El resultat de la consulta sobre la reforma de la Diagonal, en la seva contundència, ha evidenciat que moltes coses no s’han fet bé. Els múltiples errors en la comunicació –molts ja els vaig expressar en el meu post anterior- han provocat que una consulta, que en principi tenia a veure amb la reforma de l’avinguda més important de la ciutat, i que ha desembocat en un examen a l’alcalde i el seu equip de govern. Les conseqüències, de moment, són conegudes per tothom: dimissió forçosa del primer tinent d’alcalde, en Carles Martí, i el conseqüent efecte de moure diverses peces dins de l’equip socialista a l’ajuntament. Una resposta que es pot considerar proporcionada a la magnitud de la crisi. Si en l’esfondrament del Carmel no hi va haver dimissions del calibre d’un alcalde, tampoc es poden exigir pel resultat d’una consulta.
Hi ha però, un altre responsable a qui s’ha de fer pagar també el desastre viscut a nivell tècnic. L’empresa encarregada de desenvolupar la xarxa en la consulta va menystenir el procés i va fixar un ample de banda molt inferior al que requerien els 180 punts de votació repartits per la ciutat. Aquesta empresa, puntera mundial en els processos de consultes i que opera arreu del món i alhora també fabricant d’alta tecnologia d'ús militar, ha menystingut la consulta barcelonina però no ha menystingut l’import de la factura i ara cal fer la reclamació pertinent.
A tots errors del govern en la forma de comunicar, cal afegir el fet que com organitzadors de la consulta s’han posicionat a favor de les opcions A i B (sobretot l’A) encaminant definitivament el camí del vot de càstig cap a l’opció C. Una opció C massa oberta i que ha permès ubicar en una sola casella opinions molt diverses.
Però jo crec que hi ha una cosa que ha molestat i molt a la ciutadania, més que cap altre. I aquesta ha estat l’engany. Hi ha coses que han passat i que no es poden tolerar. No és acceptable que l’alcalde digui que ha votat quan no ha pogut fer-ho per motius tècnics. No es poden ubicar punts de votació en seus del PSC i sembla que també d’algun ens sindical si aquests no s’han inclòs inicialment en la xarxa de punts per a votar.
No deixa de ser curiós que aquests darrers dies hi ha persones que intenten desviar part de les culpes a Esquerra per haver proposat que es fes aquesta consulta. Déu n’hi dó quina barra utilitzar aquest argument. Quina culpa té el partit que proposa que es faci una consulta, que els organitzadors –és a dir, l’equip de govern- hagi fet una autèntica xapussa. També hi ha qui diu que ens hem desmarcat quan anàvem en el mateix vaixell i això és fals; i ho és perquè no s’ha fet cap cas dels nostres requeriments, ni pel que fa als punts de votació, ni per les dues propostes A i B finalment presentades. Esquerra sempre ha defensat que en les propostes s’havia de plantejar una millora del transport públic però no el tramvia, perquè no era prou clar que tècnicament es pogués resoldre molts elements referents a la inclusió del tramvia. Hi ha una imatge que s’ha venut molt al llarg de la campanya. Tothom te al cap aquell munt de persones (240 crec) mostrant l’espai que ocupa un tramvia versus l’espai que ocupen els cotxes i autobusos equivalents. Però cal pensar que 10 metres d’ample de la Diagonal hagueren estat ocupats pels carrils i abaixadors del tramvia, de punta a punta de la Diagonal. Per tant, el tramvia ens ocupa molt més espai que qualsevol altre mitjà de transport de superfície, perquè la via no és útil per a res més i, evidentment, els tramvies no passen enganxats un rere l’altre.
Un altre argument utilitzat és que hi ha coses que és millor deixar en mans dels tècnics, que la gent no en té ni idea d’urbanisme i de mobilitat. Es clar, per això i gràcies als tècnics hem tingut que refer innumerables vegades la plaça de Lesseps o hem de reinventar la plaça de les Glòries al cap de vint anys de la seva darrera transformació. Ara resulta que els que s’omplen la boca de la paraula “participació” no volen que la gent decideixi sobre qüestions com aquesta. Aleshores quin sentit té anar instaurant nous òrgans de participació? La veritat és que aquest ajuntament no sap ben bé que fer amb la participació; ara per ara, és un instrument molt desordenat i inconcret que acaba saturant de reunions a tècnics, polítics i ciutadans amb un rendiment molt pobre, aquesta és la veritat. Consultes sí, el que cal és fer-les bé, amb una informació clara i des de la neutralitat política i tècnica.
I ara què? Quines motivacions li queden a aquest govern municipal per al que resta de mandat o, millor dit, quina confiança pot dipositar la ciutadania en ells d’aquí a la primavera de l’any vinent. Ho tenen difícil, francament, però per un altre banda estic convençut que si hi ha algú que de les crisis en sap fer oportunitats aquests són els socialistes. Estic segur que el PSC te, a hores d’ara, un candidat que és clarament un cavall perdedor, l’actual alcalde. I també estic segur que el PSC no anirà a les properes eleccions a jugar-se-la amb un cavall perdedor, per tant el canvi de cap de llista està més que cantat i, segurament després de les eleccions al Parlament de Catalunya, hi haurà més d’un alliberat o alliberada mediàtica del partit que podrà optar a aquest lloc. L’única pregunta que em faig és: arribarà aquest alcalde a final de mandat? S’admeten apostes sobre qui serà aquesta persona.
Per tant que el sr. Trias no se’n refiï perquè potser el PSC ja s’ha donat compte que el revulsiu que necessita no són els jocs d’hivern ni cap gran esdeveniment, sinó un canvi de cap de cartell que sigui capaç d’aportar tot allò que ara els hi manca i que podríem resumir en “caché”.
No obstant, la Diagonal no pot entrar en via morta. Avui, a proposta d’Esquerra, s’ha aprovat en la comissió de mobilitat la següent proposta: “crear una Comissió Especial, amb representació de tots els grups municipals del consistori, per estudiar el conjunt de propostes de mobilitat per l’Avinguda Diagonal i la xarxa de l’Eixample amb l’objectiu d’elaborar una proposta consensuada de model de mobilitat en aquest àmbit”. Per tant, ara tenim la responsabilitat de trobar solució a la situació d’enroc que han propiciat els múltiples errors comesos durant la consulta i trobar una solució adequada al seu resultat i a l’encaix de la Diagonal, dins un nou model de mobilitat per a la ciutat de cara als propers anys: ampliar voreres, segregar el carril bici i implementar la xarxa ortogonal d’autobusos proposada també per Esquerra i aprovada en plenari municipal és l’aposta d’Esquerra. Perquè, encara que a vegades no ho sembli, hi vida política més enllà de PSC i CiU.
6 comentaris:
¿Estás seguro que ERC y Portabella no tienen algo a reflexionar y o han hecho todo tan bien y que estáis interpretando bien el resultado de la consulta proponiendo nuevamente la reforma de la Diagonal a espaldas de lo que han votado los barceloneses=
Tothom té coses a reflexionar, però no s'hi val fer pilotes fora. La consulta l'ha organitzat l'equip de govern.
Reformar la Diagonal és una cosa que vam pactar en el seu moment tots els grups municipals i, en la comissió de mobiitat, novament hi ha hagut unanimitat al voltant de la nostra proposta. A esquenes dels barcelonins? No crec que els barcelonins no vulguin reformar la Diagonal. El que no volen és llençar la casa per la finestra i el que no volen és el model de Diagonal amb tramvia sí o sí. Però crec que majoritàriament hi ha consciència que la millora del transport públic i l'ordenació de l'espai en aquesta avinguda és una necessitat. Un dia d'aquests t'explicaré una història de plafons informatius als quals apareixen adhesius amb nocturnitat i alevosia, si vols.
Per cert, que en penses sobre qui serà el proper candidat del PSC a l'alcaldia?
Jordi, qui serà el candidat el PSC a Barcelona?
Aquesta és la pregunta del milió. Podríem fer una porra. Jo tinc un presentiment que a més coincideix amb un rumor que he sentit a posteriori; i no seria candidat sino candidata.
Poden passar moltes coses fins les municipals, i ens pot passar a totes les organitzacions
Cool site you've got here. Thanks for it.
Sincerely yours
Publica un comentari a l'entrada