dilluns, 30 de març de 2009

Ser útil dóna prestigi, semblar-ho dóna vots

Aquesta és una de les conclusions a les quals he arribat després d’encara no dos anys exercint de conseller de districte. Aquest és un càrrec que francament, et dona molts mals de cap i, de tant en tant, una alegria; almenys si es pretén ser pro actiu encara que siguis a l’oposició.

Potser per aquest motiu he hagut de sentir moltes vegades de membres del bipartit municipal allò de: “l’acció política s’ha de fer des del govern”, amb una clara invitació perque ERC formi part del govern municipal. I per part d’algun dels membres d’altres partits de l’oposició he hagut de sentir molts cops que semblem més un partit de govern que no pas de l’oposició.

Val a dir que l’opció que el grup municipal d’ERC va triar en el seu moment va ser tan arriscada com difícil de dur a terme. Fer d’oposició destructiva i prou és una feina fàcil però no aporta res de res a la ciutat, ni tampoc aportaria res a ERC, es clar. Ja hi ha dos altres partits a la ciutat que es dediquen a exercir d’això (de destructors) sense aportar res a la ciutat i els hi va prou bé. Per tant, desmarcar-se d’aquesta línia i mantenir-se com a oposició és a voltes complicat, però a la llarga positiu.

En el cas del districte d’Horta-Guinardó i a tall d’exemple, hem passat de votar a favor del PAD a tombar la primera proposta del MPGM del Carmel, per més tard donar el vist-i-plau a l’aprovació inicial, previ compromís d’endegar també el MPGM dels Tres Turons. I ara, estem en un moment de treball per a millorar i fer coherents aquests dos planejaments. Per descomptat n’hi ha molts, moltíssims temes de calat més petit que aquests dos, però no per això menys importants que hem de seguir dia a dia.

Des de la visió de proximitat d’un conseller de districte, treballar en temes com aquests corteix molt i se n’aprèn molt. Tractar amb la gent de tu a tu sobre les coses que els afecten crea uns fils connectors amb persones que molts cops pensen políticament de forma molt diferent a la teva, però que en temes concrets coincideixen amb tu, o tu amb ells; depèn de com es miri. De tant en tant aquests fils es converteixen en alguna cosa més sòlida i es crea un lligam de compromís per treballar no només els temes sobre els quals s’ha basat l’inici d’una relació, sinó que fruit d’aquesta relació sorgeixen noves idees i nous temes per a poder fer l’acció política. Per a fer això, nodrir-se de les idees de la gent “implicada” és la millor manera d’actuar.

En canvi la dinàmica d’acció d’alguns responsables polítics del govern municipal actual, gira entorn a un grup reduït de persones i entitats que, tot i ser representatives, no ho són de la majoria més àmplia. Això fa que el missatge que reben del seu entorn sigui sempre en clau positiva i poques vegades en clau de crítica, a l’estil de la faula del “vestit de l’emperador”, i en no veure més enllà es pensen que ho fan tot molt bé. Les enquestes però, encara que molts cops cuinades, els van dient el contrari.

I és que aquesta és l’altra batalla que cal lliurar: la dels mitjans. Ens agradi o no comptar amb la complicitat dels mitjans és bàsic per a donar una bona imatge, i en aquest sentit els mitjans del país i de la nostra ciutat majoritàriament es dediquen a fer campanyes orquestrades en funció dels interessos polítics als que representen. Mirem si no el que ha passat en la darrera setmana entre La Vanguardia i El Periódico respecte a l’afer dels Mossos.

Com a conclusió, m’he adonat que en política és molt important ser útil, això es reflecteix molt en la distància curta amb la ciutadania, però també és molt important semblar-ho i això es deixa notar molt en els mitjans de comunicació. Hi ha partits que opten per una de les dues opcions de forma clara. Jo crec que el millor és saber trobar l’equilibri entre totes dues, però reconec que és difícil perquè quan dediques molt de temps a ser útil, altres el dediquen a semblar-ho i en treuen més rendiment. Quin dilema!

Cap comentari: