Can Fargas ja és de la ciutat

Ahir va ser un dia de joia a la masia de Can Fargas. Finalment, després de deu anys de lluita veïnal, la plataforma “salvem Can Fargas” ja pot canviar de nom. Per una vegada, un moviment nascut de les entranyes de la ciutadania ha estat capaç de, pas a pas, aconseguir les complicitats de tots els grups polítics a l’Ajuntament. Alguns ens vam implicar des de bon principi, però al final tots hi vam ser al lloc per a celebrar que finalment la masia ja és un bé públic, la qual cosa ha de garantir que el barri no perdrà aquesta peça tan valuosa des del punt de vista patrimonial i sentimental.

Vaig tenir el plaer de compartir moltes d’aquestes emocions amb persones que han estat protagonistes d’aquesta creuada i trepitjar per fi l’interior de la masia. Per descomptat que les expectatives quant al valor patrimonial i sentimental d’aquesta estaven més que justificades. Un cop vista per dins, podem assegurar que ben bé s’hi valia tot l’esforç dut a terme.

Ara resta molta feina. Certament s’ha d’estudiar molt bé com es pot treure el màxim aprofitament per poder ubicar l’escola de música i obrir els seus jardins a la ciutat. Caldrà un esforç econòmic important.

També m’agradaria recordar, ja que ahir no es va esmentar, que s’ha iniciat el procés per estudiar la possibilitat de declarar la masia de Can Fargas com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Aquesta iniciativa la va emprendre la plataforma en el seu moment i gràcies a les gestions fetes des d’ERC es va poder desbloquejar, ja que la proposta que havia de passar per una comissió parlamentària estava aturada als despatxos per indicació expressa del districte. Finalment, després d’algunes reunions vam aconseguir que el tràmit seguís el seu curs, i un cop aprovada en comissió de cultura al Parlament, ara es troba en mans del Departament de Cultura de la Generalitat que ha de fer la inspecció pertinent per definir què es pot catalogar com a BCIN. L’anterior propietari –Unicompta- no va permetre l’accés dels experts per a fer la inspecció i des de Cultura ja s’havien posat en marxa mesures per a poder accedir-hi. Ara amb la titularitat municipal, tot ha de ser més fàcil.

Vull felicitar expressament des d’aquí, tot i que ja vaig poder-ho fer personalment, a totes les persones que han fet possible el somni, el “yes we can” que ahir va dir en Lluís Vila. La recuperació de Can Fargas és 95% mèrit de la plataforma veïnal, la resta hem fet el que calia fer, alguns amb més determinació que altres, alguns amb posicionaments que han anat variant al llarg dels anys, però tots esperonats per l’esperit dels veïns i veïnes. Enhorabona!