CiU i PP tanquen la porta de decidir als districtes

Poc temps ha tardat CiU a treure’s les vergonyes de sobre i formalitzar pactes i acords amb l’enemic polític núm. 1 del nostre país, el PP. Primer ha estat l’acord inicial per al pressupost a la ciutat de Barcelona. Un acord que ha prioritzat l’aritmètica per damunt d’un acord qualitatiu en matèria pressupostària. Treballar el vot favorable d’alguns grups polítics i l’abstenció d’altres és massa feina per algú que, malgrat s’omple la boca de voluntat de fer-ho, no practica gens el diàleg amb els altres. La decisió fàcil i ràpida ha estat pactar amb el PP per la senzilla raó que 14+9 són majoria absoluta, però CiU s’equivoca perquè a mitjà termini això li passarà factura. El grup de CiU a l’ajuntament ha afirmat reiteradament la seva intenció d’aplicar mesures socials de forma prioritària, però dubto molt que això ho aconsegueixi anant agafat de la ma amb els populars.

Aquesta no ha estat però l’única mala notícia en l’àmbit municipal a la capital de Catalunya. CiU i PP també s’han aliat per votar en contra del dret a decidir dels districtes de la ciutat, condemnant a la inutilitat l’acció política d’aquests i tancant la porta a la descentralització.

El GM d’Unitat per Barcelona (ERC+Rcat+Dcat) vam presentar una proposta d’acord en la Comissió de Presidència i Règim Interior amb els següents punts:

1) Instar els òrgans executius de l’Ajuntament de Barcelona a respectar les decisions que emanen dels Consells Plenaris de Districte.

2) Donar compliment dels acords de les proposicions/declaracions de grup presentades pels diferents grups polítics durant aquest mandat municipal i aprovades per la majoria dels Plenaris dels Consell de Districte.

3) Donar compliment a aquest acord ja en les iniciatives aprovades en els Consells Plenaris de Districte duts a terme la primera setmana d’octubre de 2011.

4) Fer arribar aquest acord a tots els membres dels Consells Plenaris dels Districtes de la nostra ciutat.

El resultat de la votació va fer que NO s’aprovés aquesta proposta d’acord, gràcies al vot en contra de CiU i PP. Per tant, a partir d'ara el govern no tindrà perquè fer cas d'allò que s'aprovi als diversos consells Plenaris dels districtes, amb tot el que això suposa de dèficit democràtic, desafecció política, desautorització dels Consells de districte i per extensió dels consellers i conselleres que hi som membres.

Aquest dèficit precisament ha estat objecte de crítica per aquests dos grups que ara governen els destins de la ciutat quan eren a l’oposició. I és que, si be el govern anterior molts cops feia cas omís dels acords de districte, mai havien tingut la poca vergonya de formalitzar-ho fent que constés en una acta oficial.

D’entrada això fa que a Horta-Guinardó els acords del darrer ple de districte quedin desautoritzats i que tot allò que es presenti i s’aprovi en el futur serveixi per poc o res. No sé ben be que és el que hem de fer els consellers i conselleres de districte a partir d’ara, perquè si allò que defensem i aconseguim fer que s’aprovi, després no va enlloc, no te cap sentit. Els valors democràtics i de participació de CiU i PP han quedat en evidència. Que no ens tornin a dir que hi creuen en aquests valors, perquè no cola.

Can Mora, un exemple de mala praxi en urbanisme

Que una escola, sigui privada o no, tiri endavant un projecte de poliesportiu no hauria de ser, a primera vista, un tema per a posicionar-se en contra. Atesa la manca de pavellons esportius a la ciutat i atesa la poca importància que l’ajuntament actual i passat hi donen a aquesta mancança, qualsevol iniciativa privada ha de ser benvinguda. Ara bé, hi ha línies i formes de fer que, si més no, fan aixecar sospites. Aquest és el cas de la MPGM duta a terme als límits de la finca de Can Mora, a tocar del Parc Güell, al barri del Carmel .

El novembre de l‘any passat vam haver de votar, en el districte d’Horta-Guinardó, una modificació dels límits d’expropiació de la finca de Can Mora amb el carrer de Portell. La superfície a expropiar es mantenia, però la línia es va modificar deixant un punt del carrer de Portell amb una amplada inferior als 15m que fixa el PGM de 1976. En aquell moment no es va donar cap explicació al respecte ni tampoc ens van expressar les intencions de l’aleshores propietari de la finca, el Banc Sabadell.

El resultat d’aquella votació va ser una aprovació amb els vots favorables de l’aleshores govern municipal (PSC+ICV), l’abstenció de CiU+PP i el vot en contra d’ERC, que ja vam deixar ben clar que el vot contrari responia a la manca de justificació i al fet que hi veiem alguna cosa amagada que no ens agradava gens.

Ara, 10 mesos més tard, en el darrer ple municipal vam votar una Pla Especial Urbanístic perquè l’Escola Virolai, nova propietària de la parcel·la de la finca que va ser objecte de modificació, pugui tirar endavant un projecte de poliesportiu i pàrquing de 120 places d’iniciativa privada.

Això ens confirma les nostres sospites. La seqüència és clara:

1) Acord municipal per modificar el PGM i permetre generar un espai suficient per al desenvolupament del Poliesportiu en la parcel·la afectada

2) Adquisició de l’Escola Virolai de la parcel·la en qüestió al seu anterior propietari, el Banc Sabadell

3) Presentació del projecte de poliesportiu i pàrquing privats

En resum, 2 privats que surten beneficiats (el Banc Sabadell que en treu profit d’una venda i l’Escola Virolai que pot tirar endavant  un projecte) i una ciutat que no en rep res a canvi. Perquè aquesta és la qüestió: què en treu la ciutat i la seva ciutadania d’aquesta modificació de PGM que ha afavorit a 2 privats? La nova regidora, Francina Vila, no va saber respondre a aquesta pregunta. L’únic argument va ser que el poliesportiu impulsat per l’Escola Virolai seria beneficiós per al barri (sic), pobre resposta a la pregunta plantejada. Del darrer equip de govern només vam obtenir aprovació del projecte i el silenci, per si un cas.

El resultat de la votació va ser l’aprovació del PEU de Poliesportiu i pàrquing, amb el vot favorable de tots els grups excepte ERC+Rcat+Dcat que vam votar en contra, una vegada més.

Si observeu la gràfica es pot apreciar quina era la part afectada inicialment (la delimitada amb blau), quina ha estat la part finalment afectada per incorporar al vial del carrer Portell (en vermell), la finca que ha adquirit l’Escola Virolai (en groc) i l’espai que la modificació de PGM ha permès recuperar per a la parcel·la de manera que es generés prou espai per al projecte de poliesportiu i pàrquing privats (triangle groc que queda dins la zona delimitada en blau) i sense la qual el projecte no hagués estat viable.

A tot això cal afegir que aquest equipament amb un pàrquing de 120 places agreujarà els problemes de mobilitat ja existents en aquest carrer.  Una zona no acabada d’urbanitzar, amb la pressió que actualment pateix dels autocars de l’escola Virolai. I tot això, sense un estudi de mobilitat.

Un projecte aprovat amb la inèrcia generada per l’anterior govern municipal, sense que el nou govern hagi parat l’atenció que requereix. De moment, en urbanisme, res no canvia. Mesures urbanístiques que beneficien als privats, a canvi de res? Això fa mala pinta, la veritat.

Un discurs per a la història?

Segurament molts i moltes pensareu que exagero, però els grans discursos van acompanyats d'un missatge potent i d'una alta càrrega emocional. Jo crec que aquest és un d'aquests discursos perquè és un discurs sentit pel ponent. Construïm confiança.

Esquerra, en endavant ERC

Un congrés republicà al costat d’una fira eqüestre? Parlem de Texas? No, parlem de Girona, on ahir vam celebrar el 26è congrés d’ERC. Un congrés que ens ha deixat molt bon regust a totes i a tots els militants, que darrerament sempre patíem en escenaris com aquest. Mentre els cavalls cavalcaven i lluïen a la fira eqüestre que se celebrava just al costat, a la fira Equus 2011, ERC va començar a cavalcar cap a una nova etapa que ha de servir per a recuperar totes les lletres de la seva marca històrica i deixar anar els llasts que tant han pesat en aquests darrers anys.

El matí va servir perquè els Joans, el ja ex president Puigcercós i l’ex secretari general Ridao intervinguessin en els informes de presidència i secretaria general de forma corresponent. Vam poder escoltar una part d’autocrítica i una part de justificació i, el més important, ma estesa a la nova direcció i plena confiança en el futur. Els ressentiments i els egos personals van quedar enrere.

Després va ser el torn de les ponències política i d’estatuts on es defineixen les línies mestres de l’acció política i el funcionament intern del partit per als propers anys. Les 84 esmenes van fer que el debat s’allargués fins a dos quarts de vuit del vespre, malgrat cap d’elles va prosperar en la votació.

De les ponències destaquen l’impuls als valors republicans, l’aposta per la democràcia directa, l’aprofitament del municipalisme com a instrument polític i de coneixement i el cooperativisme amb la societat civil. Podeu consultar la ponència política i la ponència d’estatuts a la web d’ERC.

La recta final del congrés ens va dur a la part més emotiva amb les intervencions de la nova secretària general Marta Rovira i del nou president l’Oriol Junqueras.  Aquestes dues persones son un rara avis en això de la política. Ho son perquè realment transmeten confiança, que és precisament allò que la ciutadania reivindica dels polítics i que més troben a faltar. L’aposta pels valors, per l’essència de les 3 sigles de la marca d’ERC, per la bona gent, per l’esforç i fins i tot per l’èpica política és una aposta valenta i que només pot funcionar si es fa de manera honesta i generosa.

L’Oriol Junqueras ahir ens va emocionar. Va fugir del discurs habitual en política; aquell que parla de l’estratègia per arribar a assolir les fites “del partit”. Ahir l’Oriol ens va parlar del país i de la seva gent. Una gent que és absolutament necessària perquè es puguin assolir els somnis de la gent d’ERC, però també de molta altra gent que no és d’ERC. Va parlar del passat, de totes les persones que ens han precedit en la lluita –obvi venint d’un historiador- i també del futur i de la bona gent d’aquest país, imprescindible per assolir els nostres somnis de futur. Va parlar de sumar, de convèncer que el nostre objectiu és factible i que ERC ha de ser el millor instrument per assolir-lo però no sols. Davant una llarga llista de persones convidades d’altres partits, però també de persones molt destacades de la societat civil, va convidar tothom a treballar junts per al difícil objectiu de la plena llibertat nacional. Tal com va dir: “Volem sumar i ho volem fer amb tota la bona gent d'aquest país perquè sense ells res no és possible”. Tota una declaració d’intencions.

A nivell personal , no vaig ser escollit per a ocupar un lloc en el Consell Nacional d’ERC. Mentiria si us digués que no em feia gràcia, però això no aigualeix per res la gran il·lusió generada durant els darrers mesos que va culminar ahir a Girona. Tinc la sort de comptar amb la confiança de moltes persones i això em permet dedicar-hi temps i esforços des de la política municipal a Horta-Guinardó i també a l’executiva regional de Barcelona. Per tant, no em puc queixar ni tampoc no vull fer-ho.

Tenim un futur esperançador i l’hem de saber aprofitar però ho haurem de treballar i molt. Per tancar l’article una reflexió que ahir va fer la nova direcció del partit: “entre l’esquerra i la dreta, l’esquerra; entre l’esquerra i el país, el país”.

Extret de la intervenció de la Marta Rovira:

“És necessari obrir un nou escenari de dissolució de sectors i de les famílies tradicionals, un escenari que posi en valor la pluralitat i la meritocràcia, on es treballi de valent, amb voluntat positiva i integradora, per tornar a fer d’Esquerra Republicana una força política central i renovada”

“Més del 80% dels ciutadans estan a favor del concert econòmic, i més del 90% a favor de l’Estat del Benestar. Esquerra és l’únic partit que defensa el concert econòmic i l’Estat del Benestar alhora, i tenim l’obligació de traduir en representació parlamentària la voluntat política dels catalans”

Extret de la intervenció de l’Oriol Junqueras:

“Demanem a tota la gent que vulgui treballar per tirar endavant el país, a treballar per sortir de la crisi, que vingui a ajudar Esquerra Republicana de Catalunya, perquè a Esquerra Republicana de Catalunya treballarem amb totes les nostres forces per aconseguir la independència de Catalunya”

“Creiem que és imprescindible obrir el partit a la societat i sumar, perquè estem convençuts que la llibertat i la justícia social són del tot necessaris pels nostres ciutadans”.

Aquesta és la nova permenent d'ERC

Afegeix la llegenda

Xarxes i política. Innovar o fracassar.

El 14 d’abril de 2007, dia de la República, vaig iniciar aquest camí del 2.0. Aquell dia vaig fer la meva primera entrada en aquest bloc amb una petita benvinguda. D’aleshores ençà, amb aquest, ja en són 293 articles; alguns de més encertats, d’altres segurament no tant. Però això sí, crec que el bloc m’ha permès créixer personalment i també, en algunes discussions a través dels comentaris, adonar-me’n que hi ha punts de vista diferents al meu, la qual cosa m’ha permès reflexionar i valorar les coses en profunditat.

Poc després vaig incorporar-me a Facebook, tot just quan es començava a parlar a Catalunya. Ben aviat li vaig agafar el gust.  Ara amb prop de 2.912 amics i amigues virtuals a Facebook i 566 seguidors a Twitter i amb la perspectiva del temps que fa que en soc usuari (no sabria dir exactament quan vaig donar-me d’alta) m’atreveixo a fer algunes valoracions.

La primera conclusió és que les xarxes d’aquells que ens dediquem més o menys a això de la política són força tancades, encara que siguin nombroses. Estic gairebé segur que 3 de cada 4 amics que tinc a Facebook són catalans i independentistes, com  jo. A la xarxa es confirma aquella dita de “Deu els cria i ells s’ajunten”.

La segona conclusió és que a les xarxes triomfa l’originalitat o aquelles coses trivials de les vides personals de cadascú. Per exemple pots publicar un bon article o compartir una iniciativa política i el nombre de comentaris pot oscil·lar, depenent del tema en concret, entre 5 i 10 comentaris si no hi ha cap usuari que en faci sang o crítica destructiva. En cas de comentaris ofensius o durs els comentaris poden arribar a 30 o 40. Però en el meu cas el rècord de comentaris a una entrada de Facebook es va produir arrel d’una consulta sobre si, un cop afaitat, estava millor amb barbeta o sense. 65 comentaris opinant sobre si devia deixar-me la barbeta un altre cop o si em quedava tal com.

En la darrera campanya vaig participar en l’equip 2.0 de la candidatura. La veritat és que vam ser la candidatura més activa a la xarxa; tant que de vegades vam fregar la hiperactivitat. Però crec que vam cometre el mateix error que cometen tots els polítics quan estan de campanya. Vam basar la campanya en valorar quantitativament la presència a la xarxa enlloc de fer-ho qualitativament.

Les persones que tenen un perfil a la xarxa, ja sigui Facebook, Twitter o Google+, fugen dels missatges polítics. L’efecte taca d’oli pot resultar contraproduent per massa repetitiu. El que cerca la gent en general és conèixer altres persones i valorar què els agrada i no què repeteixen com a lloros; què en pensen ells i no què ofereix un partit polític; quines coses fan ells i no quines coses fan els seus líders. Un exemple: xatejar amb un catedràtic italià que està molt interessat en el catalanisme polític no te preu.

Jo he arribat a la conclusió que els polítics hauríem d’utilitzar les xarxes per parar atenció i intercanviar impressions amb persones que no tenen perquè pensar igual que nosaltres. Al cap i a la fi, si ens rodegem només de gent afí i que només ens digui què be que ho fem ens passarà com aquell emperador al que tothom li deia que portava un vestit preciós quan en realitat anava despullat. I si ens rodegem de crítics agressius tampoc no en traurem res de positiu. El que cal és establir diàleg i per a fer-lo hem de trobar la manera de provocar-lo. Hem de cercar vies de cooperació a les xarxes socials. Cooperació en forma d’intercanvi d’idees.

Tal com va apuntar l’Ernest Benach en el seu llibre “Política 2.0”, a la xarxa tindràs més èxit si ets tu mateix. Ara que ja fa un temps que ens movem per les xarxes ha arribat el moment de ser innovadors. S’accepten idees!

La plaça Eivissa, un bon exemple de participació

Quan el Grup Municipal d’Esquerra, en el tram final del darrer mandat municipal, vam presentar una proposició d’acord per fer un procés de participació ampli per a la reforma de la plaça d’Eivissa a Horta, ja intuíem que l’experiència podia ser positiva si es feia be.

Després de diverses reunions de la comissió de seguiment i de seguir el full de ruta d’un procés de participació pactat entre les entitats, les persones que a títol individual hi van participar, els tècnics municipals i alguns representants polítics, es van presentar els resultats del procés. D’aquests resultats vaig observar 2 coses. Una que a la gent li costa molt donar la seva opinió emplenant una butlleta; i l’altre que en les activitats organitzades i en les sessions informatives hi va haver una participació molt alta i molt efectiva també. Per tant, cal repensar alguns models de participació per fer-los més imaginatius i més motivadors.

El resultat del procés ens va deixar molt clar que la gent del barri no vol grans invents a la plaça Eivissa. El que volen és que quedi bonica i coquetona, però res que l’allunyi del seu caràcter de plaça de la vila, com a punt de trobada i on es puguin fer les activitats que s’hi realitzen habitualment.

El punt final del procés ha estat el concurs d’idees, en el marc del qual s’hi han presentat trenta propostes. La proposta guanyadora crec que s’ajusta força a allò que els veïns i veïnes esperen de la plaça, malgrat estic segur que alguns detalls s’hauran de millorar. Dilluns passat es va presentar a la biblioteca d’Horta-Can Mariner aquesta proposta guanyadora davant gairebé un centenar de persones; això demostra l’interès que aquesta reforma ha despertat entre els hortencs i hortenques. I a la vista de la reacció dels assistents, crec que el projecte apunta en la bona direcció. Cap retret d’importància.

Ara caldrà seguir donant impuls al projecte perquè no quedi aturat durant aquest mandat. Sense cap mena de dubte aquest serà un dels punts innegociables per al nostre grup municipal per al Programa d’Actuació de Districte en aquest mandat.

Els que heu seguit les meves opinions respecte als processos de participació, com ara la implementació dels consells de barri, sabeu que he estat molt crític amb l’anterior govern municipal; especialment per la poca imaginació que van demostrar a l’hora d’endegar processos participatius. Ara be, aquest en concret ha estat un procés molt bo i això s’ha de reconèixer. També és cert que sense la implicació en positiu de les entitats d’Horta això no hagués anat tan bé.

Ara tinc ganes de veure quin paper tindran els processos participatius amb el nou govern municipal de CiU. De moment encara no ens han ensenyat les cartes, però tinc la mosca sota el nas i m’agradaria equivocar-me. Tinc la sensació que aquest govern no apostarà gaire per la participació. No s’aprecien canvis en allò que abans es va fer malament i no hi veig tampoc imaginació ni ganes d’endegar coses noves. Però be, per això ja estarem nosaltres, ara com a Grup Municipal d’Unitat per Barcelona (ERC, Rcat i Dcat) que com bons republicans seguirem apostant per la participació ciutadana i el dret a decidir.

Reportatge d'Horta-Guinardó TV

Il·lustració extreta de www.navalcosp.com