Aquest cap de setmana he anat al cinema a veure aquesta pel•lícula i m’ha agradat força. Crec que el director, José Luis Cuerda, ha sabut treure bon suc a aquesta història. Una de tantes històries personals d’entre les que es varen produïr durant la dictadura de Franco.
Una dóna (interpretada per Maribel Verdú) que viu a Galícia amb el seu marit (Javier Cámara), el qual ha d’estar amagat a casa seva per evitar la “justícia” de la dictadura. Una filla que opta per fugir amb la seva parella a Portugal tot i estar embarassada. Un fill de 7 anys que ha de saber guardar els secrets de la família. I un diàcon aspirant a cura que pretén a tota costa fer seva la dóna, pensant que és vídua.
La veritat és que veient aquesta pel•lícula, com passa amb moltes altres que tracten els fets d’aquesta fosca i llarga època que ha viscut l’estat espanyol, es pot observar fins a quin punt l’església era afí al règim que li donava de menjar. Fins als pecats més cruels eren perdonats i amagats per tal de no afeblir l’Espanya “una, grande y libre”.
No és una pel•lícula per sortir rient, ni tampoc és de les més dures que he vist d’aquest gènere, però paga la pena de veure-la. Si més no, et fa reflexionar.
2 comentaris:
Jo també he anat a veure la pel·lícula i coincideixo força amb la teva valoració. Hi ha millors pel·lícules sobre la guerra civil, però està prou bé i sempre t'ajuda a reflexionar sobre la duresa de la repressió franquista. Moltíssimes històries anònimes de patiment que no s'han explicat per por, vergonya ...
Hola Jordi, gràcies per recordar-me que aquesta és una de les pel.licules que no vull deixar de veure. Ja et diré que m'ha semblat quan la vegi.
Publica un comentari a l'entrada