PSC i ICV busquen espai en el mapa polític Català

Després de les eleccions del 25N, el mapa polític Català ve a ser com el de la gràfica o, si més no, s’assembla. La gràfica en qüestió es basa en els 2 eixos principals: independentisme-federalisme-unionisme i l’eix esquerra-dreta. També he procurat col·locar els partits en la banda dels 2 eixos on penso que s’ubiquen i alhora amb el tamany que es correspon, més o menys, amb la representació parlamentària actual. M’he permès també la llicència de separar Convergència d’Unió perquè penso que són 2 perfils molt diferents actualment. Bé, podem estar més o menys d’acord amb la ubicació a la gràfica de cadascun dels partits però tampoc no diferiria massa en el resultat final.

Si mirem l’eix nacional hi ha 3 formacions clarament ubicades en la vessant independentista. ERC que històricament sempre ha estat en aquest espai, les CUP que hi són des de la seva creació i CDC que s’ha ubicat definitivament com a força independentista en els darrers mesos.

La franja federalista està ocupada per ICV en la seva banda alta atès que bona part dels seus votants votarien Sí en un referèndum sobre la independència i per PSC i Unió en la banda baixa perquè molts dels seus votants no estan per canviar gaire les coses.

La franja unionista també és força clara amb C’S com a partit més d’esquerres en teoria i el PP com a dreta espanyolista.

Si observem l’eix esquerra-dreta la cosa està més descompensada. Per la banda dreta tenim clarament ubicats el PP i Unió, amb una CDC que s’ubica més a prop del centre.

Per la banda esquerra tenim ERC i el PSC com a representants de la social democràcia, C’S com a esquerra unionista, ICV com l'esquerra alternativa fins el 25N i unes CUP que entren en joc com una opció atractiva i que pot guanyar terreny pel costat més a l'esquerra.

Aquests resultats fan que, especialment l’eix esquerre de la política catalana tingui una representació més variada pel que fa al nombre de partits. Ara bé, cal realment que hi hagi 5 partits en l’eix esquerre de la política catalana? Personalment opino que si hi hagués un partit o coalició que aglutinés l’esquerra nacional catalana aquest espai esdevendria molt més clar. Aquesta ha estat una de les grans reivindicacions i propostes de diferents figures de la política catalana que no ha arribar a esdevenir realitat. Tal com es veu hi ha una dreta clarament definida amb 3 opcions polítiques que, amb la coalició de CiU, queden reduïdes a 2 (CiU i PP).

Penso que ERC, en esdevenir segona força i ser el partit d’esquerres independentista hegemònicament parlant, és el més ben col·locat per a liderar aquesta esquerra nacional. El PSC ha perdut la seva identitat al nostre país i ara mateix no és bandera de cap projecte ni de cap alternativa. El federalisme és una alternativa que contempla molt poca gent al nostre país i gairebé ningú en el conjunt de l’estat espanyol. ICV-EUiA no ha estat una oferta prou atractiva per a desbancar un PSC que ha perdut molt més terreny en favor de C’s que no pas cap a ICV. I les CUP que potser arrepleguen una petita part del vot d’ERC però que, sense cap mena de dubte són una amenaça evident per a ICV per la seva banda esquerra.

Amb aquest panorama en que PSC i ICV tenen més dificultats que no pas ERC i les CUP per ubicar-se en el mapa polític català, no és estrany que es qüestioni la figura d’Oriol Junqueras com a cap de l’oposició. Segurament els seria molt més fàcil adaptar el seu discurs com a líders de l’oposició i alternativa al govern, però aquest espai correspon a ERC per dret i per acció política. El fet de tenir un president i un cap de l’oposició que comparteixen un objectiu tan ambiciós com convocar un referèndum afavorirà el procés. Però, a més, sense la fermesa i l’exercici de responsabilitat d’ERC, no s’hagués aconseguit implantar uns impostos que, d’entrada, reduiran les retallades en més de 1.000 milions d’euros.

L’esquerra que clama contra les retallades i no ofereix alternatives no és una opció seriosa. L’esquerra que critica un acord de governabilitat que aplica mesures fiscals pròpies de l'esquerra, no és una opció creïble. L’esquerra que no és capaç d’acceptar i comprendre que el partit líder de l’oposició pot arribar a acords de governabilitat sense la necessitat d’entrar a govern, no és una opció responsable. 

Sincerament penso que PSC i ICV estan descol·locats perquè el federalisme no està de moda i hi ha opcions atractives que fan forat en el seu espai polític. ERC per la banda nacional, les CUP per l’esquerra i C’s per la banda unionista. El mapa polític català pot variar en els propers anys, especialment si el procés independentista finalitza amb èxit. En qualsevol cas ens cal una esquerra nacional forta i ERC és la força més ben col·locada per a liderar-la.