el servei de Rodalies a la Generalitat, ha acabat, un cop més en un “no res”.

Res de res, això és el que tenim. Ni TGV ni Rodalies. La presa de pèl continua i a més el govern espanyol ja no s’amaga darrera de cap excusa. La cara de tontos d’en Montilla i en Saura després de la bilateral Estat-Generalitat ho reflectia perfectament. Un cop més ens han pres el pèl. El “talante” ja és igual; l’important és que a Espanya doni la sensació de que l’estat no cedeix davant de les reclamacions dels catalans. Això potser donaria arguments creíbles al PP.

Ara del que es tracta és de que els Socialistes ens prepararan el seu rodet mediàtic de cara a les eleccions del 9 de març. Un rodet mediàtic que haurà de fer oblidar a casa nostra les contínues promeses incumplides i als navarresos que no van poder dur a terme un canvi de govern molt necessari, perquè el PSOE els ho va prohibir.

El millor que ens pot passar als catalans i catalanes, és que tant el PSOE com el PP siguin castigats a les urnes, en benefici d’altres opcions. Ara bé, si mirem les alternatives cal descartar automàticament als Ciudadanos, perquè per això ja hi és el PP; CiU, en cas de que pugui pactar amb el PP ja sabem el que farà i si poden pactar amb el PSOE doncs tres quarts del mateix. No notarem la diferència. La política de “peix al cove” ja l’hem tastat i no ha funcionat pas. En part és gràcies a aquesta dinàmica que Catalunya està en la situació actual.

Ens queden ERC i ICV-EUiA. No cal que us digui quin partit és la meva opció, ja sabeu on és casa meva. La meva opció sempra serà la que aposta per la nostra independència i això només ens ho ofereix ERC. Aquesta és segur, l’opció que li fa menys gràcia a ZP, que ja ha deixat clar que com a soci prefereix a CiU; per alguna cosa dolenta per a ell i bona per a Catalunya serà.

Pel que fa als eco-socialistes, els falta desmarcar-se decididament dels psocialistes, molt especialment en aquells temes que afecten al nostre país. Sembla ser que comencen a caure de la figuera i se n’adonen de que el meravellòs estatutet que tant van aplaudir, no s’acabarà de desplegar mai i de que totes les promeses que ens fan els socialistes se les passen pel “forro” i es queden tan amples. Sembla ser que comencen a estar una mica emprenyats i ara que estem en plena pre-campanya ho volen fer notar. Em felicito francament, però aquest estatus cal mantenir-lo després de les eleccions independenment dels resultats que surtin.

Un bon amic em va dir un dia que els d’Iniciativa eren com la “torna”. Aquell tròs de pa que anys enrera et donàven a la fleca per completar el pes del pa que compràvem. La torna dels socialistes, que els aporten a aquests darrers una mica d’allò que els falta i als primers ja els va bé així, perque poden anar en el carro del govern.

Hi ha temes casolans en els que ERC i ICV-EUiA coincideixen com ara la MAT o el Quart Cinturó, i en canvi això no es nota massa a l’hora de fer front comú. És una mica com que cadascú fa la seva. A mí no em semblaria malament que en determinades qüestions totes dues formacions es posesin d’acord, i sense l’arbitratge dels socialistes que al final el que fa és allunyar-nos dels objectius. Ja en alguna entrada anterior a aquesta he fet esment de que si ERC i ICV-EUiA sumen els seus escons al Parlament, fan la segona força parlamentària per davant dels socialistes i això hauria de servir per restar-los poder.

En definitiva i tornant al principi del fil, que no tenim ni TGV, ni rodalies, ni els papers de Salamanca, ni les balances fiscals,… i que tot això ho hem de tenir molt en compte a l’hora de decidir el vot, també tenint en compte, es clar, que a l’altre extrem del sistema bipolar de partits estatals, amb el PP no trobarem pas la solució.