dilluns, 20 de setembre del 2010

Euskadi: que callin les armes i parlin les urnes

Eusko Alkartasuna i Batasuna van fer un comunicat conjunt en què demanaven a ETA cessar la lluita armada i passar a l’acció política, en un gest sense precedents pel que fa a Batasuna, com a plataforma política de l’esquerra abertzale.

Ara ens trobem davant d’un moment que pot ser històric de debò per a la societat basca. ETA ha decretat un alto el foc que diu podria ser indefinit. Una declaració que per a molts és un bri d’esperança i per a d’altres un gest que es queda a mitges o fins i tot d’escassa credibilitat. És cert que ETA ja ha arribat abans a aquest punt i després ha fet marxa enrere.

En qualsevol cas, la situació determinada d’una banda per la feblesa de l’organització terrorista i de l’altra per la fatiga de la societat basca, brinda un oportunitat que no es pot deixar escapar i a tal efecte calen passes decidides a donar per totes les parts.

En primer lloc cal mantenir una determinació total per part de l’aparell polític de l’esquerra abertzale i mantenir l’aposta per la via democràtica, penalitzant si escau qualsevol acció violenta. En segon lloc cal que els governs basc i estatal obrin la porta a negociar amb aquesta esquerra abertzale, que ara per ara no està totalment representada degut a la prohibició a presentar-se en qualsevol procés electoral. I en tercer lloc, ETA ha d’abandonar les armes de forma definitiva; no amb un alto el foc, encara que sigui permanent, sinó amb el lliurament de l’arsenal que els queda i la determinació de no tornar a matar.

ETA ha de prendre finalment la decisió correcta; l’única decisió possible per a provocar un gir en la política basca. Un gir que ha de permetre a totes les opcions tenir representació en les institucions, que ha de permetre tancar ferides en una societat fraccionada i que només podrà produir-se per la via del diàleg i l’acció política.

Com a contrapartida, evidentment hi haurà pegues per a totes les parts. Els uns voldran penjar-se la medalla d’haver vençut a ETA per la via policial. Els altres voldran penjar-se la medalla d’haver aconseguit convèncer l’aparell militar a fer el pas; i segurament uns i altres tindran part de raó. Els primers veuran perillar determinats equilibris electorals que canviaran en el moment que irrompi un moviment abertzale sense lligams amb la violència. Els altres hauran de posar-se a disposició de la justícia per allò que se’ls pugui imputar. I al final de tot, si tothom està disposat a donar les passes que calen, tocarà negociar i començar a treballar en la via de la conciliació. Aquesta és la part més difícil perquè malgrat sovint ens centrem en el debat polític quan parlem d’ETA, hi ha víctimes i famílies que també hauran de participar d’aquest procés i també hauran de fer gestos per afavorir-lo. Un procés que ha de posar moltes coses sobre la taula i que com a mínim passen per la legalització de partits, l’alliberament de presos polítics o sense delictes de sang i l’acostament als seus llocs d’origen dels etarres presos. Per descomptat s’ha de comptar amb tots els agents implicats i també amb agents internacionals amb experiència.

Francament el moment és per ser optimistes, però per iniciar tot aquest camí i poder fer-ho amb garanties, cal primer el gest d’ETA d’abandonar de forma definitiva la lluita armada. Només fent callar les armes, es podrà fer que les urnes prenguin la paraula.