dilluns, 22 d’octubre de 2007

Després de la conferència nacional

Semblava que s’havia d’acabar el món aquest dissabte passat. Però al final el diumenge també va arribar com sempre. La Conferència Nacional d’ERC ja ha passat i ho ha fet amb una nota molt alta. La militància va fer un exercici de democràcia que pocs partits són capaços de dur a terme avui en dia.

Conclusions després de la jornada:

1. Que la ponéncia final presentada, després d’incorporar les esmenes de molts i moltes militants, no només ha estat aprovada per la immensa majoria (més del 80%), sino que ha resultat un text de primera divisió perque tinguem clar cap a on volem anar, i com ho volem fer.

2. Que l’esmena presentada per EI, tot i no superar la criba de la votació, va obtenir un suport considerable (més del 40%), i per tant en bona part haurà de ser valorada per la direcció.

3. Que Reagrupament.cat, que va obtenir el 22% dels vots, té un sector de la militància al seu favor, però que després de la conferència haurà de canviar el seu tarannà i mirar de reconvertir-se en un element constructiu dins del partit.

4. Que els dirigents d’ERC, han d’entendre que la militància vol que des del govern siguem capaços de marcar perfil propi i que això sigui més visible. No es tracta de trencar el govern, ni molt menys, i entenem que aquesta és una feina difícil, però hi ha temes en els quals hem de ser més visibles.

5. Que els sectors crítics més radicals, entenguin d’una vegada per totes, que ser assembleari no és sinònim del “campi qui pugui”. Que quan es forma part d’un col·lectiu democràtic com pot ser el nostre partit polític, s’ha d’entendre que una representació del 22% no pot imposar-se mai a una representació de més del 80%.

6. Que la direcció del partit ha d’obrir-se també a persones dels diferents sectors per tal de que la pluralitat sigui un element enriquidor i no problemàtic.

En definitiva, que l’exercici de democràcia que vam fer el passat dissabte, ha de servir per tancar files i continuar defensant, com sempre, els interessos del nostre país i de la gent que hi viu.

Cap comentari: