Aquest cap de setmana havia de ser festiu i un fet desgraciat l'ha convertit en un cap de setmana trist. L’accident d’ahir al Carrer Dante és dels que et deixen tocat quan te n’assabentes. Et deixa tocat perquè ha passat molt a prop de casa teva, et toca de prop perquè els afectats són els teus veïns. Et deixa tocat perquè saber que ha mort una nena de deu anys, gairebé la mateixa edat que el meu fill gran, és difícil d’acceptar. Et deixa tocat perquè ningú pretenia causar una desgràcia com aquesta i malauradament ha passat.
Ahir en els actes que es van fer de les festes d’Horta i avui als de la Mercè, s’ha deixat sentir aquest sentiment de consternació i colpiment. Des d’aquí l’única cosa que se m’acut és donar el meu condol a les víctimes, familiars i amics. Tant de bo es pogués retrocedir en el temps per evitar el que ha passat. Tant de bo que mai més torni a passar res com això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada