dimarts, 15 de juliol del 2008

Les balances fiscals publicades. I ara què?

Tot i que les dades de les balances fiscals realitzades per l’estat situen el dèficit de Catalunya un punt per sota de les dades del govern de la Generalitat, aquestes ens diuen que el dèficit és del 8,70% del PIB.

Segur que en les immediates hores seran objecte d’anàlisi i debat amplis pels experts i els mitjans de comunicació. Ara bé, segons el sr. Carlos Ocaña, secretari d’estat d’hisenda aquestes dades confirmen que el sistema és bo i “progressiu”. Per tant es vol donar per bo que 2.000 euros de cada català i catalana se’n vagin cada any per no tornar.

La forma en què s’aplica aquest sistema es fa amb un repartiment per tal d’equilibrar territoris en funció de la superfície que ocupen i no pas en funció del nombre de persones que hi viuen. Òbviament Catalunya surt perdent amb aquest sistema situant la quota de solidaritat molt per damunt del que podriem considerar just i solidari. Precisament l’excés d’aportació és el que fa que aquesta quota sigui insolidària.

El càlcul de les balances fiscals s’ha fet en base a dades del 2005, segons ha dit el mateix sr. Ocaña perquè s’havia de fer de pressa i corrent. Això també fa pensar que és més important córrer per complir una promesa del president, encara que molt tard, que no pas fer un estudi acurat amb la intenció de que el resultat serveixi per reformar el sistema de finançament i fer-lo més just.

Potser des del govern de l’estat pensen que ja n’hi ha prou amb fer públiques aquestes dades. Els pesats dels catalans sempre queixant-se de que no fem públiques les balances fiscals, doncs “apa” aquí les teniu. Però aquestes dades que ens han donat, posen de manifest un sistema injust que deixa la possibilitat de crèixer i desnvolupar-se de les comunitats que més aporten, molt per sota del creixement i el desenvolupament de les comunitats que més reben. Una cosa és equilibrar i una altra molt diferent discriminar a uns en benefici desmesurat dels altres. I parlem de persones, no pas de territoris.

Tot el que no s’acosti a un sistema federal no solucionarà el problema. I lluny d’aconseguir-ho, el govern de l’estat no té intenció de moure un dit per millorar el que tenim ara.