Una Diada més reivindicativa encara

Aquest Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, tindrà un caràcter més reivindicatiu que els darrers anys, tot i que jo sempre he considerat aquesta data que celebrem cada any com una festa reivindicativa.

Històricament la Diada té el caràcter de reivindicar allò que vam perdre l’Onze de Setembre de 1714 (fa 294 anys). Des d’aleshores ençà, el sentiment de llibertat del poble català ha perdurat tot i els esforços fets per part de l’estat espanyol, però per contra, no hem estat encara capaços de recuperar els drets que vam perdre aquella fatídica data, que ara commemorem cada any. Per tant és, lògicament, una jornada reivindicativa.

Enguany però, hem d’afegir les reclamacions del present i per tant hi ha un missatge de plena actualitat. I és que l’estat espanyol ens està negant allò que el poble català va votar a les urnes: l’Estatut de Catalunya. Ja no vam aconseguir sortir-nos amb la nostra amb el text aprovat al Parlament de Catalunya i aquell va ser àmpliament retallat. I ara, a més, ens enfrontem a una nova amenaça de retallada al Tribunal Constitucional, que molt em temo ens deixarà el text final molt per sota del que vam aprovar a les urnes.

De fet, amb l’Estatut en plena vigència, l’estat ja ha incomplert amb el compromís d’arribar a un acord pel que fa al model de finançament, que s’havia d’asolir abans del 9 d’agost. Per tant ja fa un mes que estan incomplint amb aquesta part tan important de l’Estatut i no hi ha visos de que el tema s’hagi de resoldre en breu.

Caldrà veure fins quant resistirà la unitat de les forces polítiques catalanes, tant de bó fos fins al final. Aquesta és potser la darrera oportunitat perquè la política recobri un bon grau de credibilitat a casa nostra, però la sensació que tinc és que alguns partits resten a l’espera de veure quins moviments fan els altres per apuntar-se el punt. Més d’un té l’esperança de poder atribuïr-se el mèrit d’un acord descafeïnat que permeti salvar els mobles al govern de Zapatero i millorar lleugerament el que tenim ara.

Per tal de posar més difícil la decisió a aquests que intenten sortir-se’n per la porta de darrera, la societat civil ha organitzat diverses iniciatives i actes al voltant d’aquest tema, d’entre els quals destacaria per la seva originalitat el Grup Cada 9 a les 9, que proposa manifestar-se a les portes dels Ajuntaments cada dia 9 a les 9 del vespre per reclamar el model de finançament que fixa l’Estatut de Catalunya.

També cal destacar la manifestació convocada per la plataforma Sobirania i Progrés, que es farà per la Diada a les 17h a la Plaça d’Urquinaona, sota el lema “Som una nació, volem un estat propi” i que compta amb un ampli suport de la societat civil.

En un altre marc, enguany també celebrem el centenari de la creació de l’Estelada com a símbol de la independència catalana. De moment ja en són 65 els municipis que la penjaran al consistori i a més es preveuen molts més actes de caràcter reivindicatiu a títol individual amb diverses hissades de bandera en diversos cims del país i d’arreu del món.

Per tant aquesta Diada, a banda dels actes oficials i els dels partits polítics (Els d’ERC els podeu consultar aquí), compta amb un ampli ventall de possibilitats perquè cadascú pugui expressar-se amb llibertat, de forma pacífica i reivindicativa.

És el millor dia per demostrar que els catalans i catalanes no estem perplexos, el que estem és indignats amb la injustícia i el maltracte que ja fa massa anys que rebem per part de l’estat espanyol.