La Diagonal de Barcelona és en boca de tothom i, malauradament, no és una grata melodia la que sona al voltant de la consulta ciutadana. Què ha passat?, què s’ha fet malament perquè tot plegat hagi esdevingut una trifurca en què hi ha molta més gent opinant i criticant que no pas votant?
El motiu pot ser que s’ha volgut incentivar molt el vot de les persones sense explicar massa què és allò que havien de decidir; i la poca cosa que s’ha explicat sonava molt igual tant en l’opció A, com en l’opció B.
De tot això hi ha una sèrie de punts clau que passo a enumerar:
1) El govern de la ciutat no ha cregut en cap moment en una consulta ciutadana oberta i transparent. Ha acabat passant una mica com en el procés dels Consells de Barri (salvant les distàncies), de manera què s’ha intentat dirigir la participació de les persones cap a l’opció que es vol tirar endavant. La gent al final se n’adona quan els representants de les institucions els volen fer passar pel rasclet, molt especialment quan aquests són de l’equip de govern. A l’oposició crítica i demagògica tothom s’hi suma perquè hi ha un esperit col•lectiu de negar la raó sempre a qui mana.
2) Dues opcions A i B massa semblants. Sí, una és un bulevard i l’altre una rambla, però totes dues redueixen de forma absolutament dràstica el transport en vehicle privat i totes dues contemplen el tramvia de primer plat, segon i postre. Això ha condicionat molt perquè s’han emprat més temps i esforços a justificar les opcions indestriables que no pas el concepte global de la reforma de la Diagonal.
3) No s'ha posat el model de mobilitat sobre la taula. Enllaçant amb aquest concepte global, potser s’hauria d’haver explicat millor que el model de ciutat al qual es vol apuntar passa per reduir l’ús del vehicle privat alhora que es potencia de forma decidida el transport públic, indistintament del model de transport que s’acaba implementant. La ciutat disposarà durant el proper mandat municipal de la línia 9 de metro i també ha d’implementar la xarxa ortogonal d’autobusos que millorarà i molt la seva eficiència. A més hi ha un pla per a millorar el servei de rodalies de forma ostensible. Tot plegat ens ha de fer pensar que la cultura del seient del cotxe enganxat al cul ha d’anar de baixa, perquè el transport públic deixarà de ser una excusa pel que fa a les seves deficiències. I, de passada, si aquesta ciutat és capaç de millorar la gestió del Bicing aquest també és un servei a tenir en compte. Una altra dada obviada: unes 4.000 persones moren cada any a l’àrea metropolitana de Barcelona a causa d’afeccions respiratòries imputables a la contaminació de l’aire i aquest ha de ser un argument de prou pes per a plantejar el canvi en el model de mobilitat.
4) Tramvia sí o sí? Doncs jo no ho veig tan clar. El model de mobilitat en una ciutat com la nostra s’ha de plantejar en xarxa, no pas en un transport lineal que uneix dos punts. A més, tota l’estructura que envolta el tramvia és massa rígida. En una ciutat canviant i amb la revolució dels automòbils que es comença a visualitzar, el tramvia implica una infraestructura que no s’adapta a les noves necessitats de mobilitat que es poden produir a la ciutat d’aquí a 15 o 20 anys. Pel que fa a l’espai que ocupa el tramvia també se surt perdent; els dos sentits del tramvia han d’anar junts necessàriament, perquè en cas d’avaria es paralitzaria tot el servei si se separen; en ajuntar les dues vies es pot realitzar un bypass en punts determinats si un dels dos sentits queda obstruït per un tramvia avariat. Això, especialment en el cas del bulevard, fa que als 3+3 metres dels dos sentits del tramvia, s’han d’afegir 1,5+1,5 m per als abaixadors de les estacions. Per tant, el tramvia ocupa l’equivalent a 3 carrils de bus. Segur que paga la pena?
5) El paper de l’oposició. En veure que l’alcalde ha convertit això en un plebiscit municipal, l’oposició de línia nimby ha trobat un filó d’or. Fins al punt d’arribar a protagonitzar episodis esperpèntics com el d’avui a la Teixonera, on el cap del grup municipal del PP no ha pogut votar perquè “alguna persona se suposa que ha suplantat la seva identitat i ha votat per ell a través d’Internet”. No m’imagino a un ciutadà qualsevol perpetrant aquesta suplantació. Digueu-me mal pensat, però no crec en les casualitats i menys quan un polític porta un núvol de periodistes enganxats al darrera.
6) L’efecte taca d’oli. Qui no ha rebut en els darrers dies un correu electrònic desacreditant el procés? Titulars com “el negoci de la Diagonal”, escrits provinents d’especialistes en la matèria (que per cert no coneix ningú), en fi, un munt de correus electrònics que s’han estès com una taca d’oli. Això sí, cap d’ells contrasta la informació referenciant estudis reconeguts i consultables.
7) Opció C, la gran incògnita. Què representa l’opció C? Si no vull votar l’A ni la B, però crec que la Diagonal s’ha de reformar, puc votar la C? Aquesta ha estat l’opció triada, sense suplantacions d’identitat, pel cap del grup municipal d’Esquerra. Jordi Portabella ha declarat després de votar que creu que s’ha de fer una combinació de les dues propostes A i B i, potser, afegir o treure algun dels elements plantejats. Darrera del titular hi ha un argument que pot ser convincent o no, però té la seva lògica. La realitat és que l’opció C no s’ha explicat i davant del cafè o cafè i l’ocultació d’aquesta altre opció, molta gent ha triat la C de “càstig”.
8) Mal funcionament del sistema i mentides. Avui s’ha sabut que el primer dia, l’alcalde va anar a votar i no ho va poder fer per problemes en el sistema informàtic. Vaja, amb la consulta es repeteixen errors com en el Bicing. Però, ves per on, l’alcalde en aquell moment va dir que sí havia votat. Per què ens va mentir? Doncs perquè la consulta se li ha escapat de les mans i ara es tracta d’un plebiscit en contra seva. Ell ho sap i sap que l’opció C és el vot contra l’alcalde en la majoria de casos.
Segurament em deixo arguments al tinter, entre d’altres coses perquè és una hora en què raonar comença a ser complicat. El que em sap més greu de tot plegat és que, al final de tot, qui surt perdent és la ciutadania. És una llàstima disposar d’una opció com aquesta per exercir el dret a decidir de forma democràtica i que el bombardeig a través dels mitjans no et deixi triar en llibertat. Els uns perquè tenen por de perdre el seu examen de govern i els altres perquè els errors dels primers els han facilitat el camí per recollir tot el neguit ciutadà acumulat. Per acabar-ho d’adobar avui mateix s’han anunciat les mesures impopulars del govern de l’estat per intentar pal•liar la crisi. Unes mesures que penalitzen els serveis a les persones i deixen immunes als bancs que l’any passat van acumular més de 16.000 milions d’euros de benefici i que, tot i així, no obren l’aixeta del crèdit. El nivell d’emprenyamenta ciutadana pujarà encara més els dies que resten per votar.
Aquesta setmana la gent no està votant per la Diagonal. Aquesta setmana la gent està votant contra la crisi, contra la desafecció i contra tot. Sembla que votar a favor d’alguna cosa, en els temps que corren, és un pecat.
6 comentaris:
Molt d'acord amb les teves reflexions. L'A i la B són molt semblants. La C pot implicar opinions molt dispars (des de no voler la reforma a voler-la fer per més endavant o voler una de diferent). Amb la que està caient, la gent està més emprenyada que altra cosa. Avui dia, tot el que té a veure amb reurbanització / remodelació fa una mica de p(ud)or. Malversació, corrupció anys d'obres...
Gràcies pel comentari, Felipe. En qualsevol cas, crec que no cal generar alarmisme si no pot demostrar-se. Una cosa és criticar un procés amb massa errades acumulades i una altra és parlar de malversació i corrupció. Internet va plena de comentaris sense argumentar i sense fonament en aquesta línia. Despotricar publicament a la xarxa és fàcil, però no he vist dap cas que faci referència a una font fiable que validi la tesi. Els casos de corrupció que s'han descobert (afortunadament) fins ara sempre provenen de persones o grups que actuen de forma individualitzada. No hi ha cap administració, en democràcia, que hagi organitzat ni recolzat mai casos de corrupció.
Jordi,
Estic molt d'acord amb el que expliques en aquest article. Per tant, sobre això no cal parlar-ne. Però hi ha un punt, potser marginal, que no estic d'acord, és el tema del funcionament del transport públic de rodalies. És absolutament deficient, jo diria que digne del 3r. món. No millora. Fa un parell de setmanes es va permetre la vaga de maquinistes que va fer suprimir un munt de trens. No es potencien els parkings en les estacions de rodalies per tal que la gent es desplaci en cotxe a l'estació i en tren a Barcelona. Tinc mil i una experiències personals i familiars del fatal servei. Des de la Generalitat no s'està actuant amb eficpacia.
Hola Jordi:
No he parlat d'institucions. Però en tot cas, les institucions les formen i les gestionen persones.
Fes un cop d'ull al següent enllaç:
http://www.elimparcial.es/nacional/el-psoe-tiene-264-causas-abiertas-por-corrupcion-frente-a-200-contra-el-pp-52030.html#
Moltes de les causes obertes per corrupció tenen relació amb urbanisme.
En el seu moment, ¿qui va obrir el debat del 3%, arran del qual s'obrí la comissió d'investigació? ¿un polític, oi, el president de la Generalitat? No m'ho crec que parlés per parlar.
http://www.3cat24.cat/noticia/92337/altres/Maragall-i-Mas-tanquen-la-crisi-del-3-en-benefici-de-la-negociacio-de-lEstatut
Ells dos van acordar tancar-la!
Penso que sí que és per alarmar-se, i molt. Cosa que no vol dir que tots els polítics siguin corruptes i que no hagin d'honestos. El que passa és que, a més, als polítics se'ls hi trasllada una confiança a través de les urnes perquè treballin amb els diners de tots pel bé comú, no d'uns pocs. I més si fem una ullada als sous d'alguns líders polítics (ja els voldria per a mí, de debò, els sous, és clar):
http://fabregas.blogspot.com/2010/05/sous-politics-espanyols.html
No entenc com pot ser que es reurbanitzi, per exemple, la Plaça de les Glòries, obra que fou enllestida al 92? Només han passat 17 anys i ja la canvien! Em sembla una obra de gran abast com per tenir-la que modificar després d'un període tan curt de temps. I si està tan malament, per què no hi van pensar aleshores?
Sí, hem d'estar alarmats i l'aguait, que les insitucions se sentin realment vigilades tal i com el ciutadà s'hi sent. Amb tot, tranquil, que poca cosa crea alarma en aquest país. Com a molt dura unes setmanes i després rai. I per què? Perquè, en el fons del fons, és el pa nostre de cada dia, com diu l'exfiscal anticorrupció Jiménez Villarejo (ell amb d'altres mots).
Finalment, i en tot cas, dubto molt que el meu comentari n'hagi creat, d'alarmisme.
Bé, Jordi, salutacions.
Felipe. No em referia explícitament al teu comentari, pel que fa a l'alarmisme. Però sovint, a través del correu electrònic, circulen falsos rumors amb els que ningú no aporta informació que es pugui contrastar. Corrupció? N'hi ha, i tant que n'hi ha. Però afortunadament n'hi ha molts més polítics honestos que no pas corruptes. La qüestió del 3% és el resultat de romandre en el govern durant massa anys un mateix partit. De tant en tant, convé sanejar els equips de govern amb aire fresc. En el seu moment va anar molt bé a la Generalitat, i crec que a Barcelona ha d'acabar passant igual. Pel que fa a les Glòries (igual podríem dir de la plaça Lesseps), jo tampoc no entenc tots aquests nyaps que s'han fet al llarg del temps. És lamentable que un ajuntament no sigui capaç de dissenyar un model urbanístic perdurable en el temps, però després de veure en primera línia de foc com es volia fer el MPGM del Carmel, no m'extranya gens.
Manel, ja et trobava a faltar. Estic d'acord amb tu que el servei de rodalies és un desastre. Hem heredat un caos generat per la manca d'inversió de l'estat en un servei tan bàsic com rodalies.
Fa molt poc que la Generalitat s'ha fet càrrec de la gestió i cal temps per a posar-hi ordre i millorar el servei. Espero que en breu funcionin tan bé o millor que els Ferrocarrils de la Generalitat. Sense dubte, rodalies és la clau de la mobilitat dels pròxims anys a l'àrea metropolitana.
Publica un comentari a l'entrada