diumenge, 9 de maig de 2010

Preparats, llestos…. Ja!!!!

Divendres tarda-nit i dissabte al matí he assistit a la III Convenció de Quadres d’Esquerra. No es tracta d’una mostra de pintures ni res per l’estil, sinó d’una trobada de persones del partit amb ànims i opcions de tirar del carro en un moment en què el partit es troba amb una situació que ha generat dubtes interns. La veritat és que he tornat satisfet i content de com ha anat i també de l’ambient que s’hi ha respirat durant aquestes dues jornades. Podríem dir que hem carregat piles per afrontar aquesta recta final fins a les eleccions al Parlament de Catalunya.

La tarda de divendres es va realitzar un acte polític amb uns discursos molt rics en quant a missatge i també amb una important càrrega emocional. Crec que és molt important, en un moment de dubtes interns, fer recordar als integrants d’aquest projecte d’on venim, on som i cap a on volem anar. Posar en ordre les idees i també apel•lar a les emocions que donen significat a allò que ens empeny a continuar la lluita. En aquest sentit cal felicitar als organitzadors de l’acte, perquè realment van saber injectar el missatge i les emocions, cada cosa en la seva dosi justa. Trobava a faltar un acte d’aquesta mena: positiu, engrescador i emotiu. Darrerament els argumentaris i l’excés de racionalitat han ocupat massa temps en el discurs intern del partit i calia aire fresc.

Vam començar amb la projecció de testimonis de la societat civil catalana i de l’àmbit polític d’Euskadi que van destacar, des del seu punt de vista, l’acció i obra d’Esquerra durant aquest període de govern d’Esquerra. Tot seguit, la primera intervenció que va córrer a càrrec de l’Oriol Junqueras. Com sempre va estar proper, dinàmic, lúcid i ens va fer la lliçó d’anecdotari històric amb la qual acostuma a amenitzar el seu discurs. Va centrar part del seu discurs en recordar que ens trobem enmig d’una Europa que ha vist com la meitat dels seus estats s’han conformat al llarg del darrer segle, amb l’excepció de la part més sud-occidental del continent.

Tot seguit va intervenir en Joan Manel Tresserras, que ens va demostrar una vegada més, que no és tan sols un conseller de govern brillant, sinó que a més té una visió del país que va molt més enllà de la seva tasca com a conseller de cultura. Amb un discurs de caire plenament obert i integrador del qual he extret aquesta frase: “no som esclaus de la Catalunya de generacions passades. tenim dret de somiar una Catalunya nova. i en això podem ser un estat pioner a Europa”. Va destacar el camí recorregut al llarg d’aquests darrers 7 anys de govern catalanista i d’esquerres, que d’alguna manera ha cosit el país des d’un punt de vista social i ha arrossegat el PSC a una posició molt més catalanista del que ens tenien acostumats. Amb una visió d’una única Catalunya que incorpora els 7,5 milions de ciutadans i ciutadanes que hi viuen actualment i recordant, que des que Esquerra és al govern, l’independentisme s’ha ubicat en el centre de la política catalana com una opció real i palpable. També va recordar-nos que la radicalitat és en l’acció de govern d’Esquerra (Blindatge del català en l’educació, Llei de vegueries, Llei de consultes, Llei del cinema, Impost de successions). Amb Esquerra al govern, el país ha avançat com mai des de la transició i ha estat fruit de la radicalitat i l’atreviment d’Esquerra, que amb només un 15% del suport a les urnes, ha estat capaç de fer que el país es mogui. Esquerra ha estat i és la garantia que el país es mou i avança malgrat el soroll mediàtic.

Després de la intervenció del conseller Tresserras, vam poder assistir a l’estrena del vídeo de pre-campanya: “Tornarem a vèncer” que us enllaço tot seguit.



Un vídeo que va precedir a la intervenció amb més càrrega emocional de la tarda. La d’en Victor Torres, militant d’Esquerra des de la seva fundació. Sempre va bé que algú et recordi d’on ve Esquerra Republicana de Catalunya, especialment en moments de dubte. En Victor va fer un emotiu repàs històric des de la seva joventut, amb la proclamació de la República, la posterior guerra –La més incivil de les guerres-, l’exili, el segrest i assassinat del president Companys, el paper de Josep Irla i posteriorment, del president Tarradelles, el retorn i el paper d’Esquerra en els primers anys de govern. Tot un repàs històric explicat des de les emocions viscudes. Als seus 92 anys va arrencar de les veus de tothom el crit espontani d’In-inde-independència”.

Per acabar, el president del partit Joan Puigcercós ens va fer una referència de cara al futur. En el moment actual de la política catalana ja hem tocat sostre en la nostra relació amb Espanya. I per plantar cara Esquerra és garantia perquè som l’Esquerra lliure. Lliure d’hipoteques perquè no devem favors a cap persona ni corporació. Lliure de pactar amb cap soci a Madrid i, per tant, lliure d’haver de jugar a dues bandes. I lliure de dogmatismes perquè som una esquerra moderna i oberta. Una esquerra amb les mans netes quan érem a l’oposició i també ara que hi som al govern.

Després de tot això, sopar, copa de cava i una mica de ball. No massa perquè al matí següent ens va tocar treballar. Després de repartir-nos per grups de treball per territoris, vam fer les aportacions pertinents al pre-programa electoral i també vam pensar quina mena d’actes podem fer explicar a tothom quin és el projecte d’Esquerra d’ara endavant.

Podem dir que aquest cap de setmana hem carregat piles. Jo ho veig d’aquesta manera perquè crec sincerament que aquesta mena de “teràpia” ens ha anat molt bé a tots plegats. De vegades ens capfiquem en el dia a dia de les nostres funcions i perdem de vista l’àmbit general de la política del país i, sobretot, perdem de vista la part positiva de l’obra de govern que, en bona part és obra d’Esquerra. Ningú no ens pot venir a donar lliçons de com s’han de fer les coses ni de qui s’estima el país o qui no. Malgrat el soroll i els errors comesos, que no han estat tants com ens volen fer creure, estem fent una bona feina. Com va dir el conseller Tresserras: d’aquí a uns anys el que ha fet Esquerra serà motiu de moltes tesis i aleshores es valorarà molt més aquest govern catalanista i d’esquerres, que ha cosit el país com mai abans ho havia estat.

Cap comentari: