En aquestes eleccions al parlament d’Euskadi no hi seran representades totes les sensibilitats. La prohibició de poder presentar-se a les eleccions a cap formació abertzale suposa un precedent molt perillós per a la societat basca.
Els 9 escons que va aconseguir el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) en els anteriors comicis queden ara orfes de representació. Aquesta incidència fa que els resultats siguin incerts i, per tant, el més que probable pas de tots aquests vots cap a l’abstenció, fan que el resultat sigui incert i obert, afavorint la possible aliança entre PSOE i PP. Una aliança que seria molt antinatural, però que vistes les facilitats per arribar a acords en clau nacional-espanyola no és gens descartable. Els socialistes són capaços d’això i més per tal de fer Lehendakari el seu cap de llista. Només cal remuntar-se a les darreres eleccions al parlament de Navarra, on des de Madrid es va negar qualsevol opció de pacte amb els independentistes, deixant la presidència en mans del PP.
Amb la prohibició de les llistes abertzales ens trobem davant d’un fet insòlit a l’Europa actual. La llei de partits de l’estat espanyol ratlla gairebé el feixisme totalitari.
Els pobles que opten per lluitar per la independència tenen dues vies per aconseguir-la: per les armes o per les urnes. Jo sempre he defensat i ho continuaré fent, que els pobles han de tenir el dret de decidir i que ho han de fer en l’àmbit de la democràcia i la llibertat, és a dir a través de les urnes. Malauradament Espanya no és un estat prou democràtic i amb prou llibertat per donar la paraula a totes les persones amb dret a vot.
Si es priva d’opció de vot a més d’un 12% de la ciutadania basca, quina opció els deixem triar? Amb aquestes prohibicions per part de l’estat només s’aconsegueix que determinats sectors de la societat basca puguin justificar una lluita armada que ja fa massa temps que dura.
Potser ja és l’hora de començar a imitar el que altres estats han posat en pràctica, com ara el Regne Unit, i plantejar-se seriosament cercar solucions a través del diàleg. Un diàleg sense pors i sense complexos.
Les eleccions a Euskadi seran totalment adulterades. Així no anem bé.
10 comentaris:
Jordi,
Estic absolutament d'acord amb tu, l'esquerra abertzale té tot el dret a estar representada en les eleccions. Així ho vaig escriure en el blog del José Rodríguez.
De tota forma cal dir que els socialistes no estan d'acord amb tu, i en canvi esteu en el govern de la Generalitat amb ells. Ja sé que no depén de tú però sembla mentida que no estan d'acord en coses tant importants com les llibertats del pobles i de les persones pogueu governar junts.
Manel, he de reconéixer que d'entre els seguidors dels meus escrits ets el més perseverant alhora d'intentar posar-me en contradicció.
A mi el que m'agradaria és que ERC tingués l'opció de governar en solitari o bé ho fes essent el partit majoritari d'una coalició. Tornar a presidir la Generalitat com en temps de Macià i Companys, però per ara la situació que tenim és la que ens permeten tenir 21 diputats.
Tot i així, Déu n'hi dó la feina que fem des de les conselleries que portem, però això mereix un debat prou ampli com per fer-ho en un espai de comentaris.
La pregunta és:
Què és millor? el govern tripartit? un govern CiU i ERC? o passar a l'oposició i donar pas a la sociovergència?
La resposta depén de la conjuntura del moment en què s'ha de prendre la decisió i en el seu moment ERC va prendre la decisió correcta. És el meu parer.
La Esquerra abertzale defensa la independencia per mitjans democràtics? amb expresa renúncia a la violència o justificació de actes terroristes?. Si es axis, te tot el dret a presentar-se a unes eleccions.
Però si empara i dona justificació a actes violents, se'ls ha de combatre i, justament els partits independentistes con ERC haurien de esser els primer en fer-ho. Als independentistes ens fa molt de mal que es defensin posicions violèntes per justificar la independendència.
Si es llegeig atentament la llei de partits, el que fa es deixar molt clar aixó
Jordi,
M'agafo el primer paràgraf del teu comentari com un elogi. Crec que és bo questionar els raonaments i les idees i veure si les podem millorar.
Pel que fa a les 3 alternatives que esmentes, jo particularment discrepo de l'opció presa per ERC, el 2n tripartit no està aportant res a Catalunya. Quan el Tribunal Constitucional tombi l'Estatut i l'acord de finançament es vegi absolutament insuficient, crec que això encara serà més evident.
Benvolgut anònim. Ja he deixat ben clar que no defenso en cap cas l'ús de la violència i crec que el meu partit ha deixat clara la seva posició al respecte cada cop que hi ha hagut un atemptat.
El que defenso és que es permeti un espai per a defensar els posicionaments dins del marc de la democràcia, perquè aquesta és l'única forma d'allunyar als polítics abertzales de la lluita armada.
Cada cop que algú intenta dialogar amb aquesta gent, se li posa la soga al coll (va passar amb Carod-Rovira mentres manava Aznar i ha passat amb Ibarretxe i Patxi López mentres mana en Zapatero).
Mentres la treva d'ETA va durar, quins avenços es van produir per posar fi al conflicte? Crec que hi va haver manca de voluntat per les dues parts; això és evident.
El que per a la majoria és terrorisme, per a una part de la ciutadania basca (minoria però no pocs) és un conflicte amb unes arrels molt més profundes.
Això només es pot acabar des del diàleg i la participació democràtica i, ens agradi o no, tots hem de fer passes en aquest sentit.
Els casos d'èxit que hi ha hagut en altres estats ens hauria de servir de referència.
Manel, evidentment quan es qualifica algú de perseverant és un compliment, al contrari que tossut que és més aviat un defecte. En el teu cas és perseverància i això és bó perquè hem permetre conèixer altres punts de vista i debatre sobre aquests.
Evidentment discrepo amb tu sobre la responsabilitat en un possible fracàs en cas que l'Estatut sigui més retallat encara i el finançament no sigui satisfactori.
Pel que fa al finançament, és molt còmode demanar que ara se solucioni un tema que durant 23 anys de govern de Pujol no només no es va solucionar, sino que ni tan sols es va plantejar. Si a hores d'ara ens trobem en aquest punt de discusió és perquè la tesi d'ERC sobre el maltractament que rep Catalunya en qüestió de diners ara és asumida pe tothom (abans sempre ens haviem trobat sols). En qualsevol cas, hi hagi un acord més o menys acceptable, no suposarà mai un acord definitiu o a llarg termini. Per aconseguir-ho hauríem d'estar negociant el concert econòmic o la independència, però de moment ERC encara es troba sola en aquests plantejaments.
Sisplau, no barregis conceptes. No estem parlant dels intents de negociar per resoldre conflictes, jo també crec que s'ha d'intentar el diàleg, entenent-lo com dos interlocutors que volen arribar a acords cedint cadascú de la seva banda. Si no hi ha aquesta voluntat de cedir, aixó es xantatge.
Jo també defenso que es permeti un espai per a defensar idees dins el marc democràtic, però el joc democràtic te les seves regles, i no es pot demanar al mateix temps ser democràtic i justificar la violència i actes terroristes, aixó es incompatible.
A mi s'hem fa molt dificil qualificar de conflicte (per molta gent que ho digui) el tret a la nuca i la colocació indiscriminada de bombes que assasinen persones innocents, jo pertanyo a la mayoria que a aixó li diu terrorisme, salvatjada, barbàrie, acte cobard i altres qualificatius menys suaus que m'estalvio.
Jo també defenso la independència i el dret dels pobles a decidir, però no a aquest preu, tot te el seu límit.
Tot aixó dit sense acritud, amic Jordi.
Compartim el sentiment de rebuig al terrorisme, però no coincidim a l'hora de pensar quina és la millor forma d'erradicar-lo. Cal visitar Euskadi, barrejar-se amb la seva gent i observar que realment hi ha una fractura social que no es podrà curar només amb l'acció policial. Hi ha un rerefons que necessita de moltes voluntats per poder-ho arranjar. Cap de les parts es pot permetre de tancar la porta a l'altre. Només un procés democràtic pot deixar sense excuses a les accions terroristes.
Jordi:
Els abertzales poden votar llistes abertzales, et recordo que Aralar es defineix com:
"Aralar
Aralar, encuentro de indepedentistas de izquierdas abertzales
Aralar es un partido abertzale e independentista de izquierdas. El objetivo de su actividad política es la creación de la República Federal de Euskal Herria. Para ello impulsará la libre adhesión a ella de las personas que habitan los distintos territorios de Euskal Herria."
El que es troba prohibit són les llistes que judicialment s'han trobat amb vincles a ETA.
gràcies pel matís Jose, però després dels resultats és evident que 100.000 ciutadans i ciutadanes bascos no ho veuen així
Publica un comentari a l'entrada