dimarts, 9 d’octubre de 2007

Espanya, entre la democràcia i el terrorisme

Era qüestió de dies que ETA fes un gest (a la seva manera) per reivindicar-se com a protagonista dels esdeveniments dels darrers dies. Avui ha tornat a atemptar i com a resultat d'això tenim l'escorta d'un regidor ferit greu. Un fet lamentable.

La situació és difícil i no es veu cap escletxa que ens permeti veure la llum de la fi del conflicte. El govern i el poder judicial han optat per empresonar a la cúpula de Batasuna, privant per tant de qualsevol opció democràtica als abertzales bascos.

Ens trobem davant d'un fet insòlit entre els països que es consideren democràtics. Primer es va aprovar una llei de partits que impedeix a la esquerra independentista basca concòrrer a cap comici i per tant els imposibilita la presència a les institucions. I ara, no contents amb això posen els seus membres a la presó. I jo em pregunto, quina alternativa democràtica deixem a aquells que són afins amb la ideologia de Batasuna?

Després del trencament de les negociacions entre govern i ETA, ja s'intuia que entràvem en una dinàmica molt complicada i de difícil marxa enrera. El govern socialista, veient que el procés de diàleg els desgastava molt, es va fer enrera. També és cert que ETA els hi va posar fàcil en atemptar a l'aeroport de Barajas. Un farol que els va sortir car. I tampoc va faltar temps perquè el govern agafés l'atemptat com l'excusa perfecte per tirar la tovallola i atrinxerar-se per no perdre més punts a les enquestes.

Maleïdes enquestes. Aquestes acaben marcant sempre les decisions importants i impedeixen que els governants "covards" tirin pel dret amb determinació per salvar els esculls que es troben pel camí. Però diuen que cada país te els governants que es mereix. Espanya és encara un estat covard i amb poca cultura democràtica i per tant els seus governants no arrisquen mai. En conseqüència, el PP, tot i perdre les eleccions, en els temes de nacionalisme espanyol i terrorisme sempre acaben guanyant. Sempre aconsegueixen dur al seu terreny al PSOE. Fins i tot aquests últims prefereixen lliurar el govern de Navarra al seu enemic electoral, per tal de que els independentistes no puguin governar.

Amb aquestes actituds, fins i tot hi ha persones (o alguna cosa semblant físicament a una persona) com Jiménez Losantos que aprofiten el tema basc com a simple introducció, per a carregar contra els independentistes catalans. Aquests sempre l'han molestat més. L'afer amb Terra Lliure el va marcar fins a la mèdul·la i carrega el seu odi contra tot allò que fa olor a català.

Ara resulta que jo, sóc un terrorista. Com a militant d'ERC ho sóc segons el seu parer; i és més, resulta que a les nostres seccions locals tenim un autèntic arsenal i per tant demana que, tal com han fet amb Batasuna, ens registrin els casals i ens il·legalitzin com a partit. I de pas, tots a la presó també. I dir això no és també una forma de terrorisme? Això no és un atemptat contra l'estat de dret? No hi ha cap jutge que actui d'ofici contra una cosa aíxí?

Què li passa a Espanya? Quants anys hauran de passar perquè l'estat espanyol perdi la por a democratitzar-se de debó? Quan apareixeran per fí polítics valents i decidits a afrontar els problemes d'encaix en aquest estat que s'aguanta amb pinces i més a cada dia que passa?

Davant d'aquests fets només puc fer que solidaritzarme amb els presos polítics de Batasuna i demanar al govern d'Espanya que faci una reflexió seriosa sobre quines són les vies per solucionar els problemes a Euskadi i també a Catalunya. Ara per ara, amb l'opció d'atrinxerar-se només es pot allargar en el temps aquest malson.

Cap comentari: