Participació és la paraula més posada en boca de tots els grups polítics, tant a nivell de ciutat com de país. Fins i tot la Generalitat té un departament dedicat a aquesta tasca (Interior, Relacions Institucionals i Participació). Tots els projectes compten amb els seus corresponents processos de participació. I en canvi, la ciutadania en general té la sensació que no disposa de prous eines de participació i quan pot utilitzar-ne alguna, en veure els resultats se n’adona que aquest procés de participació ha servit per poca cosa, només per polir algun detall final.Aquesta darrera setmana s’ha publicat com un gran avenç participatiu, les mesures de participació per a la plaça central de Montbau. Es destaca des del govern municipal el fet que, a partir de la proposta inicial feta per ells, els veïns han pogut decidir directament quin enllumenat, quin mobiliari urbà i quines rajoles es posaran en aquesta plaça. Val a dir que per a les rajoles han pogut triar entre 3 models diferents. Home, vist així és un passet endavant en els processos de participació, però tot i que queda molt bé de cara a la galeria és poc significatiu.
Ara però, la ciutat es troba davant d’una ocasió única per definir com han de ser els processos de participació en el futur: la reforma de la Diagonal. Aquest projecte és especialment significatiu per a la ciutat, no només per a les persones que hi viuen a la vora, doncs la Diagonal és una via per la qual tothom hi passa sovint.
A instàncies d’ERC es va aprovar la celebració d’un referèndum per escollir quin projecte és el millor; aquesta és una mesura que està prevista en la Carta Municipal de Barcelona i per tant no ens inventem res. Només es tracta d’arribar fins al fons de la qüestió quan es tracta de potenciar la participació i no hi ha millor mesura per fer-ho que escoltar la veu i dotar de vot a la ciutadania. Ara bé, això no agrada gens al bipartit municipal perquè és més fàcil treballar sobre un projecte gairebé decidit i tancat, per després d’un procés participatiu “emblemàtic” com el del pla de Montbau, poder retocar els serrells.
Estem d’acord en què el resultat del referèndum no podrà ser vinculant per imperatiu legal, ja que això suposa reformar diverses lleis estatals. Però si se celebra aquest referèndum amb un índex de participació significatiu, serà el govern de la ciutat capaç de no fer cas al que demana la ciutadania?. A més, atès que el referèndum ciutadà es faria al marge de les lleis estatals que regulen aquesta mena de consultes, ERC va un pas més enllà i proposa que els majors de 16 anys puguin també dir la seva, perquè dotar de veu i vot al jovent és imprescindible si volem que aquests s’impliquin en els temes d’interès general.
En fi, tot està obert encara i espero que finalment el referèndum per al projecte de reforma de la Diagonal sigui una realitat amb urnes i paperetes de vot, i també amb una participació prou bona. Innovar per millorar la qualitat de vida i el sentiment de col•lectiu dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
4 comentaris:
Proposo un referèndum per al projecte de reforma de la Diagonal, de forma electrònica. Més ecològic i més adequat en aquest cas: ciutat moderna amb un gran accés lliure a Internet a través de la magnífica xarxa de biblioteques públiques. Bon any 9!
Teresa Grau
doncs, crec que és una de les aportacions més interessants que he rebut mai a través del bloc. Crec que cal tenir-la en compte. Gràcies.
Tot és començar i no cal exigir perfecció des del principi, però si m'agradaria fer dues reflexions, ara que el procés va prenent forma.
La primera és que votaran els ciutadans empadronats a Barcelona. Si observem el procés des d'un punt de mira més aviat teòric, però que cal considerar, hi ha molts empadronats que poc trepitgen la Diagonal, mentre que hi ha gent de fora Barcelona que hi treballa, per compte aliè o propi. Des d'un punt de mira dels usuaris, d'aquells realment afectats per la reforma, caldria considerar algun mecanisme (altes d'IAE, cotitzacions a la Seguretat Social...) que permetessin donar veu als usuaris no empadronats a la ciutat.
Sembla que la consulta s'establirà respecte dos projectes. Crec que s'hauria de plantejar també la possibilitat de "no remodelació" o "d'adeqüació" més que "gran reforma"; potser el que costarà tota la reforma integral permetria rebaixar plantejaments lliberant recursos per altres actuacions. Perquè no contemplar també aquesta possibilitat?
Gràcies.
És cert que un tema com la reforma de la Diagonal té un abast que va més enllà dels residents a la ciutat i per tant és lògic que aquells que no hi viuen però passen sovint tinguin coses a dir al respecte.
Jo en qualsevol cas, em quedo amb el fet que aquesta serà la consulta ciutadana més ambiciosa, al marge de les eleccions o els referèndums celebrats fins ara. Res a veure amb altres consultes ciutadanes que s'han celebrat fins ara en altres poblacions del país, que tot i que volen anomenar-les com a referèndum, el correcte és dir consulta ciutadana, doncs els referèndums han de ser convocats segons les lleis estatals i aquesta mena de consulta resta al marge.
També és important que els joves de 16 a 18 anys puguin votar, i fer-ho a més en un tema prou important com és aquest. I també el fet que, mal els pesi a alguns, els nouvinguts empadronats a la ciutat podran exercir el dret a vot per primer cop en el cas de les nacionalitats de fora de la Unió Europea.
Tot plegat fa que aquesta consulta marqui un abans i un després i això ha estat possible gràcies a la voluntat d'innovar del grup municipal d'ERC. Per tant, cal felicitar-nos, aprendre'n de l'experiència i millorar en el futur el que calgui.
Publica un comentari a l'entrada