La Barcelona Oberta d’ERC

El proper 11 d’octubre la Federació Regional de Barcelona d’ERC, afronta el seu congrés, del qual sortirà el projecte del partit a la ciutat per als propers quatre anys.

Tenim quatre pre-candidats a la presidència: l’actual president Oriol Amorós, la Ruth Carendell, el Xavier Florensa i el Jordi Eduardo. D’entrada vull expressar el meu respecte per tots quatre, doncs cadascuna de les candidatures que ha optat per presentar-se té la seva pròpia personalitat i els seus objectius. Crec que en el debat que s’ha obert de cara a aquest congrés, el respecte vers els altres ha de ser un element indispensable. Hem de ser conscients de que els objectius de tots i totes són, i de això n’estic segur, els mateixos: tenir un partit fort i avançar cap a la sobirania del nostre país.

La diferència està en com arribar a asolir aquests objectius. I és evident, que com tots i totes els i les militants que tenim opció a triar una d’aquestes candidatures tinc el meu posicionament. Alguns ja ho tenim clar ara, i d’altres que encara no, disposen d’una mica de temps abans del dia 10 d’octubre, que és el dia en que estem cridats a dipositar el vot per president o presidenta en les urnes dels nostres casals.

La meva opció, tal i com apunto en el títol d’aquesta entrada al bloc, és la de la Barcelona Oberta de l’Oriol Amorós. I aquesta no és una opció triada a l’atzar ni molt menys. La meva tria es basa en dos factors que per mi són determinants. En primer lloc aquest projecte no comença de zero; durant els darrers anys s’ha començat una bona feina, que tot i les errades que s’hagin pogut cometre (que se n’han comés), apunta a una línia de treball ferma i constructiva. En segon lloc estan les idees, que en opinió meva, han d’estar sempre per damunt de les persones, o si mes no dels personalismes. El programa de Barcelona Oberta està pensant en dos eixos fonamentals: el partit i la ciutat. Tots dos són importants, però en el cas de la federació de Barcelona, la ciutat té un protagonisme que no té en altres federacions regionals d’ERC, i és que aquesta és l’unica federació que només compta amb un únic municipi i, alhora, aquest municipi és la capital del país.

En qualsevol cas, és important diferenciar els dos eixos en un programa (el del partit i el del model de ciutat), i després d’haver estat una de les persones que ha tingut l’oportunitat de treballar en l’elaboració d’aquest programa, puc dir amb total satisfacció que s’ha aconseguit. Perquè aquest programa té present el model de partit, que ha de ser capaç d’afrontar els nous reptes i les noves eines de treball i de comunicació que les noves tecnologies ens han proporcionat, sense oblidar el potencial humà de la masa social del qual disposem. Una masa social que ha d’anar unida per aconseguir un partit fort. I perquè aquest programa té molt present quin model de ciutat volem, més oberta, més propera, i basada en els valors republicans i de capitalitat de Catalunya.

Us convido a tots i totes a fer una ullada a les propostes de la Barcelona Oberta. Espero que us il•lusioneu de la mateixa manera que ho he fet jo. Perquè ja és hora de deixar enrera els mals rotllos i apostar pels valors bàsics del nostre partit; aquells valors que ens van impulsar un dia a demanar l’afiliació política i en els quals creiem tots i totes: l’Esquerra, el Republicanisme i Catalunya.