dimarts, 2 de juny del 2009

Recta final de campanya. Jo, Junqueras.



Després d’una setmana de campanya, ja hem vist els trets principals de les diferents opcions a votar. Una campanya europea que s’ha plantejat en clau local i intentant que sigui en clau bipartidista de forma descarada.

Els dos partits majoritaris a l’estat han plantejat la batalla, l’un contra l’altre i alhora tots dos contra la resta, la qual cosa no em sorprèn. Com sempre, comparteixen el punt de vista d’intentar eliminar els seus adversaris en els comicis quan el que volen és donar un sentit d’estat a la cosa.

Per exemple es posen d’acord a l’hora d’il•legalitzar partits polítics que els fan nosa per aconseguir la presidència del que ells anomenen i consideren una comunitat autònoma, com Euskadi o Navarra. Curiosament a les eleccions al Parlament Europeu han permès participar a un partit lligat ideològicament a Batasuna, com és Iniciativa Internacionalista. Al menys està tan lligat ideològicament a Batasuna com ho estaven el PCTB o Acció Nacionalista Basca, o totes les sigles a les que han prohibit de presentar-se a comicis anteriors.

La pregunta és: quina diferència hi ha ara? Les respostes poden ser diverses: potser els fa por fer el ridícul a Europa prohibint a partits democràtics presentar-se de forma lliure i democràtica; o potser és que han fet números i atès que l’estat espanyol és circumscripció única aquesta formació pot restar representació a alguna altra que també els molesta. En qualsevol cas, no entenc quina diferència hi ha entre les eleccions al Parlament Europeu i les eleccions a Euskadi, per aplicar un criteri o un altre. I també, en qualsevol cas celebro que Iniciativa Internacionalista pugui presentar-se a aquests comicis.

PSOE i PP insisteixen en què els grans grups europeus són els eurosocialistes i els populars europeus. Cert, són els grups més grans, però també és cert que cap dels dos té majoria absoluta i, per tant, depenen d’almenys un tercer grup europeu. A més, en moltes ocasions el vot no s’identifica amb les grups europeus; quan una directiva influeix de formes diferents en la diversitat territorial, en moltes ocasions el vot es fa en clau territorial.

Pel que fa als candidats i candidates de PSOE i PP i la seva relació amb Catalunya només cal parar atenció als noms: Vidal Quadras, Borrell, Magdalena Alvarez, Mayor Oreja,… A efectes de Catalunya aquests noms podrien formar part d’una mateixa llista, tot i que van en dues diferents.

Les coalicions amb menor representació i que a casa nostra encapçalen CiU, ICV i ERC han optat per discursos més concrets. ICV amb un missatge coherent amb la seva filosofia fent propostes de caire social i mediambientals. CiU fent proposicions en matèria d’infraestructures i un discurs demagògic de vot útil en clau catalana (i dic demagògic perquè en els darrers anys CiU sempre ha posat les seves sigles pel davant del país); i ERC amb una orientació que aposta clarament per les polítiques socials i per defensar el dret a l’autodeterminació dels pobles, i per descomptat de Catalunya.

En aquest sentit, ERC ha estat l’únic partit que ha manifestat de forma clara aquest posicionament i evidentment no ho afrontarem sols. A l’estat espanyol ens presentem amb una llista de partits que defensaran aquest concepte amb la mateixa claredat (Aralar, Eusko Alkartasuna, BNGA, CHA, i l’Entesa) i a Europa ens unim a l’Aliança Lliure Europea amb partits com l’Scotish National Party i partits nacionalistes d’arreu a Europa (corsos, sards, bretons, occitans, gal•lesos, irlandesos, etc.), aliança en la qual ERC ocuparà la secretaria general en els propers anys.

ERC, en el marc de l’ALE defensarà el dret a decidir i també denunciarà l’espoli fiscal a Catalunya que és gairebé de 3.000 euros per persona a l’any, com diu en Junqueras el mateix que ha costat el Pla Obama als nord-americans, per tant Catalunya financia un Pla Obama a l’estat espanyol cada any. L’Oriol Junqueras defensarà les mesures contra la crisi que defugin del model neoliberal que fa més de 30 anys que s’aplica a Europa. Ara toca impulsar programes d’inversió pública per estimular l’economia productiva. A Catalunya patim una doble crisi: la crisi global i la crisi que ens provoca aquest desmesurat espoli fiscal que és un cas únic a Europa.

ERC defensarà la construcció d’una Europa que tingui en compte la diversitat del vell continent. Una Europa que tingui en compte les identitats nacionals i no només les entitats estatals. Aquesta és l’única forma d’aconseguir la cohesió social a Europa, si es vol avançar de forma decidida en la construcció d’una unió política europea.

No vull fer d’aquest post una rèplica del programa que presenta ERC a les eleccions al Parlament Europeu, qui vulgui donar un cop d’ull ho pot fer a la web del candidat.

La persona que hi ha darrera del candidat d’ERC, l’Oriol Junqueras, és un professor d’història que coneix el passat d’Europa com pocs, les grans i les petites històries. És una persona que no es deixa seduir per un projecte si aquest no l’encisa prou i el projecte d’ERC és un projecte que l’ha seduït i al qual ell té moltes coses a aportar. És una persona pragmàtica i justa, però per damunt de tot, el que més valoro del candidat d’ERC al Parlament Europeu, és l'honestedat L’Oriol Junqueras és la confirmació que es pot ser polític i bona persona alhora, en contra del tòpic que és vol col•locar avui en dia a la classe política, crec també que de forma injusta.

Vull acabar el post amb una frase que va dir en la seva conferència “les idees clares a Europa”: “la desafecció amb la política s’ha de vèncer apostant per la mateixa política, i sense deixar que te la facin mentre et quedes còmodament a casa, arrepapat al sofà, perquè la política que nosaltres no fem, la faran contra nosaltres. Perquè, tal com afirmava Winston Churchill, «els problemes de la democràcia tan sols es poden resoldre amb més democràcia»”.

Cal que el diumenge els vots de l’Esquerra nacional catalana siguin on han de ser: dins de les urnes. No hem de deixar perdre ni un de sol.

Conferència "Idees clares a Europa"


Biografia d'Oriol Junqueras


Nosaltres, Junqueras