diumenge, 28 de juny del 2009

Laberints d'incoherència

En el primer tràmit del Congrés dels Diputats, de cara als pressupostos per a l’any vinent, l’actitud de la majoria de grups catalans va fregar el ridícul. La unitat catalana es desarticula a la mínima opció de tenir protagonisme a Madrid, quan l’autèntic protagonisme seria plantar-se i votar en contra de tot fins a obtenir el finançament que l’Estatut diu que hem de tenir.

La votació relativa al sostre de despesa per al 2010 va resultar favorable al govern amb els 25 vots a favor dels diputats del PSC, l’abstenció del diputat d’ICV i dels diputats de CiU. D’aquesta forma es perd una gran oportunitat de marcar posicions des de Catalunya i un cop més s’ha donat una imatge de fraccionament de les forces parlamentàries catalanes.

Zapatero s’ha convertit en un malabarista negociador per tal d’esquivar la minoria en que es troba. Amb una diferència de 24 hores va proposar primer, i esborrar després una mesura que preveia apujar els impostos a qui té rendes més altes. El que va proposar incloure de la ma d’ICV-IU, el va esborrar per obtenir l’abstenció de CiU. El més increïble de tot, és que ICV-IU es va quedar només en l’abstenció quan el més coherent hagués estat votar en contra. Només ERC es manté ferma en no facilitar les coses al govern de l’estat mentre no es resolgui l’incompliment a Catalunya.

D’altra banda, ahir va tenir lloc la manifestació d’ ”Acte de Sobirania” que va aplegar unes 5.000 persones i diverses entitats en una caminada fins al Parlament de Catalunya. Entre els integrants de la manifestació hi havia l’Enric Canela, en Joan Carretero, l’Àngel Colom i la Plataforma pel Dret de Decidir. La comitiva va ser rebuda al Parlament per 2 diputats de CiU i 8 d’ERC, entre els quals l’Anna Simó, portaveu parlamentària del partit. Es va demanar als diputats presents subscriure un document a favor de la declaració unilateral d’independència, i aquest document va ser signat pels diputats d’ERC, però no pels de CiU.

Ja se sap que per a poder fer una acció com aquesta cal una majoria absoluta al Parlament de Catalunya, però ha quedat prou clar quin grup parlamentari està disposat a treballar per aquest objectiu i quin no. No deixa de ser una absoluta incoherència que un militant de CiU, com l’Àngel Colom estigués a un costat amb els manifestants i dos diputats del seu partit es neguessin a signar el document que el primer defensà.

Aquests són dos exemples clars d’incoherència política i curiosament CiU es troba enmig de tots dos, mentre el PSC es posiciona de forma coherent al costat del PSOE i ICV no marca un perfil clar, ni en la votació al Congrés on es va abstenir tot i caure de la votació el punt que ells van defensar, ni en el Parlament de Catalunya on cap diputat ni diputada d’ICV-EUiA va anar a rebre els manifestants.

ERC ha comés diversos errors al llarg d’aquests anys que ha estat en el govern de la Generalitat, això no ho dubto pas. Però alhora de mantenir-se ferms davant el govern de l’estat i alhora de deixar clar quin posicionament tenim davant l’opció independentista no deixem lloc per als dubtes.
A la vista d’un gairebé segur mal acord o no acord en el tema del finançament, el més lògic és pensar que s’hauran d’avançar les eleccions al Parlament de Catalunya. No tindria sentit continuar la legislatura si els principals objectius d’questa com són el desplegament de l’Estatut i el nou model de finançament no s’assoleixen.

En paraules del president del partit, Joan Puigcercós, serà hora de passar pàgina i anar per a una altra cosa. I el concert econòmic haurà de ser la pròxima estació a la qual s’haurà de lluitar per arribar. Segons va dir en la seva visita al casal Josep Irla d’Horta-Guinardó, ERC entrarà a govern només amb aquella formació que assumeixi aquest objectiu com a prioritari i sinó es quedarà a l’oposició. A la vista de la fiabilitat de les altres formacions polítiques a Catalunya, crec que el més sensat serà quedar-se en l’oposició si realment no podem fixar-nos un objectiu com el concert econòmic, amb possibilitats d’assolir-lo.

Barcelona va marcar un camí a seguir fent el primer pacte tripartit amb PSC i ICV a l’Ajuntament abans que això passés a la Generalitat, i també en aquest mandat ha estat precoç en no reeditar el pacte de govern municipal i passar a fer una oposició clara sense renunciar als seus principis. Potser la tendència d’ERC a la Generalitat ha de passar necessàriament per aquest procés també. Si ningú més es fixa un objectiu prioritari com aquest, el millor és no passar per un desgast innecessari al govern. Per moltes millores socials que vulguem impulsar, no disposarem dels recursos necessaris per a dur-les a terme.