Un país, una capital, una proposta de futur

En unes hores donem el tret de sortida a la campanya. Desitjo de debó que sigui una campanya propositiva, honesta, de bones formes i on tothom tingui el seu espai per a poder explicar la seva aposta de futur per a la capital del país.

Us deixo l'enllaç al Programa d'Unitat per Barcelona (Esquerra+Reagrupament+Democràcia Catalana). Un ampli ventall de propostes perquè entri aire fresc a l'ajuntament de la capital.

És l'hora de les propostes

Avui en Jordi Portabella ha fet la presentació en roda de premsa del programa municipal d'Unitat per Barcelona. El lloc triat ha estat una de les parades informatives que cada dia s'instal·la en un punt de la ciutat, recollint propostes de la ciutadania.

El procés de participació ha durat 4 mesos i ha comptat amb les aportacions de 42 experts, 510 representants d'entitats de la ciutat, 843 aportacions a través del 2.0, 1.286 ciutadans i ciutadanes en 51 trobades amb els regidors i regidores del grup municipal i 5.038 entrevistes a peu de carrer.

El programa tindrà 4 eixos principals:

+ Llocs de treball (una Barcelona pròspera)

+ Dret a decidir (una Barcelona capital d'estat)

+ Estat del benestar (una Barcelona republicana)

+ Transparència, proximitat i participació (una Barcelona per a la gent)

en resum, la idea és aconseguir una Barcelona més lliure i justa.

Però abans de dedicar un article a presentar les propostes principals del programa electoral, m'agradaria fer-vos 5 cèntims de la situació actual i de la nostra declaració d'intencions per al districte d'Horta-Guinardó.

On som?

Horta-Guinardó ha vist durant aquest darrer mandat i també en l’anterior com s’han aprovat diversos planejaments que han de marcar una transformació en diversos barris del districte. Les MPGM de la Vall d’Hebron, el Carmel i Tres Turons en són els principals planejaments urbanístics aprovats. També es va aprovar a finals del mandat anterior el Pla d’Equipaments amb el suport de tots els grups municipals.

Per un altre costat hi ha barris del districte que han viscut un endarreriment històric pel que fa a inversions que són molt necessàries. Aquest és el cas de Sant Genís, Can Baró i la part alta del barri de la Font d’en Fargues.

Altres actuacions que van amb retard són la reforma del mercat del Guinardó i l’illa d’equipaments previstos, així com el trasllat del mercat de la Vall d’Hebron i el paquet d’equipaments previstos a la Llosa.

La declaració de parc natural a Collserola també ha arribat a final d’aquest mandat municipal i encara són una incògnita quines mesures determinarà el pla director pel que fa als límits del parc.

A l’igual que en la resta de districtes de la ciutat, Horta-Guinardó ha patit els efectes de la crisi i alguns indicadors com són les entitats de suport social ens alerten de l’augment de persones que requereixen el seu ajut. També el comerç està patint la crisi i són molts els negocis que han tingut que tancar. El comerç que prolifera actualment és en gran part comerç de poca qualitat.

La implementació dels consells de barri no ha estat ben planificada i en alguns casos han esdevingut focus de conflicte entre el govern municipal i la ciutadania. S’ha produït una saturació d’òrgans de participació i no hi ha un perfil concret per a cadascun d’aquests òrgans.

Què volem per a Horta-Guinardó?

Unitat per Barcelona (Esquerra+Reagrupament+Democràcia Catalana) entén que el programa municipal del districte ha de ser un full de ruta per a millorar la ciutat per a les persones que hi viuen. Volem recuperar el concepte i els valors de ciutadania. Totes les propostes les generem en aquest sentit i contemplant els diversos àmbits. No volem centrar-nos principalment en l’obra pública, tot i que entenem la millora de l’espai públic com un element clau en la forma de viure a la ciutat i de la seva capacitat de transformació. Tenim molt clar un model de ciutat fet a mida de les persones que hi viuen i basat en l’essència del republicanisme. Aquest és el model que abans des del govern municipal i aquests darrers anys des de l’oposició ens ha marcat el camí a totes les proposicions i iniciatives que hem endegat.

Creiem que, per davant de tot, hi són els serveis a les persones. Que en el moment actual hi ha molts ciutadans i ciutadanes que travessen un camí ple de dificultats econòmiques i que s’ha de fer especial èmfasi en tot allò que garanteix la qualitat de vida. Els serveis públics com l’ensenyament, l’assistència social, l’acompanyament són fonamentals i cal reforçar-los. Però també cal avançar en l’oferta lúdica i en equipaments perquè aquestes persones i altres no tenen perquè quedar-se tancades a casa seva i perquè els joves i també la gent gran necessiten espais i activitats que els ajudin a desenvolupar-se com a ciutadans.

A l’hora de fixar les inversions urbanístiques, desenvoluparem els planejaments urbanístics previstos, sense renunciar a modificar tot el que sigui millorable, i prioritzarem aquells barris que han patit un endarreriment històric en la millora del seu espai públic.

També fem una aposta clara per la mobilitat. Una mobilitat basada en una molt bona oferta de transport públic i una intermodalitat que permeti anar a qualsevol racó de la ciutat combinant diferents opcions de transport i en un temps raonable. Això ens ha de permetre reduir el nombre de vehicles a motor en els carrers de la ciutat per millorar les condicions de salut de les persones. A més, també ens permetrà recuperar espai públic per a poder desplaçar-nos a peu o en bici. L’objectiu és que les persones deixem de ser vianants per esdevenir ciutadans.

Per descomptat creiem que tot això no ho farem sols des del govern municipal, sinó que ens cal trobar la complicitat de la ciutadania i del seu teixit associatiu. Esperem doncs que la nostra proposta per a la capital de Catalunya i per als nostres barris sigui allò que espereu per als propers anys.

Unitat per Barcelona, guanyem el carrer

Tal com vaig avançar a l’inici de la pre campanya, la coalició d’Unitat per Barcelona (Esquerra + Reagrupament + Democràcia Catalana) vam apostar per fer una campanya diferent a les habituals.

Normalment les campanyes tenen molta imatge en forma de cartells, tanques, busos i molta visita exprés a equipaments, barris, festes, etcètera; però gairebé mai parem atenció a conèixer en profunditat què és el que la pensa la ciutadania; quines són les seves principals queixes? Quines idees o propostes tenen? Què els preocupa?

Més enllà de les dades obtingudes a través d’enquestes fetes a partir d’una mostra, hi ha una altra manera de fer, amb un recorregut més llarg, que és dedicar-hi un temps a parlar amb cada persona. I aquest és el camí que hem triat.

El 17 de març vam començar una campanya d’escolta de gran abast i hem constatat que la gent de Barcelona te moltes ganes de poder expressar la seva opinió, de fer preguntes i de rebre respostes. Això es contradiu amb el concepte de desafecció política que hom dona per instaurat. Si be és cert que ficar a tots els polítics en el mateix cabàs és un fet habitual, també és cert que quan atures el temps, oblides les presses, i hi dediques un temps a escoltar i xerrar de forma cordial i distesa el resultat és sorprenent i positiu. Si tot això ho adobem amb unes pastes, uns sucs i regalem una estelada a canvi d’una idea o una proposta, la dinàmica que es genera en aquests espais és de molta empatia.

Des del 17 de març ja hem parlat amb més de 20.000 persones de tota mena i hem gestionat prop de 4.000 respostes a les qüestions que ens han plantejat. Això significa un esforç humà important tant en l’atenció ciutadana com en la mecànica per poder donar resposta a tothom. Però francament, a la vista del resultat, paga la pena.

La independència, rigor o pantomima?

Ara fa 7 dies, Barcelona va exercir el seu dret de decidir en una consulta impulsada des de la societat civil, amb una seriositat i un rigor propis de la millor organització administrativa. Una comunicació ben adreçada i gens ostentosa, una implicació positiva del voluntariat i també de la ciutadania, un objectiu fixat en aconseguir un bon resultat de participació amb total respecte a la decisió personal i un sistema informàtic que ha cobert amb molt de rigor la manca de disposició de les dades censals. Un exemple de democràcia participativa ben organitzada.

Aquest èxit és comparable a la mobilització que el passat 10 de juliol va ajuntar més d’un milió de persones als carrers de Barcelona com a protesta contra les retallades imposades pel Tribunal Constitucional contra Catalunya i les seves lleis. Un exemple de mobilització ciutadana ben organitzada. Per tant podem dir que entre el 10J i el 10A hi ha una connexió clara pel que fa a la forma d’expressar-se del poble català, de forma respectuosa, seriosa, rigorosa i efectiva.

Una altra cosa és la que hem presenciat durant aquesta setmana. Veure diputats del Parlament amb vestit i corbata fent plantades al Parc del Parlament en una acció més pròpia d’una organització política juvenil i observar el lamentable espectacle ofert per Jimmy Jump i Maria Lapiedra, amb l’únic objectiu de dotar mediàticament una mobilització, sense tenir en compte els danys col•laterals que això implica, és contraposar les formes emprades per la societat civil d’aquest país en nom de la causa independentista.

A títol personal, considero que el populisme que admet qualsevol forma d’expressió no és vàlid per a un objectiu que està madurant políticament i que cada cop és més arrelat en la societat catalana. Aquesta part de la societat, cada cop més nombrosa, demana accions rigoroses i passes fermes per a seguir sumant adeptes a la causa independentista, conscient que la majoria suficient està propera a arribar, si és que encara no ho ha fet. I aquestes gestes freaks només serveixen per a desvirtuar un procés que avança imparable.

Jo, entre el rigor i la pantomima, trio el rigor i crec que la immensa majoria de la societat catalana també. Pas a pas fins a la victòria final.

L'alcalde Hereu vol cobrir la ronda entre Meridiana i Nou Barris

10A, moltes emocions

Ahir vam escriure  una pàgina de la historia d’aquest país; jo no en tinc cap dubte. Més enllà del resultat, com era d’esperar favorable a la independència de Catalunya de forma aclaparadora, es van superar totes les previsions de participació que finalment ha estat del 21,37% sobre el cens.

Podem comparar amb altres resultats. El referèndum per la Diagonal va registrar un 12,2%, els vots que van fer alcalde Hereu un 14,8% o els vots aconseguits per totes les forces independentistes a les darreres eleccions al Parlament 6,4%. Les dades comparades deixen ben clar que la independència interessa als barcelonins i barcelonines.

Però les dades ja són prou conegudes per tothom. Avui vull fer-vos 5 cèntims sobre la meva experiència personal en el dia d’ahir.  Jo vaig tenir la sort de ser tot el dia a la plaça Eivissa, la plaça major d’Horta, la meva plaça. El dia va ser llarg i intens, tant que al final se’m va fer curt. Ben acompanyat per l’Àngels, el Francesc, la Josefina, el Joan, la Teresa, el Rafel i l’Emili (que va venir de Lloret de Mar), vam obrir el col·legi electoral puntualment a les 9 del matí, sense cap mena d’incidència.

A partir d’aquest moment tot van ser sensacions positives. A les 11 del matí vam rebre la visita d’en Manel Cuyàs del diari Avui que ens esmentat en el seu article. A partir d’aquest moment ja no ens vam poder aixecar de la cadira fins passats dos quarts de tres. Va ser un no parar d’introduir vots a les urnes.

Jo he estat en diversos processos electorals i la veritat és que mai abans havia experimentat les emocions d’ahir. Hi havia persones que veritablement s’emocionaven a l’endinsar la butlleta a l’urna. Vaig recollir vots de nois i noies de 16 anys que han tingut la sort de votar per primer cop i fer-ho per la independència de Catalunya; també vaig recollir vot de persones d’avançada edat, el més gran tenia ja 89 anys. Diverses persones van haver de tornar a casa a buscar el certificat d’empadronament perquè en el seu document d’identitat figurava un domicili a fora de Barcelona. Vam enviar un fedatari a recollir el vot a una persona amb moltes limitacions de mobilitat. Joves que venien amb crosses a votar.  Algunes persones que havien votat de forma anticipada i no n’estaven segures que aquell vot fos bo. D’altres que volien assegurar-se que el seu vot anticipat s’havia registrat correctament. I també vam recollir el vot a molts veïns i veïnes de tota la vida i que ens coneixien tant a l’Àngels com a mi.

Finalment vam recollir 572 vots i vaig tenir la sensació de rebre 572 vegades el reconeixement a la feina que estàvem fent allà. En molts casos ens agraïen que fóssim allà recollint-los el vot, mentre nosaltres els agraíem que vinguessin a votar.

El sistema informàtic va funcionar amb total precisió. No es va penjar en cap moment i detectava tots els vots que hagueren estat duplicats de no ser pel sistema. El rigor de la consulta no es pot posar en dubte de cap manera. Més aviat hem perdut vots per no disposar de documents justificants del padró. Vam tancar el col·legi a les 8 puntualment i encara es van escapar uns 15 ó 20 vots de persones que van arribar tard.

Després d’enviar les dades de participació vam anar cap als Lluïsos d’Horta per a fer el recompte. Un cop ens vam trobar amb la resta de voluntaris que comptaven les paperetes de la resta d’urnes les emocions anaven aflorant. Encara no teníem la dada de la participació, però en l’ambient es respirava que havíem aconseguit alguna cosa molt important. I mentre hi érem es va confirmar que més d’un 21% de la ciutadania havia votat. Les abraçades van ser moltes i molt sinceres. Vam començar el dia amb la sensació que faríem alguna cosa molt gran i el vam acabar confirmant que ho havíem aconseguit. Totes les previsions havien estat superades. Uns quants encara vam tenir forces per anar a abraçar molts més companys i companyes de la resta de la ciutat a la seu central ubicada a la Rambla de Santa Mònica.

Després de mesos col·laborant, a estones més intensament i a estones menys, he volgut ser en primera línia recollint el vot dels hortencs i hortenques i ho he fet amb molt de gust. Han estat moltes, moltes emocions. Per la part que em toca avui he de donar 572 gràcies, una per cada vot recollit a la plaça Eivissa.