dijous, 23 de setembre de 2010

Anàlisi pre electoral (I): Convergència i Unió

Començaré un seguit d’articles dedicats a analitzar, de forma personal, el moment actual de cadascuna de les formacions que s’hi presenten a les properes eleccions al Parlament i les seves propostes més destacades. Per a fer-ho de forma protocol•lària he decidit fer-ho per ordre de representants al Parlament. Això no vol dir que em deixi en el tinter opinar sobre altres formacions que, ara per ara, no en tenen de representants.

El primer seguint l’ordre de dalt a baix és Convergència i Unió. La coalició de centre-dreta catalanista arriba a les eleccions amb un alt grau de motivació dels seus militants i, segons les enquestes, també dels seus votants potencials. Si una cosa ha aprés CiU en els darrers 4 anys ha estat saber fer el paper d’oposició pràctica. S’han dedicat a torpedinar qualsevol proposta interessant del govern i potenciar les mancances, debilitats o errors d’aquest des d’una posició de crítica constant. De vegades amb encert i de vegades amb un nivell de demagògia dels que fan història.

A CiU no li fa escarafalls criticar alguns dels avenços assolits en els darrers 7 anys, al•legant que no són suficients, tot i que ells no han estat capaços de fer-ho en els 23 anys anteriors en que han governat. La política de peix al cove només la donen per bona quan la practiquen ells.

En qualsevol cas CiU arriba en un bon moment a les eleccions al Parlament i, a més, aquesta motivació poden estirar-la fins al proper mes de maig, doncs tenen també l’oportunitat de ser la força més votada en els comicis municipals a la capital de país, per primera vegada. Només cal passejar-se per les xarxes socials i l’estat d’ànim optimista es palpa entre els filoconvergents. I són optimistes malgrat les acusacions que planen damunt el seu finançament per desviació de fons provinents d’adjudicacions a la Fundació Trias Fargas, via Fundació Palau de la Música i també malgrat la imputació d’ex alts càrrecs com Prenafeta i Alavedra en la trama Pretòria.

CiU ha col•laborat a promoure el sentiment generalitzat que el govern tripartit ha estat un desgavell; i ara, CiU s’ofereix com la proposta seriosa per afrontar els reptes dels propers anys (crisi, desafecció amb Espanya, desafecció política,...) amb arguments com fer una gestió seriosa des de l’administració, reduir el nombre de funcionaris ni més ni menys que un 25% (50.000) i aconseguir el concert econòmic per a Catalunya. El que no diuen és com ho aconseguiran; perquè no es poden reduir 50.000 funcionaris d’un cop de ploma i, a més, tampoc han raonat el perquè són prescindibles aquests treballadors públics.

L a proposta estrella, el concert econòmic, és literalment inviable perquè passa necessàriament per una negociació amb l’estat i seria d’ingenus pensar que, després del via crucis de l’Estatut, ara ens donaran el concert així com si res. No sé amb qui tenen previst negociar la proposta, però el govern socialista actual no està per la labor i, suposant que hi hagués un canvi en el govern a l’estat, el PP tampoc a no ser que, en guanyar, es donin una festassa amb algun estimulant o al•lucinògen.

Resumint: CiU ha pujat clarament a les enquestes, malgrat l’ombra de les il•legalitats en el finançament del partit, i ho ha fet més pel descrèdit del govern actual i el desànim generalitzat de la ciutadania, que no pas perquè les seves propostes siguin engrescadores. El seu discurs és ambigu com gairebé sempre. Els equilibris sobre la barra que fan Convergència d’un costat i Unió de l’altre per mantenir la coalició fa que es desdiguin sovint de les declaracions o propostes fetes per part d’uns i altres. No hi ha res més ambigu que fer una aposta pel dret a decidir sense limitacions i alhora dir que la societat catalana no està prou madura per a fer un referèndum sobre la independència. Tot i així, els sondejos els donen com a clars favorits. Aquest cop no crec que facin cap vídeo de darrera hora, més aviat CiU apostarà per arriscar poc i mantenir el discurs atrevit un dia i conservador al següent. El seu objectiu: obtenir prous diputats com per poder governar sols, amb acords puntuals per a altres temes, sense excloure el PP, es clar.

2 comentaris:

Jose R. ha dit...

Ja pots negociar el concert amb el Papa de Roma si vols, que la Constitución Española ho diu bastant clar a l'hora de definir els territoris forals i el seu sistema fiscal especial. PEr poder introduïr el concert caldria una reforma de la Constitució i per tant un Referèndum per a votar la CE per part de tots els ciutadans espanyols.

Ningú es fica en "semejante barullo" només per a tenir content al Mas i a CiU

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Efectivament, és un farol i prou.