dissabte, 9 d’agost de 2008

D’Hiroshima a Karadzik














Aquestes darreres setmanes, amb la detenció de Radovan Karadzik, hem recordat l’horror i la vergonya dels fets que van succeïr durant la guerra dels balcans. Assassinat indiscriminat de la població civil, violacions, tortures, etc… als anys noranta i en el centre de la vella Europa.

D’un costat m’he alegrat de que finalment, un criminal de guerra com Karadzik, hagi estat detingut i posat a disposició del Tribunal Internacional per crims comesos contra la humanitat, alhora que em costa d’entendre que una persona com éll, hagi pogut viure tots aquests anys amagat en el seu propi país, amb la complicitat dels seus conciutadans i més que problablement, amb la complicitat dels Estats Units.

També és indignant però, el doble raser que alguns estats democràtics occidentals fan servir per posar a disposició judicial als dirigents i militars que han comès crims sistemàtics contra la població civil i els presos polítics. En base a aquest doble raser, la justícia espanyola es capaç de voler jutjar l’exdictador Pinochet o exmilitars argentins que durant les seves respectives dictadures van assassinar a moltes persones, i per contra no prenen la mateixa iniciativa amb altres dirigents que, per exemple a Espanya, també han actuat de la mateixa manera, de forma que aquests, fins i tot en algun cas com el de Fraga Iribarne, han pogut allargar la seva carrera política fins a l’actualitat.

I de la mateixa manera en la justícia internacional, on es reconeix com a crims contra la humanitat els fets de l’ex-Iugoslàvia, Ruanda, Zimbabwe, Birmània o el Congo i no es dona la mateixa consideració al llençament de les dues bombes atomiques a Hiroshima i Nagasaki, avui tot just fa 63 anys, i que van causar la mort de més de 150.000 persones sense diferenciar entre homes, dones, nens o avis. Algunes d’elles amb una dura agonia que es va allargar durant molts anys.

En definitiva, alhora de jutjar els crims contra la humanitat, resulta més fàcil considerar-los així, quan aquests es produeixen en petits estats, però quan els mateixos crims es cometen en la pròpia casa, o els criminals són els Estats Units o Rússia, no tenen la mateixa consideració.

Els crims contra la humanitat han de ser jutjats sempre amb independència de qui els comet i on els comet.

Cap comentari: