dimarts, 1 de juliol de 2008

Hi ha cansament blocaire?

Potser és només una percepció meva, però darrerament tinc la sensació de que comença a haver un cert cansament blocaire.

D’un costat ens trobem amb aquells blocs de polítics-candidats, que quan finalitzen les campanyes deixan d’escriure de forma sobtada i no tornen a fer-ho ni un sol cop durant mesos. Sempre hi ha excepcions que confirmen la regla.

Per un altre costat hi ha els blocaires que comencen de forma hiperactiva a escriure dia si i dia també, però que al cap d’unes setmanes, potser perquè descobreixen que tenen una audiència més baixa de l’esperada, abaixen el ritme i més tard opten per abandonar el bloc.

També tenim els blocs comunitaris. Són aquells que un blocaire inicia amb la il•lusió de que entre ell i els altres col•laboradors facin una mitjana de post diari. I al cap de poc se n’adonen de que acaben escribint només ells i els col•laboradors no acaben d’engrescar-se. Jo mateix he passat per aquesta situació, tant en el paper d’impulsor, com en el de col•laborador. El resultat és el mateix: l’abandonament del bloc.

Després s’han afegit altres factors que han irromput amb força entre el món blocaire. El Facebook i el Twitter en són dos exemples. El primer com a eina de connexió social i el segón com a diari personal. I al final, conforme vas afegint-te “obligacions” te n’adones de que la teva vida 2.0 t’absorbeix masa temps i necessites racionalitzar les estones que hi dediques a l’activitat enfront del teclat.

El perfil del blocaire és molt divers, no només en la forma de pensar o expressar-se, ni en les temàtiques a les que fa referència. Però hi ha un ampli grup de blocaires que són devoradors de la xarxa; blocaires hiperactius que cerquen tot allò que surt nou i volen ser-hi els primers en tastar-lo; que disfruten essent els que marquen la tendència; que volen saber què és el que es cou a la xarxa; que creen una causa rera una altra perquè les reivindicacions prenguin protagonisme mediàtic. Són aquesta espècie necessària per fer que les tecnologies en la comunicació avancin.

El dia que vaig encetar aquest bloc ho vaig fer sense fixar-me cap objectiu. Simplement volia dir la meva i fer-ho a la meva manera. No sé si l’esperit del blocaire ha de ser aquest o no, segurament és necessari que hi hagi gent que hi dediqui molt de temps, però cal no oblidar que també ha de restar temps per al treball, la família i les aficions, a banda d’aquesta. Jo em rendeixo, almenys de moment pel que fa a la hiperactivitat. Val la pena disfrutar de totes les coses de la vida i aquesta, la versió 2.0 de les coses, només és una d’elles.

Cap comentari: