divendres, 18 de juliol del 2008

Punts d’inflexió i canvis d’actitud

Portem un any i gairebé dos mesos de legislatura municipal a Barcelona i deu n’hi do les anades i vingudes que hem tingut.

En un primer moment, la decisió d’ERC de no formar part de l’equip de govern no va ser ni entesa, ni acceptada de bon grau per PSC i ICV-EUiA. Tant va ser així que van decidir tirar pel dret i durant un any s’han dedicat a intentar tirar endavant la ciutat tots sols, sense comptar amb la resta de forces de l’oposició, tot i estar en minoria. I així els ha anat fins ara.

Ha hagut de passar un any perquè el bipartit municipal entengués que el fet de governar amb minoria és sinònim de diàleg i treball comú amb les altres forces del consistori, si el que es pretén és tenir éxit i fer governable la ciutat. Ara, després d’unes quantes ensopegades s’observa un canvi d’actitud. I aquest canvi d’actitud comença amb un diàleg seriòs, no de la forma en què es pretenia fer fins ara, quan en creuar-se pels passadisos els regidors del bipartit deien als d’ERC allò de: a veure si entreu a govern!, perquè això ha estat així fins fa ben poc. Un diàleg seriòs sobre temes i propostes en les quals es cerca un consens que les faci possibles, no posant temes decidits sobre la taula i donant per fet que allò es votarà que sí perquè sí. Crec que avui s’ha confirmat aquesta voluntat conjunta i això pot suposar un punt d’inflexió.

Avui s’ha aprovat inicialment el PAM, amb gairebé un any de retard sobre el què seria desitjable. I aquesta aprovació inicial ha estat possible perquè un cop més ERC ha fet allò a que es va comprometre el dia següent a les eleccions: fer una oposició ferma però alhora responsable. Esquerra ha participat en el document que avui s’ha aprovat de forma inicial amb una cinquantena d’aportacions i encara resten 2 mesos per treballar abans de l’aprovació definitiva. I a aquests acords només s’hi arriba quan hi ha intenció de participar en la construcció de la ciutat i quan hi ha voluntat de diàleg per fer possibles les aportacions de tothom.

Avui també s’ha aprovat inicialment la millora del PGM del Carmel. Aquest és un clar exemple de les dues maneres de fer. La primera és la que l’ajuntament va dur a terme el mes de Febrer, donant per feta l’aprovació sense comptar amb la resta de forces de l’oposició i amb poca transparència. No deixa de ser curiós que el grup municipal que va forçar la negativa arrossegant als altres dos grups de l’oposició al vot negatiu, ha estat també l’únic grup que des del primer dia va expresar la voluntat de treballar per arribar a un acord. Finalment, després de quatre mesos de treball meticulós, de fer micropolítica de debó, i també després de poder afrontar un diàleg seriós amb la regidoria d’urbanisme de l’ajuntament, hem arribat a una aprovació inicial, que ha de permetre endegar les millores que, i això mai ho hem negat, necessita aquest carismàtic barri del nostre districte. Aquesta és la segona manera de fer.

ERC s’ha posicionat en la forma en què vol treballar els propers tres anys si les circumstàncies actuals es mantenen. Esquerra no entrarà al govern municipal, però entén que la ciutat no pot ser ingovernable. Això però, no significa que donem per bó qualsevol acord i per tant quan s’estigui d’acord es votarà que sí i quan no s’estigui d’acord es votarà que no. Sempre sota els criteris de model de ciutat que ERC defensa, però sense sorpreses. Aquesta és la gran diferència entre ERC i els altres grups municipals: que Esquerra té un model de ciutat i el té molt clar. Això ens permet ser absolutament coherents un dia sí i un altre també.

En el nostre districte la dinàmica no és ben bé la mateixa. Vam començar amb un consens entre ERC i el govern municipal pel que fa al PAD. Crec que vam treballar amb rigor i amb diàleg per les dues parts i això va propiciar que el vot d’ERC que inicialment apuntava al vot en contra, acabés capgirant-se votant afirmativament un PAD en el qual també ens vam implicar molt, presentant 200 propostes algunes de les quals vam defensar fins al final.

Un cop superat el PAD, poca cosa més de positiva. A partir d’aquí, entrem en una fase de menysteniment que òbviament ve donat pel fet de que el bipartit suma la meitat més un de consellers i conselleres al districte i això fa impossible que l’oposició tombi una votació. I aquest és el primer gran error, perquè aquest menysteniment ha fet que més tard a la casa gran alguns projectes del nostre districte es quedin aturats.

En el cas d’Horta-Guinardó, l’afer del Carmel i crec que també les modificacions incorporades per ERC en La Clota – conservació, han incidit de forma negativa en les relacions entre Esquerra i el govern del districte. I crec que és així perquè a partir d’aquest moment el diàleg amb contingut polític o de caire urbanístic ha estat “zero”.

Crec sincerament que el comportament de la regidora del nostre districte a l’hora de “justificar” les importants modificacions que el MPGM del Carmel ha sofert, no ha estat honesta. Jo no entraré a fer valoracions personals, ni de capacitat de la regidora d’Horta-Guinardó, perquè la valoració sobre la seva feina l’ha de fixar la ciutadania dels nostres barris. De totes formes si algú vol entrar a fer valoracions personals i ho fa explicant el perquè les fa, doncs també s’ha de respectar, encara que no cal compartir-les.

En la darrera reunió de la comissió de l’AERI del Carmel vaig haver de sentir les declaracions del president d’una entitat veïnal en què va afirmar que el planejament del Carmel tal i com havia quedat era un molt mal projecte, però a més també va dir públicament que a Esquerra ja li anava bé tenir ghettos a la ciutat, com per exemple al Carmel. I no he vist a ningú indignar-se sobre aquesta afirmació, ni escriure posts en cap bloc del districte al respecte. A mí personalment, se m’enfot el que pensi aquest “representant” veïnal, d’Esquerra. El que em preocupa és que a l’hora de la veritat no fa la seva funció, que és precisament representar els veïns i veïnes del seu barri.

Val a dir però, que en el nostre districte també treballa molta gent amb capacitat de treballar en quantitat i qualitat i potser també és gràcies a aquestes persones que el dia a dia funciona i que els representants dels grups del districte tenim una bona informació sobre els actes que s’hi celebren en el mateix.

Crec que a Horta-Guinardó el punt d’inflexió no s’ha produit encara i que ens haurem d’esforçar molt totes i tots els implicats perquè així sigui.