Ja fa més de tres anys que va entrar en vigor la llei antitabac i es pot fer un balanç més o menys fiable dels beneficis de la seva aplicació i també de les mancances que pateix en si mateixa.
Pel que fa als negocis d’hostaleria, la llei fixa que els locals amb una superfície inferior als 100 m2 poden optar per permetre fumar o no, i aquells que en tenen més de 100, si volen oferir un espai per a fumadors, han estat obligats a habilitar un espai expressament per a aquest col•lectiu, separat de la resta del local.
Amb la implementació d’aquesta llei s’han tingut molt en compte els drets dels clients, però s’ha obviat els drets dels treballadors del sector. Pel que fa als locals petits, els que han optat per no permetre fumar gaudeixen d’un espai lliure de fum, però per contra els que han optat per deixar fumar s’han convertit en uns espais molt més carregats de fum del que eren abans. En més d’una ocasió he entrat en alguna cafeteria amb la intenció de consumir un cafè i en creuar la porta he fet mitja volta perquè l’aire era irrespirable.
Altres vegades, quan he anat a dinar en grup, l’opció de triar entre fumador o no fumador sempre s’acaba decantant cap a la de fumador, doncs sempre hi ha algú que fuma. I com a exfumador recordo perfectament que la cigarreta de després de dinar era la millor del dia.
Aquesta opció personal de quedar-me o no en un local amb fum, no la poden fer els treballadors i treballadores, de la mateixa forma en què un cambrer no pot triar si serveix taules a l’espai de fumadors o al de no fumadors. Per tant, la llei no garanteix a tothom per igual, el fet de triar el seu espai.
Ara, tres anys després, sembla cada cop més evident que finalment la llei es reformarà per ampliar l’espai lliure de fum a tots els locals de restauració sense excepció. Aquesta és una iniciativa que, tot i que pot resultar polèmica per a molta gent, és de sentit comú. Malauradament hi ha molts negocis que han pagat de la seva butxaca les obres d’adequació per a poder oferir un espai als fumadors, i ara potser no servirà per res. A aquests especialment, no crec que els faci cap gràcia la mesura. Potser hauria estat millor fer una llei més restrictiva d’entrada perquè les mesures a mitges sempre acaben resultant insuficients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada