Entre la setmana passada i aquesta el president del grup municipal d’ERC a Barcelona ha fet sendes declaracions d’intencions que, tot i que determinats mitjans vulguin menystenir-les i reduir-les a la categoria de breu informació, no poden passar per alt ja que tenen una gran rellevància.
La setmana passada el Jordi Portabella va fer una conferència a l’Ateneu Barcelonès on va deixar ben clar que després de l’afer d’Arenys de Munt, Barcelona com a capital de Catalunya té un paper important: “la batalla entre Catalunya i Madrid es juga a Barcelona”. En aquest sentit va afirmar que ERC recolzarà una consulta ciutadana a Barcelona promoguda per entitats civils i les animava a realitzar-la.
Després d’això, el president del grup de CiU Xavier Trias també s’hi va sumar al carro, deixant l’equilibri de forces al respecte en un “hipotètic tripartit” a la basca (ERC,CiU, ICV-EUiA) contra el front nacional espanyol (PSC-PP), com ja va succeir en l’afer de la mal anomenada cessió del Castell de Montjuïc. I dic hipotètic perquè es de suposar que ICV-EUiA també hi donaria suport i perquè cal veure si els regidors d’Unió votarien el mateix que els seus companys de Convergència.
Fins i tot ara, el Xavier Trias demana que el proper baròmetre trimestral, es pregunti si la ciutadania està a favor de la independència de Catalunya. Comparant el que han dit i fet sobre aquest tema els líders d'ERC i de CiU podríem dir que el primer ha estat "oportú" i el segon ha estat més aviat "oportunista", però el més important és que el debat sobre la independència comença a ser damunt la taula també a Barcelona.
Aquesta setmana, el Jordi Portabella ha fet una altra declaració d'intencions, en dir públicament que ERC donarà suport a la llista més votada en les eleccions municipals de 2011. És cert que les eleccions encara queden un xic lluny i que prèviament s'han de celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya, però precisament és per això últim que aquest apunt té un interès especial.
A ningú escapa el fet que Barcelona va ser pionera en la formació de governs tripartits d'esquerres. I de la mateixa forma va ser pionera en no reeditar aquest tripartit d'esquerres quan en les darreres eleccions municipals, Jordi Portabella al capdavant del grup d'ERC va optar per no repetir la fórmula dels darrers anys en passar a l'oposició municipal. Amb el temps s'ha demostrat que més que una passa enrere, aquesta aposta estratègica ha servit per poder ser més decisius a la capital catalana i alhora fer més visibles les propostes i més lliures els posicionaments, la qual cosa ha estat beneficiosa per a la ciutat.
Ara, amb les declaracions d'aquesta mateixa setmana, el que deixa entreveure és que ERC pot prioritzar l'eix nacional i posar-lo per davant en l'índex de prioritats respecte a l'eix d'esquerres, si això és el que decideixen els ciutadans i ciutadanes de la ciutat amb els seus vots. Això situa a ERC com a una autèntica opció de canvi més que no pas una opció equidistant.
Ara podríem fer política ficció i augurar un resultat en unes hipotètiques eleccions municipals, però encara falta massa temps com per aventurar-se. En qualsevol cas si que podem començar a especular amb les diferents opcions de formar govern atès que serà difícil que cap partit guanyi amb prou avantatge com per poder formar govern tot sol o guanyar de forma clara.
Opció 1) CiU + ERC si l’aritmètica dona i CiU queda per davant del PSC en els resultats.
Opció 2) PSC+ICV-EUiA amb el suport d’ERC (dins del govern si el resultat electoral és bo, o fora amb suports puntuals si es manté el nombre de regidors)
Opció 3) CiU + PP si l’aritmètica dona i el resultat millora el de PSC+ICV+ERC
Opció 4) PSC + PP si sumen prou majoria i poden evitar un pacte nacionalista a la capital
CiU+PSC en una coalició sociovergent no és descartable, tot i que crec que de totes és a hores d’ara la més difícil de produir-se, al menys a Barcelona i per tant no la consideraré una opció.
Per tant:
- ERC pot governar amb o donar suport a CiU o bé a PSC+ICV-EUiA i es converteix en garant d'evitar que el PP entri al govern municipal.
- CIU pot governar amb ERC o amb el PP depenent dels resultats.
- PSC pot optar per un pacte d’esquerres amb ERC i ICV-EUiA, o bé per un pacte amb el PP si el que es tracta és d’evitar el pacte nacionalista.
- ICV-EUiA no té, ara per ara, cap altre sortida que reeditar govern amb el PSC i també amb ERC si s’afegeix.
- PP pot governar amb CiU, si ERC treu un mal resultat, o amb el PSC per evitar un pacte nacionalista.
Posades les opcions sobre la taula queda clar que ERC, amb un bon resultat, pot tenir la clau del govern de la ciutat. Han de passar moltes coses encara, fins i tot unes eleccions al Parlament de Catalunya que també marcaran la tendència futura, però de moment el Jordi Portabella ha fet una passa deixant clara una opció que també en les eleccions al Parlament podria ser molt transcendent.
He considerat sempre el president del meu grup municipal una persona amb una molt bona visió de la situació política de cada moment, i crec una vegada més, que ha encertat de ple. No ha estat una ubicació d’ERC a Barcelona en l’equidistància, més aviat és una declaració d’intencions en tota regla posant les cartes boca amunt sobre la taula i deixant clar que no jugarem a nines d’aquí a les eleccions. Priorització clara del programa d’ERC si entrem al govern municipal tant si es confirma l’opció 1 com si ho fa l’opció 2; i aposta clara per un canvi. No amagaré ni ho he fet mai el desig que es produeixi un canvi al govern de la ciutat. Arreu s’ha de renovar els aires de tant en tant i especialment a Barcelona comença a ser una necessitat. Hem de situar el discurs on toca, sense entrar en les meravelles que ens ven l’equip de govern actual, ni en el desastre apocalíptic que ens venen CiU i PP, però el discurs ha d’anar encaminat a fomentar un canvi molt necessari.
Ara que ha quedat prou clar, per si algú no ho tenia clar encara, cal enllestir la bona feina que s’està fent des d’una oposició dissenyada per a millorar la ciutat i cal preparar un bon programa per al període 2011-2015; un programa que serveixi per donar un salt qualitatiu a Barcelona en qualitat de vida i també en referència de capitalitat d’un país que agafarà empenta nacional. A ERC ja tenim clar quin model de ciutat volem defensar i impulsar; això facilita la feina.
2 comentaris:
Jordi,
saps que la meva preferència é sun govern PSC-ICV-ERC i per tant no cal que li doni més voltes a això. Imaginem que es repetís el mateix resultat que hi ha ara, exacte. Quina seria la diferència perquè entréssiu al govern i ara no hi esteu?
S'haurà d'analitzar diverses coses: primer caldrà fer una lectura del moment polític actual a la ciutat. Després caldrà veure quin impacte pot tenir l'entrada d'ERC en el govern municipal i deixar ben definides les línies de treball. Ara, d'entrada, ningú dona per fet un pacte tripartit; això ja és un fet diferencial respecte al 2007. Si ERC reedités en el futur un tripartit d'esquerres a Barcelona, el context i les formes en la negociació hauran de ser molt diferents.
Però el més important és que cal un canvi de rumb en moltes coses a la ciutat (no en totes) i el proper mandat tocarà ser valents i tenir clar quin model de ciutat volem per a la capital de Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada