Una reflexió sobre política, participació i burocràcia

Hem d’allunyar la política de la burocràcia i la participació també. Aquesta és una de les conclusions que he extret darrerament de l’assistència massiva a reunions i reunions on tothom parla de fer anàlisi, projectar, fer els famosos D.A.F.O. i on hi ha molta gent que hi va per voluntat pròpia, però també n’hi ha molta que hi assisteix perquè li toca i, per tant, no s’implica. Simplement hi és per escalfar una cadira.

Ens trobem sovint amb els mateixos debats i els mateixos temes en reunions que, en teoria, han de tenir tipologies molt diferents. Perquè és evident que una comissió d’urbanisme i una comissió de seguiment d’un consell de barri han de ser coses diferents, s’han d’estructurar de forma diferent i s’ha de parlar de coses diferents.

Però aquesta justificació d’assistència no només es dona en els representants polítics; també afecta a determinades entitats. Hi ha entitats que són representades amb una o més persones a cadascuna de les comissions o subcomissions que s’acaben organitzant.

Amb les comissions de seguiment dels Consells de Barri crec que està passant una mica això que plantejo. Imagineu per un moment que, sou conseller o consellera de districte i, en la distribució dels consells de barri us en toquen 4 barris. Això vol dir que probablement haureu d’assistir a 2 consells de barri per a cadascun dels barris + 4 comissions de seguiment. A veure: 6 reunions per 4 barris són 24 reunions a l’any. Aquí cal sumar 5 plenaris + 5 comissions consultives (+5 juntes de portaveus si ets el o la portaveu) + aproximadament uns 10 consells sectorials + 2 consells ciutadans + unes 10 reunions de grup municipal. Tot això sumat ja ens donen unes 60 reunions anuals i me’n deixo moltes d’altres característiques com ara audiències, sessions informatives, etc, etc. Aquí caldria afegir les reunions que tenen el seu origen en el partit on sigueu.

Amb tanta reunió al final és inevitable veure les mateixes persones una vegada i un altre i tractar o escoltar els mateixos temes una vegada i un altre. Quan es va fer el desplegament de la nova contracta de neteja gairebé la vaig memoritzar de tantes vegades com la vaig haver d’escoltar.

I ara, amb la constitució dels Consells de Barri, també es pretén burocratitzar la tasca de les entitats dels barris. Perquè si no, que algú m’expliqui si cal fer un mínim de 3 reunions de la comissió de seguiment de cadascun dels barris per al famós Pla Futur 2010-2020 que es vol confeccionar des de l’Ajuntament. És que se’ns acaben les idees i ara esperem que les entitats i els veïns i veïnes ens diguin el que s’ha de fer?

Sincerament, crec que la participació no és això. La participació és una cosa molt més simple, però alhora mol més complexe de gestionar i organitzar. Ha d’haver un espai perquè els polítics, que han guanyat amb la confiança de la gent que els ha votat, puguin desenvolupar el seu programa, que per això els han votat. I la ciutadania ha de fer aportacions des del seu coneixement del detall i en temes de més abast, de forma puntual. La participació ha de ser estructurada però oberta. Organitzar comissions o grups de treball fets i pensats a mida d’una administració no són efectius alhora de fer-los rutllar. Cal més imaginació i menys burocràcia.

Al final, amb tanta reunió els polítics acabarem no disposant de temps per a fer política, i les entitats no disposaran de temps per a desenvolupar les seves activitats, perquè hauran de fer de polítics. Vaja, el món al revés. Però per aquesta línia, amb tota probabilitat, acabarem per desencisar a aquells i aquelles que sí creuen en la participació i volen formar part de les decisions que els afecten.