No podia ser d'una altra manera. A Frankfurt els escriptors que representaran la literatura catalana, seran els que escriuen en català. Finalment s'ha acabat el calvari d'esperar una decisió que era òbvia de totes totes.
Per definició la literatura anglesa és aquella que s'escriu en anglès, la literatura alemanya és aquella que s'escriu en alemany, i així totes... per descomptat la literatura catalana és aquella que s'escriu en català.
No es tracta de menysprear aquells escriptors, que tot i ser catalans, han triat una altra llengua per expressar-se, o simplement dominen més el lèxic. El que passa és que la literatura castellana de per sí, ja te el seu lloc a ocupar i no cal que també ocupin part del lloc dels altres. Partint d'aquesta fòrmula també haurien de tenir cabuda els catalans que escriuen en àrab, persa, francès, anglès,...
Afortunadament s'ha acabat imposant la lògica. És la millor manera d'acabar amb totes les polèmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada