Catalunya fa una gran aposta per assimilar els nouvinguts

Divendres passat es va signar el Pacte Nacional per a la Immigració a Catalunya, el qual ha estat subscrit per vint-i-nou entitats del mon social, polític i econòmic (ERC, PSC, ICV-EUiA, CiU, Foment del Treball, UGT, Associació Catalana de Municipis, Federació Catalana de Municipis, Associació Cultural IbnBatuta, Creu Roja, Càritas, Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya i disset entitats més). Cal destacar l’ampli suport que té aquest pacte, amb entitats que abracen tots els sectors de la societat que d’entrada s’han d’implicar.

Pel que fa a les mesures que inclou el pacte, es potencia la millor eina que té qualsevol país per integrar a les persones que venen de fora: la llengua. No hi ha millor element d’integració que la llengua, especialment al nostre país, on es valora molt positivament aquest fet. Com ja he dit abans en altres escrits al bloc, a Madrid o a Badajoz, una persona vinguda d'Amèrica del Sud, sempre serà considerat sud americà per molt bé que parli el castellà, en canvi a Catalunya, pel fet de parlar català té molts números de ser considerat socialment un català o catalana més. Aquesta capacitat d’integració social que té la llengua catalana, es convertirà en una eina essencial per a assolir la ciutadania al nostre país. Aquest arrelament social serà imprescindible per aconseguir la regularitat.

També destaca com a mesura important, l’accés al dret a vot per a aquelles persones que obtinguin el permís de residència permanent. És de justícia que una persona tingui dret a decidir sobre les coses que afecten el nostre país, en el moment que decideix fixar la seva residència aquí i a més ho pot fer de forma definitiva.

Altres mesures destacables van encaminades a lluitar contra la contractació irregular, a unificar els criteris d’inscripció en els diversos padrons municipals i a agilitar tràmits per a homologar la formació.

D’aquesta forma, s’assoleix un dels objectius prioritaris d’aquesta legislatura, conscients que la situació actual ha modificat molt en molt poc temps les dades demogràfiques de Catalunya. En els darrers 10 anys la població catalana ha incrementat en un milió de persones, i només un país amb voluntat d’assimilar, però també amb les eines necessàries, té la capacitat per aconseguir-ho.

Catalunya al llarg de la seva història ha afrontat amb èxit les diverses onades d’immigració que han arribat, amb sort diversa. A principis de segle, la nombrosa arribada de gent d’Aragó i Múrcia (els anomenats murcians), que es van integrar i en gran part la llengua va ser el fil conductor de la seva integració, també les lluites socials en defensa dels drets laborals. La immigració dels anys cinquanta i seixanta, provinent de moltes parts de l’estat espanyol, que no vam aconseguir integrar de la mateixa manera, i en gran part va ser així perquè la llengua no es va poder usar com a eina de normalització en aquell període de temps i fins gairebé els anys vuitanta.

Ara ens trobem en una nova onada immigratòria que ens arriba d’arreu del planeta. La globalització ens porta a això, i per tant, la llengua cobra una especial rellevància com a eix vertebrador de qualsevol societat i la nostra no ho ha de ser menys.

La societat catalana no es trobarà davant d’un problema sinó davant d’una oportunitat, per poc que tinguem la capacitat d’integrar a totes les persones que avui ens arriben de fora. Hem d’aprendre de les coses que no es van fer bé en el passat i millorar per aconseguir que el nostre país avanci cap a la globalització, sense perdre les seves arrels i els seus valors.

L’expresident Pujol va fer famosa aquella frase de “català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya” i jo crec que hem d’afegir “…i té la voluntat de ser-ho”. Per tant cal disposar els elements perquè aquesta voluntat prengui forma. Aquest Pacte Nacional per a la Immigració és un bon començament. Que no decaigui i seguim mirant cap endavant, que és el que ha de fer un país amb grans aspiracions nacionals com el nostre.